La marxa nòrdica va néixer a Finlàndia i els seus propulsors van ser els esquiadors de fons, que necessitats d'un sistema d'entrenament durant els mesos d'estiu van començar a imitar els exercicis propis d'aquesta activitat esportiva però sense neu i, per tant, sense esquís. Malgrat la seva llarga marxa en diferents parts del món, en gran manera als països del nord d'Europa i als Estats Units, comença tímidament a ser coneguda i practicada.

En la marxa nòrdica es treballa el tren superior i l'ús dels bastons ajuden en l'impacte, evitant així lesions als genolls o maluc; és a dir, eviten el desgast.

Cada persona es marca el nivell d'intensitat, el nivell aeròbic. Als que comencen s'aconsella que no busquin la velocitat. El primer és anar a poc a poc, centrar-se en el moviment i acomodar-se abans d'aplicar més velocitat. En quest exercici no està renyit anar a poc a poc amb el treball, que és postural; es busca la postura adequada, no inclinada cap endavant, com en el córrer.

La marxa nòrdica ofereix els mateixos beneficis que una altra activitat: cardiovasculars, de tonificació ... Amb un moviment senzill i natural s'aconsegueixen grans beneficis sense impactes ni sobrecàrregues. Per evitar la càrrega inferior es treballa la part superior. Hi ha un risc mínim de patir una lesió. És l'exercici més complet que conec. Està molt orientat a la salut, és un pilates en moviment. Amb ell s'aprofita més el temps dedicat a l'activitat diària. Després de molts anys practicant esport veig que amb la marxa nòrdica vaig créixer.

Fins ara, la marxa nòrdica estava enfocada a la gent intel·ligent però va canviant i popularitzant-se. Està dirigida a un rang d'edat molt ampli perquè permet controlar el nivell i la intensitat. Millora el ritme, els bastons permeten treballar el tren superior i la postura. Aquesta activitat física exigeix ??un treball equilibrat.

Els bastons són l'eina principal. A més de la correcció postural, ajuden a la càrrega. Són similars als que s'utilitzen en el trekking o la muntanya però es diferencien en la dragonera, que és el nexe d'unió. Es tracta que sigui una prolongació del nostre braç. El treball es fa amb la mà oberta de manera que allibera els dits. Es tracta de buscar l'eix del centre de gravetat o una mica per darrere. Els bastons poden ser de carboni, alumini .. i millor de dos trams que fixos, que t'esclavitzen.

És convenient començar a practicar-lo de la mà de gent preparada, mitjançant un curs bàsic que aporti les eines necessàries. A partir de llavors, només queda gaudir i fer quilòmetres.