Carnaval, Carnavals de Catalunya
CARNAVAL DE SOLSONA
Entrevista Teresa Casserras i Ferran Fontelles

«Ens trobem en un moment de boom de gegantons, per inculcar la tradició als infants»

Parlem amb la responsable i treballadora del Taller d'Escultura Casserras. Les darreres setmanes han ultimat els preparatius del Carnaval

26-02-2019Meneame
Teresa Casserras 'Sessa' i Ferran Fontelles al taller
Teresa Casserras 'Sessa' i Ferran Fontelles al taller. ANNA PUJOL.

ANNA PUJOL | SOLSONA El Taller d'Escultura Casserras acumula mig segle de trajectòria de creació de gegants a Solsona. Des de fa quatre anys, la seva responsable és Teresa Casserras Moreno Sessa, que de ben petita va aprendre l'ofici amb el seu avi, Manel Casserras i Boix (1929-1996) i del seu pare, Josep Manel Casserras i Solé (1957-2015). Ells han estat dos dels grans mestres geganters de Catalunya. (Vegeu entrevista a Manel Casserras a les pàgines especials que publicàvem fa 40 anys i que incorporem en aquest suplement). Del taller n'han sortit més de 300 figures. L'última, l'Olímpic Xic, un nou gegantó del Carnaval infantil que s'estrenarà dilluns.


Com ha estat el procés de creació de l'Olímpic Xic?

Teresa Casserras (T.C.): El procés comença amb un croquis, l'estudi i la modelació. Un cop tenim el model de fang, l'omplim de cartró pedra. És la manera tradicional, la de sempre. El motlle d'escaiola és el negatiu de la cara, llavors, quan l'omplim de cartró, ajuntem les parts, l'obrim i tenim l'escultura a punt per posar-hi les capes de guix i polir-la fins que tingui la textura desitjada. Després, s'ha de pintar i fer els complements, amb pedreria, vidre o fusta. Cal dir que les figures del Carnaval són mòbils i porten fustes, això fa quaranta anys va ser tota una novetat.


Quines són les característiques de la marca Casserras?

T.C.: Ho fem tot, des de l'esbós fins a la roba, i respectem molt les tècniques tradicionals i les peces originals. Els models són únics, no n'hi ha dos d'iguals. Per a nosaltres la base és l'escultura. Des de petita que m'han ensenyat una manera de treballar i respectar l'escultura. El meu pare respectava la manera del meu avi, i jo respecto les dels dos. Els materials i les eines també són tradicionals. La pintura a l'oli i els ulls de vidre, per exemple, donen personalitat als gegants.


Com es defineix cada gegant perquè sigui únic i tingui uns trets diferencials?

T.C.: Com una persona, sovint s'utilitzen els mateixos adjectius.

Ferran Fontelles (F.F.): La gent et demana un rei solemne, per exemple, doncs has de fer una cara que ho inspiri. O la família de gegants de Carnaval, que cadascú definirà diferent: o grotescos, o esbojarrats...


Quins treballs fan al seu taller abans i durant el Carnaval?

T.C.: Fem, sobretot, tasques de manteniment. I últimament, hi ha un boom de gegantons, per inculcar la tradició gegantera als nens. A Solsona és fàcil que s'hi impliquin perquè n'hi ha molta tradició, però hi ha altres indrets on ho tenen més complicat i les figures de mida més petita hi ajuden. Però al Carnaval de Solsona, també fem la figura del Carnestoltes, els Bojos i el Mata-ruc d'Honor, que s'ofereixen com a guardons.


Comentava que cada any cal fer tasques de manteniment. Quines són les parts de les figures que es fan més malbé?

F.F.: Les mans són les que es fan malbé més ràpid.

T.C.: Sí, les mans. Tant en els Gegants Bojos com en tots els altres. I també és la part de les figures que, mirant-la, t'ensenya si el gegant està ben fet. Com que volten tant, sempre en solem tenir un o altre al taller per restaurar-lo. Fins i tot durant el Carnaval! Recordo que fa tres o quatre anys que es va trinxar la Geganteta el diumenge i la vam arreglar per al dimecres.


Com és el dia a dia al taller?

F.F.: Te'l marquen les tasques del moment, i t'hi has d'anar adaptant.

T.C.: És cert que no hi ha dos dies iguals.


I quines tasques preveuen durant els propers mesos?

T.C.: Tenim un encàrrec, encara per confirmar, d'algun gegant nou, i altres tasques de manteniment i vestuari. Per exemple, ens han encarregat les robes dels gegants de Cambrils.


Els gegants són un art viu?

T. C.: Hi ha persones que diuen que no són art perquè no són en un museu, però les peces podrien estar-hi com a mostres escultòriques. De fet, hi ha casos en què hi són, com al Quarto dels Gegants de Solsona. I també en surten, i la gent les viu. I sovint, de tant voltar es trenquen, pero venen al taller i les restaurem. És una feina apassionant. Jo, des de petita, sentia que m'hi volia dedicar. Vaig estudiar Biotecnologia, vaig estar a Barcelona treballant a l'Hospital Clínic, però des que va morir el pare m'hi vaig posar a fons. Ara estic estudiant un grau de Restauració. L'ofici de geganter es nou, ja que abans els gegants eren creats normalment per l'escultor de l'església. I té futur.

F. F.: Vull afegir que la gran efervescència de la creació gegantera a Catalunya es va situar entre els anys setanta i vuitanta del segle passat, quan els pobles van voler tornar a tenir gegants que havien tingut abans de la guerra civil.