Per què a Granada es produeixen tants terratrèmols?

Granada ha patit avui un altre terratrèmol, de 4,8 graus d’intensitat, en una forta rèplica del que va despertar la ciutat la matinada de dissabte, de 5 graus a l’escala de Richter. Els moviments sísmics han superat en intensitat el eixam sísmic que va patir la ciutat el 2021, quan es van assolir 4,4 graus d’intensitat a Santa Fe.

Els experts avisen que hi haurà més rèpliques d’entre 3 i 3,5 de magnitud a Granada capital i a diversos municipis de l’àrea metropolitana. Unes hores abans del terratrèmol de 5,0 graus ja s’havia produït un altre sisme de magnitud 3,7 que ja havia fet tremolar 67 municipis de la província de Granada durant la tarda de divendres.

Per què es produeixen tants terratrèmols a Granada?

Com més a prop de la superfície es produeix el terratrèmol, menys recorregut han de fer les ones fins a arribar a nosaltres i més gran pot ser la intensitat a prop de l’epicentre. La seva intensitat, quan arriba al grau V, és considerada «forta»: sol ser percebuda per la majoria de les persones que es troben dins dels edificis, pot despertar les persones que dormen i provocar que els objectes penjats oscil·lin considerablement, que la vaixella xoqui entre si o que petits objectes inestables es moguin o caiguin.

L’Institut Geogràfic Nacional considera la conca de Granada la zona sísmicament més activa de les Bètiques centrals i una de les que presenta una taxa de sismicitat més elevada de la península Ibèrica. La intensa activitat sísmica a Granada s’explica per l’efecte de l’apropament entre les plaques africana i euroasiàtica que es produeix a la regió, que convergeixen a una velocitat mitjana d’uns 5 mm/any, exposa l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.

A més, exposa a X Mar Gómez, doctora en Física i meteoròloga, a la conca de Granada hi ha nombroses falles actives i bona part de la deformació de l’escorça s’acomoda mitjançant falles normals. Les falles geològiques, cal recordar-ho, són fractures o ruptures de l’escorça terrestre en què els blocs de roca situats a banda i banda s’han mogut els uns respecte dels altres. Aquestes estructures es formen quan les forces de la tectònica de plaques superen la resistència de les roques.

«No té res a veure amb el 2021»

La responsable de l’Àrea de Prevenció de l’Institut Andalús de Geofísica, Mercedes Feriche, ha explicat que el que s’espera després de la sèrie sísmica, amb terratrèmols precursors i un de principal de magnitud 5 i amb epicentre al municipi d’Alhendín (Granada), és «que l’activitat sísmica vagi disminuint tant en nombre de terratrèmols com en magnitud».

L’experta ha explicat en declaracions a Europa Press que la intensitat del terratrèmol, estimada en cinc, «podria convertir-se en una intensitat sis». A més, ha afegit que «aquest terratrèmol no té res a veure» amb el que va passar el 2021, ja que «aleshores es van moure diverses falles i aquí, de moment, només se n’ha mogut una». «Allò va ser una mena d’eixam i això és una sèrie amb el seu terratrèmol principal i uns quants precursors», ha aclarit.

El terratrèmol d’Albolote de 1956

El terratrèmol d’aquest dissabte quedarà registrat com un dels moviments sísmics més importants que s’han produït a Granada. Just fa 70 anys, es va produir el sisme d’Albolote-Atarfe, registrat el 19 d’abril de 1956 i considerat un dels més importants del segle XX a Espanya. Aquell sisme va registrar una intensitat epicentral de VIII, una magnitud de 5 i va causar 5 morts a Albolote i Atarfe i més de 60 ferits.

Segons la premsa de l’època, totes dues poblacions van quedar arruïnades i Santa Fe, Maracena i alguns barris de Granada capital van resultar molt afectats. El sisme va registrar una intensitat epicentral de VIII, amb una magnitud de 5.