Enrique Roviralta, metge de Ceuta: «Com hem de fer 7.000 radiografies per certificar l’edat dels menors?»

«Com hem de fer 7.000 radiografies per certificar l’edat dels menors?». La pregunta la llança Enrique Roviralta, president del Sindicat Mèdic de Ceuta, quan se li pregunta per la situació dels 7.000 menors que, segons estimacions de les organitzacions humanitàries, haurien entrat a la ciutat autònoma a finals de la setmana passada procedents del Marroc i que, en molts casos, s’han quedat vagant per la ciutat o intentant accedir a centres d’acolliment saturats.

El conseller de Presidència i Governació de Ceuta, Alberto Gaitán, xifrava aquest dilluns en 862 menors migrants acollits, cosa que suposa una «sobreocupació del 2.872%», quatre dies després de l’entrada massiva de migrants des del Marroc.

Conèixer l’edat dels joves que aquests dies vagabundegen per la ciutat, és tasca impossible per als sanitaris, insisteix Roviralta. El protocol estableix que l’avaluació comença amb una exploració visual a què poden sumar-se diferents proves radiològiques per determinar el grau de maduració òssia i dental. L’habitual és fer primer una radiografia del carp esquerre del canell i, després, una ortopantomografia, és a dir, una radiografia del tercer molar o queixal del seny.

El mateix dia de l’entrada massiva de migrants, dijous passat, el sindicat demanava auxili i reforçar de manera urgent els recursos de l’Àrea Sanitària dotant de més professionals, precisament, els serveis d’Urgències o Radiologia.

Tornada a la normalitat

Mentre Ceuta recupera certa rutina, els metges insisteixen que no passa el mateix amb la situació sanitària que es viu. «La situació ha millorat, però no hi ha normalitat», assenyala Roviralta. L’INGESA, organisme dependent del Ministeri de Sanitat, negava aquest mateix cap de setmana que, malgrat la crítica situació viscuda, s’hauria produït en cap moment situacions de col·lapse en la sanitat de Ceuta.

«En cap moment s’ha produït una situació de col·lapse en els dispositius assistencials de l’Àrea Sanitària, ja que les afirmacions abocades no tenen aliment en les dades objectives d’activitat, que reflecteixen un funcionament ordenat i ajustat als protocols establerts», apuntava el Ministeri.

Control de la situació

«No han tingut cap control de la situació. El Ministeri de Sanitat el que hauria d’haver fet és haver-se coordinat amb Defensa i haver activat la intervenció de l’Estat. Durant 48 hores, això semblava una ciutat sense llei. Només la vocació i el sacrifici de metges, infermeres i la resta de personal sanitari i no sanitari va tirar la situació endavant», indica el president del sindicat mèdic.

Roviralta explica que, durant les jornades més crítiques de la crisi migratòria viscuda a la ciutat, les assistències sanitàries es van multiplicar per 10. «La gent doblava torns. L’únic que van fer (per Sanitat) va ser suspendre permisos. Tampoc va fer falta, perquè fins i tot gent que estava de vacances es va reincorporar».

Vocació sanitària

Insisteix que l’emergència sanitària desencadenada per l’arribada massiva de migrants, es va resoldre per la «capacitat gairebé sobrehumanadel personal mèdic i el de resta categories. Sense dormir, atenent totes les especialitats: fins i tot parts a l’hospital. Alguns sortien plorant, impotents, amb frustració i crisis emocionals», descriu Roviralta que mostra la seva «indignació» per la situació extrema que van viure els professionals dels centres de salut i l’Hospital Universitari de Ceuta.

En la mateixa línia, es pronunciava a finals de la setmana passada el Sindicat d’Infermeria SATSE de Ceuta, que denunciava «la insostenible pressió que recau sobre els professionals d’infermeria, fisioteràpia i matrones» davant la crisi migratòria. SATSE criticava «la falta de recursos, la precarietat dels contractes, la mala gestió i la fuga de talent «que deixaven una plantilla exhausta davant l’emergència que està patint Ceuta, ciutat que a més no té el reconeixement real de zona de difícil acompliment».