Un cop tancada la investigació per l'1-O dictada pel jutge Pablo Llarena, la causa contra el procés arriba a judici. El Tribunal Suprem asseurà al banc dels acusats els 12 processats per la causa del procés, entre ells l'exvicepresident Oriol Junqueras, nou exconsellers i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

En dues resolucions, la sala penal de l'alt tribunal rebutja per unanimitat les més de 300 al·legacions i peticions de prova plantejades per les defenses contra el tancament de la instrucció que va acordar el juliol el jutge Llarena, que els va processar pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència per la seva participació en el procés sobiranista. I deixa totes aquestes al·legacions i noves pràctiques de prova per a la vista oral amb la finalitat d'evitar «dilacions indegudes». S'obre així la fase de judici oral.

A més de Junqueras i Forcadell, la sala envia a judici els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila; i els dirigents sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

En canvi, també s'asseuran al banc els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de l'exportaveu de la CUP al Parlament Mireia Boya. Però no serà davant del Tribunal Suprem, si no del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Paral·lelament, en fer pública les seves resolucions, la sala va confirmar el sobreseïment lliure de la causa per a l'expresident Artur Mas i per a l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras.

Set jutges al capdavant del cas

S'ha acordat que els jutges Ana María García Ferrer i Andrés Palomo se sumin a partir de la fase oral al tribunal que jutjarà l'1-O al costat del president de la sala penal, Manuel Marchena, Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral, de manera que seran set els magistrats que jutjaran els fets.

Sobre el rebuig a les més de 300 diligències de prova sol·licitades per les defenses, la sala assenyala que «la seva admissió conduiria, sens dubte, a un inadmissible menyscabament del dret dels inculpats a un procés sense dilacions indegudes». «La reobertura del sumari frustraria tota expectativa d'enjudiciament en un termini raonable. I el que és més important, aquest perniciós efecte estaria mancat de justificació», diu la sala. Per als jutges, la decisió d'obrir judici «no exigeix una presa de contacte amb les diligències practicades durant la fase d'investigació» i «no requereix una anàlisi del pes dels indicis sobre els quals s'ha construït l'acte de processament». Els magistrats rebutgen, com així pretenien les defenses, pronunciar-se sobre «la suficiència o insuficiència de la violència exercida per concloure l'existència d'un delicte de rebel·lió», un afany «tan legítim» com «inassumible en el pla tècnic», perquè això ha de decidir-se a l'acte del judici oral.

Així, recorda que «el debat actual no és un debat sobre la culpabilitat dels investigats, sinó sobre la rellevància típica dels fets que han motivat el processament». «Amb l'obertura del judici no es prejutja ni la qualificació jurídica dels fets processals, ni la responsabilitat dels presumptes culpables d'aquests, sinó la necessitat d'aclarir-los», afegeixen els magistrats.

Aquests rebutgen també l'al·legada indefensió originada pels problemes d'accés dels advocats al núvol virtual habilitada pel Suprem per al tractament digitalitzat de la causa, ja que «no té sentit que la posada a disposició de les parts d'un instrument afegit per al més fàcil maneig de la causa sigui presentada com una font d'indefensió».