El Govern central minimitza les paraules del Marroc sobre l’annexió de Ceuta i destaca que la relació és «excel·lent»

La nova reivindicació de Ceuta i Melilla per part del ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, dimarts passat, han sentat molt malament al Govern d’Espanya, sobretot perquè es produeix en plena crisi migratòria i menys de dues setmanes després del que va passar a Ceuta, quan més de 72.000 migrants irregulars van travessar la frontera nedant. El ministre marroquí va afirmar en una entrevista en una televisió que la sobirania de les dues ciutats autònomes continua «en discussió» i que, sempre que tenen l’oportunitat, el Marroc «treu el tema» davant les autoritats espanyoles.

La reivindicació arriba en un moment de màxima tensió política per l’entrada massiva de migrants i per la sensibilitat internacional suscitada pel tema. La ministra que va respondre primer, i que ho va fer, a més, des de Ceuta, va ser la titular de Defensa, Margarita Robles, la membre de l’Executiu que es mostra més distant amb Rabat. Robles va destacar que «Ceuta no és espanyola, és espanyolíssima» i que «ningú la tocarà».

Fonts del Govern, tanmateix, prefereixen minimitzar les declaracions del ministre marroquí i destaquen que la relació de Madrid amb Rabat és «excel·lent» en tots els àmbits: diplomàtic, econòmic i en matèria de cooperació contra la immigració irregular, contra el crim organitzat i contra el terrorisme. Pel que fa a Interior, així ho va reivindicar dijous el titular del Ministeri, Fernando Grande-Marlaska, que va visitar la ciutat autònoma.

Tot el Govern defensa «l’espanyolitat de Ceuta i Melilla», que «està fora de tot dubte», reiteren fonts d’Exteriors a El Periódico, del grup editorial de Regió7. Tanmateix, l’Executiu prefereix evitar la confrontació pública amb el Marroc i opta per buscar els punts de trobada, tal com van pactar tots dos governs el 2022.

Després de l’entrada massiva de migrants a Ceuta el 2021, quan més de 10.000 persones van travessar irregularment la frontera, es va obrir una crisi diplomàtica que va trigar anys a tancar-se. Un any després, l’abril de 2022, Pedro Sánchez va visitar Rabat i es va reunir amb el rei Mohamed VI. Tots dos van donar per iniciada «una nova etapa en les relacions» entre els dos països.

Aquesta «nova etapa» inclou un pacte amb l’Executiu marroquí: «evitar tot allò que ofèn l’altra part, especialment pel que fa a les respectives esferes de sobirania», com va dir el president espanyol. Aquest compromís inclou la reivindicació de la sobirania marroquina sobre Ceuta i Melilla. Espanya entén que el Marroc no hi renunciï, però sí que deixi de reivindicar-la públicament. L’acord també inclou la renúncia espanyola a donar suport públicament a l’autodeterminació del Sàhara, fet que ha suposat un gir en la posició espanyola sobre aquest conflicte a favor de Rabat.

Robles no ha estat l’única ministra a reivindicar l’espanyolitat de Ceuta i Melilla des que va esclatar la crisi migratòria. La setmana passada va ser el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, qui va emfatitzar que les dues ciutats «són tan espanyoles com Valladolid o Santiago de Compostel·la». El desembarcament de fins a cinc ministres a Ceuta, la majoria aquesta setmana, és un altre gest de l’Executiu per reivindicar la presència de l’Estat a la ciutat autònoma.

Mentre Rabat sembla continuar jugant a un estira-i-arronsa, la cooperació del Marroc per contenir una possible entrada massiva a Ceuta en els pròxims dies està sent «completa i eficaç». Així ho afirmen des del Govern i ho demostra la mobilització de forces policials marroquines a l’altra banda de la frontera.