Està el Camí de Santiago massificat? Més de 1.440 pelegrins al dia

Si un dia volen experimentar el més semblant possible a ser la reina Letícia, triïn un punt intermedi del Camí de Santiago per les seves tres rutes més transitades. Sabran com n'és, de cansat, aixecar la mà contínuament o fer un lleu gest amb el cap. És molt probable que al cap de mitja hora ja ni vulguin mirar els pelegrins.

Enguany, les diferents rutes jacobees han registrat 298.561 pelegrins (de l'1 de gener al 26 de juliol). Si en calculem la proporció diària, obtenim que són 1.442 per jornada. L'any 2019 rondaven el miler.

Més de mig milió el 2025

El Camí de Santiago s'està convertint en un motor, o fins i tot en una màquina turística per a Galícia, amb les administracions destacant l'increment continu de pelegrins des que va finalitzar la pandèmia i amb dades històriques. Cal recordar que el 2025 es va tancar amb gairebé 531.000.

Pelegrina mostra la seva compostel·la amb els segells en arribar a Santiago aquesta setmana. / Xoán Álvarez

Són xifres increïbles. Sobretot quan fem un cop d'ull a les taules històriques i ens adonem que en anys com el 1973 hi va haver 40 pelegrins o 14 el 1978. És clar que en aquella època no existia l'oficina del Xacobeo, creada a principis dels anys noranta per promocionar turísticament la ruta durant l'etapa del president autonòmic Manuel Fraga i del conseller Pérez Varela.

«The Guardian» destaca el Camí Portuguès per la costa

Les diferents administracions han sabut incrementar la fama del Camí de Santiago, fet al qual han contribuït fins i tot pel·lícules, sèries i la premsa internacional. Fa pocs dies, el diari britànic «The Guardian» publicava una informació en què seleccionava les sis millors rutes de llarga distància per caminar durant l'estiu europeu.

Situava en primer lloc la del Jungfrau, a Suïssa (considerat el sostre d'Europa amb més de 4.100 metres d'altitud); en segon lloc citava l'Alpe Adria (entre Eslovènia i Itàlia); i en tercer, el Camí Portuguès per la costa. El diari remarcava que hi ha «menys trànsit humà» que al Camí Francès.

Davant aquest apunt de «The Guardian», ens hem de plantejar si el Camí Francès està massificat? Des de l'Associació Iacobus Confraria de Santiago a Tui i Baixo Miño, consideren que «el Camí absorbeix bé la quantitat actual de pelegrins sense pressió, però no hi ha dubte que sobretot el mes d'agost és complicat per als pelegrins. Tanmateix, en els darrers temps la gent comença a anar-hi més en altres mesos diferents de l'estiu». Afegeixen que el creixement continu de pelegrins «no es pot mantenir en el temps» de manera indefinida i que caldria «estudiar» la situació.

"Cal anar amb compte perquè els pelegrins poden passar de ser persones benvingudes a ser considerades persones molestes"

Alfonso Ferreira

— Secretari de l'Associació Iacobus

Entenen que els negocis vegin amb bons ulls l'augment de pelegrins, però també comprenen les queixes de la població compostel·lana. «Es poden sentir molestos. Cal anar amb compte perquè els pelegrins poden passar de ser persones benvingudes a ser considerades persones molestes», indica Alfonso Ferreira, secretari de l'Associació Iacobus.

Però el problema, rau en el nombre o en la qualitat? Cada persona, així com les institucions, han de reflexionar sobre si la massificació és positiva o perjudicial per al conjunt de la societat, o si el problema rau en determinats comportaments.

Quantitat o qualitat?

Ja s'han començat a sentir algunes queixes de veïns pel soroll dels nombrosos bastons colpejant l'empedrat de la Zona Antiga de Compostel·la; pels càntics dels grups multitudinaris de pelegrins quan s'acosten a la Catedral; per la lleugeresa amb què alguns tallen les xarxes dels pescadors a Baiona per «adornar» les seves petxines de pelegrí; per les queixes de veïns d'aquesta mateixa vila que es queden sense plaça als autobusos cap a Vigo a causa de l'elevada xifra de pelegrins que, en lloc de guanyar-se la compostel·la caminant, prefereixen «fer trampes» amb autocar; o per la denúncia presentada aquesta mateixa setmana contra pelegrins irrespectuosos que utilitzen com a «rocòdroms» les façanes de monuments com el Col·legi de Fonseca (d'estil barroc, del segle XVII i entrada de la Biblioteca).

Documentals com «Masificación del Camino de Santiago» d'Arte TV Cultura o «Os valores no Camiño», dirigit per Raquel Freiría, portaveu d'APACA, Associació Protectora d'Animals del Camí, reflexionen sobre com el turisme de masses està afectant la ruta jacobea i Santiago i sobre com es pot conscienciar els pelegrins perquè siguin més respectuosos.

«S'estan centrant en el fet que cada vegada vinguin més i més pelegrins com a reclam turístic. El Camí podria ser una ruta amb valors que servís d'exemple per a la resta de la societat», assenyala Freiría.

En cas que les xifres de pelegrins continuïn augmentant, queda en l'aire si, algun dia, caldrà controlar més l'accés al nucli antic, multar si el soroll dels grups de pelegrins posa en risc la salut i perseguir amb més contundència els atemptats contra el patrimoni.

El vigarès dels segells de pelegrí moderns

Després de fer el Camí de Santiago set vegades, un vigarès que prefereix mantenir el seu nom en l'anonimat va pensar que els segells de les compostel·les (credencials del pelegrí) haurien de ser més atractius i artístics. A poc a poc va anar donant forma a la idea fins a arribar a la seva marca, Stampman (l'home segellador).

Ara, instal·la la seva «oficina» al Camí Portuguès per la costa per estampar les compostel·les amb segells que prepara en el mateix moment. Comencem a parlar amb ell i, quan ens n'adonem, ja hi ha cua de diverses persones.

«Vaig començar pel Camí Portuguès caminant. Ens va costar i la vegada següent va ser en bicicleta. Després ja vam saltar al Francès des de Roncesvalls a peu», recorda.

La idea de fer un segell diferent va néixer «després d'haver fet moltes estampes de tinta». El segell de lacre antic tampoc no ho soluciona: «S'esquerda i es trenca. És molt difícil arribar amb ell a Santiago. El que jo faig ara és flexible, no es trenca. És modern i etern».

De la necessitat, va sorgir la possibilitat de fer-ne per a altres pelegrins com a afició. «Vaig començar aquest any pel maig, quan comença la temporada forta de pelegrinatge», assenyala.

Hi ha cinc models disponibles que es poden oferir en diverses combinacions de colors, incloent-hi el daurat i la plata.

Per a aquest vigarès, el problema del Camí Portuguès a Vigo encara és la manca de senyalització. «Els pelegrins no saben per on anar. Estaria bé que els fessin un planing per saber com seguir. A Porto, a la credencial, al darrere, hi ha un mapa. A la de Vigo, no, i l'entrada és el pitjor, és on la gent es perd», lamenta.