La Val d´Aran són 633 km2 de pura muntanya a la conca atlàntica pirinenca, un terç dels quals per sobre dels 2.000 metres. Només el port de la Bonaigua -1924- i el túnel de Vielha -1948- trenquen l´aïllament físic de la Val d´Aran amb la resta de Catalunya. Anant cap a Andorra, passem uns dies a Vielha, la capital, respirant aire pur.

Eth Conselh Generau és el màxim òrgan de govern aranès. Va ser reinstaurat per la Generalitat de Catalunya el 1991 amb el rang oficial de Consell Comarcal d´una comarca de Lleida -estatus jurídic legal. Eth Conselh Generau administra avui competències que influeixen en la vida diària dels 10.000 aranesos, que se senten, primer de tot, aranesos. La seva llengua, l´aranès, és un idioma occità parlat per una tercera part de la població i que s´ensenya a les escoles. Des de l´any 2006, Catalunya és oficialment una comunitat autònoma trilingüe on el català, el castellà i l´aranès són oficials. Teniu el dret de dirigir-vos a les institucions oficials catalanes en aranès i a ser contestats en el mateix idioma.

La Val d´Aran es divideix en sis demarcacions administratives anomenades terçons, que al seu torn es divideixen en nou municipis, i aquests en 33 nuclis (ja siguin Vielha o Porcingles, amb 3 habitants). A les eleccions municipals, els aranesos voten l´alcalde del municipi, l´alcalde pedani del nucli, i el Conselh Generau. En llistes tancades escullen per al màxim òrgan aranès 13 conselhers i el síndic o president. La Val d´Aran, una de les democràcies més antigues d´Europa, té el seu propi discurs i mapa polític, amb la progressista Unitat d´Aran o la centrista Convergència Democràtica Aranesa com alguns dels principals partits. Històricament disputada per corones frontereres, Mallorca la va administrar entre 1298 i 1313. L´edat mitjana aranesa no va conèixer grans senyors feudals: la seva població era el que avui coneixem com a classe mitjana.

Posteriorment, la Val d´Aran va ser exclosa del Decret de Nova Planta a canvi de contribuir a la corona espanyola amb el pagament d´Eth Galin Reiau, una mesura de gra a títol d´impost real. La millora en les comunicacions i el gir econòmic cap a un model turístic basat en l´estació de Vaquèira Beret, el segle XX, va convertir la Vall d´Aran, una antiga vall de llenyataires i ramaders, en una de les zones d´Espanya amb millor renda per capita.

Els aranesos, gent de muntanya, són persones de paraula: l´avi de la nostra amiga Marta, un antic comerciant de cavalls, segellava els seus acords comercials estre-nyent la mà. Marta Sala és una autèntica aranesa la família de la qual ocupa la mateixa casa familiar des de l´any 1639. La casa, a la Val d´Aran, és tota una institució: feta de pedra, la família en blanquejava les parets quan disposava de mitjans suficients, per així reflectir el patrimoni i el prestigi familiar. La casa passava dels pares a l´hereu, i a la resta de fills que es casaven se´ls pagava un dot o compensació econòmica. El fill solter acostumava a prendre els hàbits i els pares, quan l´hereu es casava, li cedien l´habitació principal.

Recórrer la Val d´Aran ordenadament és fàcil gràcies a la transversalitat de la seva car-retera principal. Des de la frontera amb França, podeu iniciar l´excursió a la vall de Toran visitant pintorescos i petits pobles. La baronia de Les i Bossòst us porten cap a França pel coll del Portilhon, mentre que cap a Vielha el paisatge s´esquitxa de petits i bonics poblets. A Pònt d´Arròs podeu agafar la pista forestal asfaltada, direcció sud, per trobar l´espectacular salt d´aigua dels Uelhs deth Joèu, o direcció nord amb el Saut deth Pish, naixement respectiu dels rius Joèu i Unhòla. A Vilamòs, el Ço de Joanchiquet, una autèntica casa aranesa del segle XVIII, o a Arròs la Casa deth Senhor i el seu arxiu històric, mereixen una visita. A l´agradable Vielha podeu visitar el Museu dera Val d´Aran i el Museu dera Lan -excel·lent recorregut per la indústria tèxtil del segle XIX. Cap a la Bonaigua, Salardú i Arties ofereixen els dos millors exemplars del romànic tardà aranès; Garòs és un bonic poblet on recomanem el restaurant Eth Restilhe, una borda amb història on serveixen la millor olla aranesa. A l´estació de Vaquèira-Beret, escenari de les vacances hivernals de la família reial, i sota la bandera occitana aranesa, agraïm a Marta Sala, de Torisme Val d´Aran, la seva inestimable col·laboració per a aquest article.

Més informació a topconsulting@topconsulting.es