La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Oriol Junqueras en considerar-lo el líder d'una rebel·lió amb «nombroses situacions de violència», una acusació que l'Advocacia de l'Estat rebaixa a 12 anys en acusar-lo de sedició, per estimar que només hi va haver «incidents d'ordre públic» en un «ambient hostil». El Ministeri Públic i l'Advocacia de l'Estat van lliurar ahir els seus escrits de qualificacions provisionals al Tribunal Suprem, les conclusions dels quals evidencien la crònica d'una ruptura anunciada en les últimes setmanes entre les dues acusacions, ja que l'Advocacia ha optat per acusar per sedició i no per rebel·lió, al marge del delicte de malversació i desobediència que sí que comparteixen.
La divergència de criteri motiva les substancioses diferències d'anys de condemna que reclamen les dues acusacions, com així queda acreditat amb Oriol Junqueras: 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió que demana per a ell la Fiscalia davant dels 12 per sedició i malversació de l'Advocacia.
La Fiscalia el situa en la direcció de la rebel·lió, al costat dels Jordis i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per als quals demana 17 anys de presó, seguits dels 16 que sol·licita per als exconsellers empresonats. Tots per rebel·lió, un delicte que, en el cas dels exmembres del Govern, subsumeix la malversació que els atribuïa el jutge Pablo Llarena. Un nivell de lideratge del qual discrepa l'Advocacia de l'Estat, que situa tot el Govern (a excepció dels residents a l'estranger) en un primer grup i demana per als cinc exconsellers 11 anys i mig de presó per sedició i malversació. En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'Advocacia sol·licita 8 anys per sedició per no considerar-los autoritat, una circumstància que sí que estima per a Forcadell, per a qui reclama 10 anys. Sí que coincideixen respecte als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per als quals demanen 7 anys de presó i multa de 30.000 euros per malversació i desobediència greu comesa per autoritat pública. L'única diferència rau en els anys d'inhabilitació, 17 i 10, respectivament. Tanquen el grup d'acusats els membres de la mesa del Parlament que van tramitar les lleis de desconnexió -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet- i l'expresidenta de la CUP a la cambra Mireia Boya, als quals les dues parts acusen de desobediència. I sol·liciten totes dues 30.000 euros de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte continuat de desobediència greu, excepte per a Nuet i Boya, per als quals l'Advocacia redueix la seva petició a 24.000 euros i un any i quatre mesos d'inhabilitació.
«Violents incidents»
Les dues acusacions manifesten que el Govern va encapçalar un pla encaminat a la convocatòria de l'1-O i a la DUI, per a la qual cosa es va servir de l'actuació de la mesa del Parlament, que va tramitar les lleis de desconnexió, «obertament il·legals», desoint les advertències del Constitucional. Per portar-ho a terme, diu la Fiscalia, van destinar 3,07 milions d'euros públics. Es van valer, a més, de les mobilitzacions massives auspiciades pels Jordis, tots dos amb un paper crucial per generar un ambient de «pressió» que portés l'Estat a capitular. Aquestes protestes exemplifiquen la diferència de criteri al voltant a la violència que vertebra l'escrit de la Fiscalia, un terme que no apareix esmentat per l'Advocacia al llarg del seu escrit. I mentre que el Ministeri Públic parla clarament de «violents incidents», l'Advocacia ho redueix a «uns incidents d'ordre públic» en un «ambient crispat i hostil».
Crida l'atenció el rol «imprescindible» que la Fiscalia atribueix als Mossos, els quals van anteposar les directrius polítiques del Govern a la llei i es van dedicar a funcions impròpies d'un cos policial com fer seguiments a la Policia i la Guàrdia Civil, entorpir la seva labor i fins i tot oposar-se físicament. D'ells sobresurt el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l'exdirector d'aquest cos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, segon de Joaquim Forn, als quals la Fiscalia de l'Audiència Nacional acusa de rebel·lió en un procediment paral·lel que jutjarà aquest tribunal, després del judici que el Suprem començarà el gener contra la cúpula política i social. La Fiscalia acusa aquests processats de rebel·lió, un fet que suposa un canvi de criteri, ja que durant la instrucció els va acusar de sedició i organització criminal. Demana per a cadascun 11 anys de presó i d'inhabilitació absoluta, mentre que per a la intendent Teresa Laplana sol·licita 4 anys per sedició. El Ministeri Públic creu que entre setembre i octubre del 2017 els responsables dels Mossos van constituir «una peça clau» per «impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades dels tribunals de justícia», donant cobertura als que «volien imposar per la força de les masses drets dels quals mancaven».
De qui amb prou feines es parla en els escrits presentats és de l'expresident Carles Puigdemont, amb escasses referències a episodis menors i ja coneguts en el procediment, sense entrar a valorar el rol que va desenvolupar en els fets que van culminar amb la DUI, en no dirigir-se l'acusació contra ell per trobar-se fora de l'Estat espanyol.
