Consells per no deprimir-te per Nadal

En el seu article, Hillard i Buckman repassen diferents estudis per acabar concloent que "la ciència no ha demostrat un increment de la psicopatologia en Nadal". De fet, els investigadors expliquen que al desembre la taxa de suïcidis, els ingressos psiquiàtrics i les emergències psiquiàtriques als hospitals es redueixen, tot i que experimenten un repunt bastant pronunciat al gener.

No va ser fins el 2011 quan els germans Sansone van publicar un article en el qual revisaven els estudis publicats des de 1980 que exploraven l'efecte del Nadal a la salut mental. Un dels motius va ser, en paraules dels propis autors, la incessant quantitat d'informació que els mitjans publiquen en aquestes dates amb recomanacions i consells relacionats amb el Nadal sense, en molts casos, fer referència a estudis científics que els donin suport. Després d'aquesta revisió, els Sansone van arribar a dues conclusions principals.

La primera, que els resultats trobats per Hillard i Buckman se seguien repetint, és a dir, que els dies just abans i després de Nadal es redueixen les atencions en emergències psiquiàtriques, les conductes autolesives, els intents de suïcidi i els suïcidis consumats (en alguns casos fins a un 25% menys) tot i que experimenten una important pujada després de vacances.

La soledat és una de les principals causes de la depressió per Nadal / Getty Images

La segona conclusió va ser que existia evidència que l'estat d'ànim empitjora durant les festes nadalenques, així com que augmenten els problemes relacionats amb l'alcohol, tant intoxicacions alcohòliques com morts relacionades amb l'alcohol. Aquest efecte depressor del Nadal ha trobat rèplica en altres estudis com el de Mutz (2016) en el qual es va demostrar que la satisfacció amb la vida i el benestar emocional experimenten una reducció en període nadalenc en pràcticament tots els països europeus.

Per què ens deprimim per Nadal?

Existeixen diferents factors estressants que poden explicar l'efecte negatiu que té el Nadal en el nostre estat d'ànim:

-Augment de la ingesta de menjar

-Major estrès relacionat amb la despesa econòmica

-Consum de substàncies (alcohol, cocaïna)

-Interacció amb parents

De tota manera, tal com defensen els autors a 'Christmas Depression' la majoria de les persones afronten aquests estressors de manera adequada sense veure's compromès el seu estat anímic. A més, hi ha altres factors de protecció que d'alguna manera competeixen amb els factors de risc, com és l'alta taxa de reforç positiu rebuda per Nadal, l'augment del suport social, etc.

Llavors, per què ens deprimim? Un dels factors causals més rellevants de la depressió nadalenca sembla ser la creença en el mite que tothom està passant una bona estona envoltat dels seus éssers estimats.

D'entre els pacients psiquiàtrics que ingressen per Nadal, la majoria esmenta els sentiments de soledat i el no tenir família com a motius més freqüents.

L'altra causa més probable pot trobar-se en l'anomenat efecte "promesa trencada": es dipositen unes expectatives molt elevades en certs moments de l'any i al no ser aquests tan feliços com un espera es produeix un augment de la simptomatologia depressiva. Algunes proves que semblen confirmar aquest efecte són que els pics més alts de suïcidis solen venir després de moments molt assenyalats com el cap de setmana o les vacances i d'altres festes com Pasqua o el Dia de la Independència.

Aquest efecte rebot, en paraules de Martin Plöderl, pot ser degut al reduït suport social, el consum d'alcohol, les expectatives incomplertes i els canvis en la percepció del futur que solen donar-se a partir de Cap d'Any, el dia de l'any en què més suïcidis es consumeixin.

Probablement el canvi d'any facilita una revisió del que s'ha viscut durant l'anterior i una reavaluació de les raons per viure o morir ja que representa una transició marcada entre un període antic i un de nou.

Els psicòlegs recomanen fer esport per Nadal / Getty Images

Consells per no deprimir-te per Nadal

La primera clau, basant-nos en els resultats dels estudis, pot consistir en alterar el menys possible els nostres hàbits per Nadal. Fer una mica d'esport, evitar menjars excessivament abundants, planificar la despesa i limitar la ingesta d'alcohol poden prevenir sentiments de culpabilitat i de tristesa posteriors.

La segona, per descomptat, ha de ser generar unes expectatives el més realistes possibles de les festes, entenent aquestes com un moment de felicitat i de festeig però també segurament de situacions negatives que han de ser assumides. Només d'aquesta manera evitarem decepcions i esperances no cobertes, els dos factors que defineixen l'efecte "promesa trencada".

Però què és el més important? Gaudir dels moments positius que aporten aquestes dates ja que està més que demostrat l'efecte protector que tenen les experiències emocionals amb càrrega positiva a l'hora de prevenir problemes emocionals com la depressió.