Regió7
Festa de la Llum

Personatges de la Manresa medieval


Galcerà Sacosta, 

El bisbe de Vic és la figura oposada a la de Pere III. Així, mentre el rei va concedir facilitats per a la construcció de la Sèquia, Sacosta els va posar pals a les rodes impedint-los passar per uns terrenys de la seva propietat prop de Balsareny.

Els manresans van fer cas omís de la  prohibició i van seguir els treballs, fet que va fer enfurismar el religiós, que els va  excomunicar.

Segons la llegenda, l’arribada d’un feix de llum miraculós a la ciutat provinent de Montserrat, el 21 de febrer del 1345, va fer recapacitar el bisbe, que va aixecar l’excomunió de la ciutat i va permetre continuar i acabar les obres del canal.

Va morir aquell mateix 1345 deixant el càrrec en mans de Miquel de Ricomà. 


 

Pere III

Pere III (1319-1387), també conegut com el Cerimoniós o el del Punyalet, va ser rei de la corona d’Aragó des del 1336 fins a la seva mort. Fill d’Alfons III el Benigne, el rei Pere és un dels personatge històrics que més bon record ha deixat a la cultura popular.

El fet de destinar el passeig principal de la ciutat a la seva memòria és una aclucada d’ull per honorar el monarca, conegut per la bona relació que va tenir amb la ciutat, a la que va concedir diversos privilegis, entre ells la llicència per construir la Sèquia i una baixada d'impostos per poder-la pagar l’any 1339, o ajudes reials per reforçar les muralles que protegien la capital del Bages.

Durant el seu regnat es va fundar la Generalitat de Catalunya com a institució.

 

Maria de Navarra

Maria de Navarra (1329-1347) era l’esposa de Pere III en el moment dels fets de la construcció de la Sèquia i l’arribada de la Llum a Manresa.

De salut fràgil, la néta de Lluís X de França va ser promesa amb el monarca l’any 1336 i les noces es van celebrar dos anys més tard.

Del seu matrimoni amb Pere III en van néixer quatre fills, les princeses Constança d’Aragó (1343-1363), Joana d'Aragó (1344-1385), Maria d'Aragó (1345-1348) i el príncep Pere d'Aragó (1347), que va morir pocs dies després de néixer.

Va morir a causa de les complicacions d’aquest darrer part i, d’entrada, va ser enterrrada al monestir de Sant Vicenç de València, tot i que més tard les seves restes van ser dutes al monestir de Poblet.

Guillem Catà

L’arquitecte, nascut a Barcelona, ha passat a la història de Manresa per haver sigut el mestre major en la construcció de la Sèquia.

A ell i a Simó i Pere de Rodener se'ls atribueixen els detalls tècnics com ara el recorregut, inclinació i mesures que havia de tenir el canal.

El seu nom figura en el text d’excomunió emès pel bisbe Sacosta arran de la continuació dels treballs en terrenys de propietat episcopal

Poble de Manresa

En els anys en què s’ambienta la fira Manresa tenia prop de 3.000 habitants i vivia una de les seves etapes més brillants.

El segle XIV és considerat el segle d’or manresà, tan pel volum de població, com pel creixement econòmic i urbanístic de la ciutat .

Les vaques grasses, però, es van acabar poc després dels fets de la Llum, quan l’arribada de la pesta l’any 1348 va fer estralls entre la població.

Ballarins i joglars
 
A banda de les zíngares, en els escenaris de les places i carrers del centre de Manresa els dies de fira també s'hi poden veure les actuacions d'actors i ballarins que reprodueixen danses tradicionals i aspectes propis de la vida diària de mitjans del segle XIV.

La oferta és d'allò més variada, i amb funcions i horaris per a tot tipus de visitants.

Zíngares

Les zíngares són un dels col·lectius més emblemàtics i visibles de la Fira de l’Aixada.

Representen un nombrós grup de ballarines arribades de l’est d’Europa i que omplen els carrers de la ciutat amb la seva música, la seva saviesa i els seus coneixements.

Durant els dies de fira se les pot veure actuar en els diferents escenaris habilitats.

Oficis artesans
 
Pels carrers de la Fira de l'Aixada s'hi poden veure demostracions d'alguns dels oficis més representatius de l'edat mitjana a la ciutat.

Així,  els visitants podran veure en acció ferrers, cuireters o mestres en l'art de picar i donar forma a blocs de pedra, a banda de sabaters o forners, pastissers i xarcuters.
L'església a Manresa

A banda del paper que representa el bisbe en la trama de la Sèquia i l'arribada de la Llum, pels carrers de l'Aixada també és habitual veure-hi monges i frares que representen el paper que el clergat tenia en el dia a dia de la ciutat. 

No en va, aquesta era l'època en que es va construir la Seu, l'església del Carme, de Sant Pere Màrtir...