La pressió migratòria es desplaça cap als territoris governats pel PP

Els fluxos migratoris no constitueixen un fenomen conjuntural. La història ha demostrat que taponar una via d’entrada no soluciona la crisi, sinó que desplaça els moviments cap a altres rutes. La gestió del fenomen recau avui en una comunitat, però demà pot tocar-li a una altra. D’aquí que l’Executiu canari hagi defensat des de l’inici la necessitat d’abordar la migració des d’una perspectiva nacional i europea, reclamant que deixi de tractar-se com un problema territorial per convertir-se en una qüestió d’Estat. Sota aquest plantejament va impulsar mesures de caràcter permanent per a totes les comunitats autònomes, entre elles la reforma de l’article 35 de la Llei d’Estrangeria, finalment aprovada pel Congrés malgrat el rebuig del Partit Popular.

Canàries va suportar durant anys la major pressió migratòria del país pràcticament en solitari. Tanmateix, l’escenari comença a modificar-se. Mentre les arribades a l’arxipèlag disminueixen, són ara territoris governats pel PP, com Ceuta o les Balears, els que afronten un increment de la pressió migratòria i reclamen a l’Estat una resposta eficaç.

L’episodi registrat a Ceuta, on des de dijous passat han accedit de manera irregular 50.000 ciutadans marroquins, evidencia fins a quin punt Espanya necessita una política migratòria amb capacitat de resposta immediata allà on es produeixi un repunt de les arribades. Al mateix temps, reforça un dels arguments que Canàries ha sostingut durant els últims anys: que la solidaritat entre territoris no responia a una reivindicació conjuntural de l’arxipèlag, sinó a la necessitat de construir un sistema preparat per afrontar un fenomen canviant.

Les darreres dades del Ministeri de l’Interior reflecteixen aquesta evolució. Entre l’1 de gener i el 15 de juliol, les arribades per via marítima a la Península i les Balears van augmentar un 8%, en passar de 6.510 persones en el mateix període de 2025 a 7.032 enguany. En sentit contrari, Canàries va registrar una reducció del 61,2%, amb un descens des de les 11.454 persones comptabilitzades en aquestes mateixes dates de l’any passat fins a les 4.440 actuals. Unes estadístiques que, a més, encara no incorporen l’impacte de l’episodi viscut a Ceuta, fet que accentua encara més el canvi d’escenari.

Flux estructural

A les Balears la tendència també es consolida. La ruta entre Algèria i l’arxipèlag balear ha deixat de ser un fenomen puntual per convertir-se en un flux estructural. Des de gener de 2025 han arribat a les illes 11.055 persones a bord de 606 pasteres i la comunitat tutela ja prop de 880 menors migrants no acompanyats.

La reducció de les arribades a Canàries ha permès alleujar progressivament la situació de saturació que durant els darrers anys va suportar la xarxa d’acollida de l’Executiu autonòmic. La menor pressió sobre els recursos ha començat a traduir-se en una atenció més adequada per als menors que romanen sota tutela de la comunitat autònoma, després de mesos en què l’elevat volum d’arribades va obligar a gestionar una situació d’emergència pràcticament permanent.

Precisament, una de les principals conseqüències d’aquella crisi continua avui vigent i serà útil per a la resta de territoris. L’abril de 2025 el Congrés dels Diputats va convalidar el reial decret llei que modificava l’article 35 de la Llei d’Estrangeria i feia obligatori el repartiment dels menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes. La mesura, impulsada després de més d’un any i mig de negociacions pel Govern de Canàries, va tirar endavant amb 179 vots a favor, 170 en contra —del PP i Vox— i una abstenció. Aquella reforma va néixer amb l’objectiu d’alleujar el col·lapse que patia la xarxa d’acollida canària, on convivien prop de 5.800 menors.

Punt d’inflexió

L’aprovació d’aquest mecanisme va suposar un punt d’inflexió per a l’arxipèlag, però el seu abast anava més enllà de la situació concreta que travessaven les illes. El nou sistema es va dissenyar per activar-se sempre que qualsevol territori espanyol afronti una pressió migratòria que desbordi la seva capacitat d’acollida, una circumstància que ara pot beneficiar Ceuta, les Balears i la resta de comunitats governades pel PP.

Durant els moments més intensos de la crisi migratòria a Canàries, les comunitats autònomes governades pel PP van mantenir una posició de rebuig al repartiment obligatori de menors. Aquesta postura es va mantenir fins i tot després de l’aprovació de la reforma. El juliol de 2025, les autonomies populars van decidir no assistir a la Conferència Sectorial d’Infància convocada per abordar la reubicació dels menors migrants no acompanyats acollits a Canàries.

El canvi d’escenari ha portat ara el Partit Popular a centrar el debat en noves modificacions legislatives. Entre les seves propostes figura la tramitació immediata d’una reforma de la Llei orgànica d’Estrangeria per estendre la figura del rebuig en frontera també a les entrades per via marítima a Ceuta i Melilla.

L’experiència acumulada per Canàries durant els últims anys ha demostrat que la gestió d’un fenomen migratori de gran magnitud exigeix coordinació entre administracions, capacitat de resposta i estabilitat normativa. L’arxipèlag va apostar per situar el debat fora de la confrontació partidista per buscar acords amb l’Estat que permetessin dotar el sistema d’eines permanents. Amb la pressió migratòria desplaçant-se ara cap a altres territoris, seran aquestes comunitats les que hauran d’afrontar un repte per al qual Canàries feia temps que reclamava una resposta compartida.

Subscriu-te per seguir llegint