Spanair: la tragèdia del JK5022, 18 anys sense oblit

El 20 d’agost del 2008 va quedar gravat per sempre en la memòria de la població canària. El vol JK5022 de Spanair, que cobria la ruta entre Madrid i Gran Canària, es va estavellar poc després d’iniciar l’enlairament a l’aeroport de Barajas. A bord hi viatjaven 172 persones: 154 van perdre la vida i 18 van sobreviure, moltes amb greus seqüeles.

Divuit anys després, la tragèdia continua reunint cada estiu familiars i persones properes de les víctimes al voltant dels diferents espais erigits per mantenir viu el seu record. Madrid, on es va produir el sinistre, i Gran Canària, la destinació on aquell avió no va arribar mai, tornaran a ser els dos principals escenaris de la commemoració.

A les 14.24 hores d’aquell 20 d’agost, el JK5022 va intentar enlairar-se des de la pista 36L de l’aeroport madrileny. L’avió no va aconseguir elevar-se i va acabar estavellant-se als voltants de l’aeròdrom. L’accident es va convertir en una de les tragèdies aèries més grans ocorregudes a Espanya i va deixar enrere 154 famílies marcades per una pèrdua que, és clar, continua formant part de la seva vida quotidiana.

L’Associació d’Afectats del Vol JK5022 manté, malgrat la fallida de Spanair el 2012 i el tancament de la causa judicial fa més d’una dècada, les seves reivindicacions de veritat, justícia, reparació i memòria, així com la defensa dels drets de les víctimes i els afectats per accidents aeris. L’organització, creada tot just unes setmanes després de la tragèdia, ha convertit l’aniversari en una jornada per recordar les persones que van perdre la vida i reclamar que les lliçons extretes del que va passar contribueixin a reforçar la seguretat aèria i la protecció i l’atenció a les víctimes i les seves famílies.

Dues ciutats unides per la memòria

Madrid i Gran Canària tornaran a compartir aquest dijous el record de les víctimes. A la capital espanyola, els homenatges tindran com a escenari diferents llocs vinculats a l’accident, entre els quals hi ha l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, on es troben les plaques amb els noms dels 154 morts i l’olivera plantada en la seva memòria. També hi ha un monument al parc Juan Carlos I.

La capital de Gran Canària retrà homenatge a les víctimes al monument «Llums en el buit» i a la plaça de la Memòria 20.08.2008

A Gran Canària, on havia d’acabar el vol, la memòria de les víctimes és present en diferents espais. Entre aquests hi ha el monument «Llums en el buit», a la zona de La Puntilla de Las Palmas de Gran Canaria, i la plaça de la Memòria 20.08.2008, on un mur de vidre recull els noms dels passatgers.

Els familiars es tornaran a trobar per dipositar flors i recordar les persones que van pujar a aquell avió amb la intenció d’arribar a Gran Canària i mai no van poder completar el viatge. La commemoració manté un caràcter especialment íntim per a les famílies, que fa anys van decidir preservar l’aniversari com un moment de record i recolliment.

La jornada tindrà, a més, un significat especial des del 2025. El Govern espanyol va establir el 20 d’agost com a Dia Nacional de les Víctimes d’Accidents Aeris i les seves Famílies, coincidint amb l’aniversari del JK5022 i donant resposta a una reivindicació que l’associació plantejava des de feia anys. La primera commemoració va tenir lloc precisament l’any passat, quan es van complir 17 anys de la tragèdia.

Una tragèdia evitable

L’accident del vol JK5022 de Spanair, companyia que va deixar d’operar el 2012, va ser objecte durant anys d’investigacions tècniques i d’un llarg procés judicial que va permetre superar les primeres interpretacions que atribuïen la responsabilitat principalment als pilots. Les conclusions posteriors van apuntar que s’havia produït una cadena d’errors en diferents nivells, amb responsabilitats repartides entre les diferents baules que intervenien en la seguretat de l’operació.

El dictamen de la Comissió d’Investigació, debatut i aprovat el 22 d’abril del 2021, va concloure que el sinistre va ser conseqüència d’una cadena d’errors sistemàtics. Entre aquests, va assenyalar la situació econòmica que travessava la companyia i que, segons el document, comprometia la seva seguretat operacional, així com la pròrroga automàtica del Certificat d’Aeronavegabilitat de l’avió, que va permetre que continués operant sense una revisió efectiva.

A aquests factors s’hi van sumar una avaria tècnica relacionada amb el relé R2-5 i la pressió laboral sobre la tripulació, circumstàncies que van contribuir que l’avió iniciés l’enlairament sense configurar correctament els flaps i els slats, superfícies mòbils de les ales d’un avió que en modifiquen la forma per proporcionar més sustentació a baixa velocitat durant l’enlairament i l’aterratge. A més, l’alarma TOWS, dissenyada per advertir d’aquest error, tampoc no va funcionar. Va fallar una barrera rere l’altra fins a deixar sense protecció les 172 persones que viatjaven a bord. Això va portar la Comissió a assenyalar responsabilitats de caràcter tècnic i polític en diferents nivells de control i supervisió.

Per a l’Associació d’Afectats del Vol JK5022, la investigació i les conclusions posteriors han reforçat una de les seves principals reivindicacions: que el que va passar no es torni a repetir i que la seguretat aèria i els drets de les víctimes quedin reforçats a partir de les lliçons d’aquella tragèdia.