Pantà de la Baells

La Baells, una obra colossal

Fa quatre dècades que es va posar en servei una de les obres públiques de més envergadura que s´han dut a terme a la comarca: la construcció d´un embassament, el de la Baells, que va transformar el paisatge, les comunicacions viàries i va servir perquè nasqués un nou poble, Sant Jordi de Cercs

17-02-2016Meneame
Vista aèria del pantà de la Baells
Vista aèria del pantà de la Baells. Arxiu/La Baells.

DOLORS CLOTET Una de les primeres infraestructures públiques que va inaugurar l'aleshores flamant rei d'Espanya, Joan Carles I, i la seva dona, Sofia, va ser el pantà de la Baells, al Berguedà. El dia 17 de febrer del 1976, el monarca espanyol va estrenar una de les obres més importants fetes mai a la comarca, que va suposar importants canvis en el paisatge, les comunicacions, amb la creació d´una nova xarxa de carreteres, i de població, amb la construcció d´un nou poble, Sant Jordi de Cercs.

Dimecres que ve farà quaranta anys d´aquella efemèride, quatre dècades de l´estrena d´aquesta infraestructura que, malgrat que es va inaugurar aquell dia, es va haver d´anar anar acabant. No va ser fins dos anys més tard, el 1978, que les darreres cases del nucli de Sant Salvador de la Vedella van quedar submergides definitivament sota les aigües del nou embassament. La dècada dels 70 del segle passat va suposar un moment d´ebullició pel que fa a la construcció d´infraestructures al Berguedà, ja que, a banda de l´actuació esmentada, també es va viure la de la nova central tèrmica de Cercs, que va ser estrenada el 12 d´agost de l´any 1971.

Construir un pantà per regular la conca alta del riu Llobregat, amb l´objectiu de fer l'abastiment d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana, havia estat a l´agenda del país des del principi del segle XX. Entre els anys 1900 i 1912, els enginyers Rafael Coderch i Francesc G. De Membrillera van signar diferents estudis d'alguns pantans i en aquests treballs preliminars ja s´esmentava la Baells. Amb tot, encara no se´n plantejava la construcció en aquell moment per l´existència del ferrocarril. Xavier Latorre escriu a Història de l'Aigua a Catalunya que «la idea del pantà de la Baells quedà aparcada durant molts anys» i que no es va incloure al Pla d'Obres de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental de l´any 1931. Per bé que el 1934 quan «s'estudia a fons la regulació del Llobregat torna a sortir a la llum».

Latorre narra que després de la guerra civil «són els mateixos usuaris de les aigües del riu, representats pels senyors Josep Prat i Feliu, Ricard Viñas i Geis i Delmir de Caralt i Puig», els que el 10 de gener del 1947 presenten una instància davant de la confederació esmentada «sol·licitant l'estudi i projecte definitiu de pantà». El 25 de novembre del 1949 es va redactar un avantprojecte de l´embassament i no va ser fins a la promulgació d´una llei del 15 de juliol del 1954 que s'inclou aquesta infraestructura «en el grup tercer del Pla General d'Obres Públiques i l'Ordre Ministerial de la mateixa data mitjançant la qual s´ordenà a la Confederació del Pirineu Oriental la redacció urgent del projecte del pantà de la Baells, amb la màxima capacitat que permetessin les condicions geològiques del terreny». Aquest projecte preveia que la capacitat del nou pantà seria de 93,7 hectòmetres cúbics a la cota de 623 metres. Amb tot, «per l´elevat cost de la variant del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola de Berguedà, afectada per les obres d´aquest pantà, l´administració estudià la conveniència de substituir el pantà de la Baells per un altre que es construiria sobre la riera de Merlès», un afluent del Llobregat i alimentat amb aigües transvassades d´aquest mateix.

La direcció general d'Obres Hidràuliques del ministeri d'Obres Públiques va encarregar el 1968 un estudi del projecte del sistema d´embassaments la Baells-Merlès «del qual es va deduir que la capacitat regulable del sistema era de l'ordre de 20 hectòmetres cúbics. Per tant, una primera conclusió va ser incrementar la capacitat inicial de la Baells fins a 115 hectòmetres cúbics amb la qual cosa l'alternativa de l'embassament de Merlès perdia la seva urgència». Aquest projecte no s´ha arribat a fer mai.

Finalment, l´obra es va adjudicar el 28 de juliol del 1971 a la firma SA Portolés i Cia amb un pressupost de contracte de 519.560.852 milions de pessetes. L´import d´adjudicació va ser de 387.464.002 milions de pessetes. El termini d'execució previst era de 4 anys. Els treballs es van començar el darrer semestre del 1971 però l´adjudicatària va tenir problemes econòmics que la van portar a no poder concloure els treballs. L´any 1973 les obres van ser atorgades a una unió temporal d'empreses (UTE) formada per Dragados y Construcciones, Entrecanales y Tavora SA (Denea), que va ser qui va fer l´obra.

Xavier Latorre detalla que «les revisions de preus van fer pujar el cost de les obres fins a 584.387.133 milions de pessetes». A aquesta quantitat cal afegir-hi el cost de les expropiacions, fixat en 257.999.400 milions de pessetes, i el de la construcció de noves carreteres, amb un pressupost de 306.133.476 milions de pessetes. En total 1.147 milions de les pessetes de l'època. Tanmateix, el cost global de totes les actuacions atribuïbles a la construcció de l´embassament berguedà es va enfilar fins als 18 milions d´euros, 2.900 milions de les antigues pessetes, segons recull un fullet informatiu del pantà editat per la seva propietària, l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) de la Generalitat. Probablement aquests pressupostos poden semblar minsos si es comparen amb el cost actual de la vida. Per exemple, avui construir un quilòmetre de carretera homologada com a tal val 800.000 euros.

L´obra va comportar l´habilitació de barraques i cantines per als operaris a tocar del que havia estat l´antiga estació del tren a la Baells a prop del vell pont de Miralles, que travessava el Llobregat. També es van habilitar oficines per als tècnics a tocar de la presa, que va ser l´obra més espectacular del nou pantà. Es va erigir a la confluència del Llobregat i la riera de Vilada. Per fer-la va caldre desviar el riu amb la construcció d´una presa de volta cilíndrica i un túnel de derivació provisional. La presa és de volta gruixuda de doble curvatura i té una alçària sobre els fonaments de 102,35 metres. Les obres es van començar el 1972 i van durar quatre anys i mig.

Una altra de les actuacions destacables de la construcció del pantà va ser el viaducte de la Baells. L´excavació dels fonaments es va començar al principi de juny del 1974 i es va acabar la construcció, incloses voreres i baranes, a mitjan maig del 1975. La pilona de més alçada fa 98,5 metres.

Una obra molt important

El pantà de la Baells ha estat l´obra pública més important feta mai a la comarca? Per a la historiadora berguedana Rosa Serra, la resposta és clara. «Sens dubte, sí, si sumem a la construcció de la presa tot el nou sistema de carreteres. Sí, també, si tenim present el que significa contenir la pressió que fan els 115 hectòmetres cúbics d´aigua i les recurrents riuades d´un riu mediterrani, arrauxat, com és el Llobregat. La presa és una obra ben feta, pensada per durar i durar en el temps, segura, molt segura. No podia ser d´altra manera».

La historiadora Serra exposa que la construcció de l'embassament de la Baells va comportar «una gran transformació i a molts nivells. En el paisatge, en les comunicacions, en l´assoliment de reptes tècnics en la redistribució de la població, patrimoni perdut, patrimoni per valoritzar, en l´aportació a la riquesa de Catalunya». Posa de manifest que els canvis en el paisatge són evidents. «Desapareix una part notable de la vall de l´alt Llobregat negada per un gran llac artificial que ocupa ni més ni menys que 365 hectàrees i que ha canviat totalment el paisatge del Berguedà, just al punt on comença geogràficament el Prepirineu. Un lloc geogràficament i geològicament ideal per construir-hi una gran presa de contenció», opina Serra.

Una altra de les grans transformacions va ser pel que fa a les comunicacions amb la creació «d'una nova xarxa de carreteres, impressionant; no només per connectar amb Vilada i Borredà amb la construcció del que fou durant molts anys el viaducte més alt de l´estat espanyol, sinó també per les obres de la nova carretera de Berga a les portes de Guardiola, que exigeix un nou traçat amb obres importants com per exemple el pont de Cercs o el de la Nou».

L´obra també va comportar canvis en la redistribució de la població amb la construcció del poble de Sant Jordi, «en un context gens fàcil de lluita per aconseguir quedar-se al terme municipal i no fer més gran el barri de Santa Eulàlia de Berga». Per a Rosa Serra aquesta és «una història sorprenent perquè estem a les acaballes del franquisme i la visió, la tenacitat, l´esforç i la lluita encapçalada per l´alcalde Ignasi Camps, que va posar-se al capdavant de centenars de famílies de Sant Salvador i de la Baells, va arribar a bon port».

Una obra repetible?

Avui en dia seria possible repetir una obra magna com la de la Baells? Serra opina que «no seria fàcil com ho va ser aleshores. El context polític i la sensibilització social són avui molt diferents. La societat civil està disposada a reclamar, fer-se escoltar, opinar, reivindicar, vol saber i participar en decisions estratègiques com són les grans infraestructures que generen grans impactes» com la Baells. «Jo sóc de Puig-reig», diu Serra, «i recordo perfectament tot un poble al carrer, com una sola veu i un sol clam, durant mesos i mesos, reclamant ser escoltats en un desdoblament d´una C-16 que era i és una obra amb impactes molt menors si ho comparem amb la Baells».

Beneficis del pantà

Serra admet que la comarca «certament ha tret poc rendiment» del pantà, que fins fa poc temps era simplement un dipòsit d´aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Com ha recordat l´alcalde de Cercs, Jesús Calderer, que ha dit que durant anys «hem viscut d´esquena al pantà». Amb tot, creu que «des de fa uns anys la percepció ha començat a canviar i comencem a veure´l amb bons ulls per les possibilitats turístiques i esportives que té».

Segurament va ser el 1989 quan el Berguedà va començar a ser conscient que la Baells podia tenir altres utilitats que no només la d´abastir d´aigua la capital. I per què el 1989? Va ser a l´estiu d´aquell any quan es va descobrir un gran forat en un del pilars del viaducte que connectava per carretera Berga amb Vilada i Borredà. Aquest forat va obligar a tancar el viaducte i va ser llavors quan va arribar al Berguedà la barca Stella Maris. De14 metres d´eslora i capacitat per a 94 persones, es va convertir en una solució i, alhora, una atracció. La barca va permetre mantenir les comunicacions i que els viladins i borredanesos no quedessin incomunicats.

Un cop es va solucionar l´esvoranc del pilar, els ajuntaments de Cercs i Vilada van veure que la barca podia ser una oportunitat per al turisme i els serveis. Rosa Serra recorda que els dos consistoris «van aconseguir que la Generalitat deixés la barca aquí i es van començar a fer rutes per l´embassament». Va ser així com «milers de persones, sobretot amb viatges organitzats, arribaven a l´embarcador de Cercs per passejar per l´embassament». Aquest va ser «un model aleshores prou d´èxit que també funcionava a l´estany de Banyoles. Malauradament, el tràgic accident que va manllevar la vida a una vintena de turistes francesos que van morir ofegats a Banyoles l´any 1998 va avortar l´experiència allà (temporalment) i a la Baells (definitivament). Aleshores es va saber que l´Stella Maris havia navegat durant 10 anys sense la documentació necessària».

L´accident de Banyoles va comportar una nova normativa «molt més restrictiva, prudent i espantada per les conseqüències de l´accident de Banyoles, va reduir a l´extrem els usos en els embassaments de les conques catalanes gestionats per l´ACA. S´havien acabat les experiències reeixides, com per exemple la d´un campionat mundial de motonàutica, o la més discreta però no per això menys interessant de la navegació amb diferents tipus d´embarcacions pel pantà», exposa Serra.

Neix el Festival del Riu

Va ser el 2003 que els ajuntaments de Cercs i Vilada i el Consell Comarcal del Berguedà van impulsar l´anomenat Festival de la Baells, que va néixer per reactivar les activitats d´oci, lleure i afegir-n´hi de culturals un cap de setmana de juliol que servís per divulgar la presa de l´embassament «i potenciar l´interès i les oportunitats del lloc». Aquesta acció tenia un marcat caire reivindicatiu davant de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) perquè facilités la utilització de la Baells per a usos recreatius perquè la comarca realment en pogués treure profit. El 2009, la propietària del pantà va fer un pla d´usos «molt restrictiu, massa, tant que no va ser capaç ni de desenvolupar cap activitat turística potent ni despertar l´interès dels inversos d´aquest sector», diu Serra.

L´any 2014, l´ACA va crear un nou marc normatiu per incentivar els usos turístics i de lleure de 16 embassaments i 23 trams de rius de les conques internes. La Baells va ser «el primer embassament» on es van delimitar zones de bany i per a activitats nàutiques de rem, vela i motor, amb l´objectiu de donar més utilitat a les infraestructures hidràuliques i per potenciar les activitats econòmiques. L´Agència de Desenvolupament del Berguedà i el Consell Comarcal van assumir la gestió i els permisos de navegació d´acord amb un conveni amb l´ACA. A més a més, el canal d´aigües obertes de la Baells, a tocar de la presa, s´ha inclòs dins de les Vies Braves del país. Una altra de les actuacions que s´han dut a terme a l´embassament ha estat la construcció d´unes graderies perquè el públic pugui veure les actuacions o competicions a prop de l´aigua. Aquesta obra s´ha fet dins del projecte de la Via Verda del Llobregat, que també ha inclòs l´habilitació d´un espai per a la desinfecció de les embarcacions.

Opcions de futur

I quin ha de ser el paper que ha de jugar la Baells en el futur? Rosa Serra, que també és la coordinadora de l´àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, assegura que «és un recurs turístic però encara no és un producte turístic, amb una oferta completa i integral d´activitats i serveis, i el més important és l´allotjament, que es promocioni i es comercialitzi». Pensa que «al costat dels esforços de l´administració local (ajuntaments i Consell Comarcal) que treballen per activar el nou pla d´usos, hi ha petites empreses que lluiten per oferir activitats», tot i que «no hi ha, de moment, una inversió empresarial potent que aposti per la Baells. Jo confio que arribarà, no sé quan, però arribarà».

Per la seva banda, l´alcalde de Cercs, Jesús Calderer, considera que «en el futur caldrà explotar la pesca» com una activitat que pot generar riquesa al pantà de la Baells. «No està explotat i creiem que pot donar molt rendiment» perquè hi ha aficionats a aquesta disciplina que aprecien els embassaments per portar-hi a terme aquesta activitat. Calderer posa com a exemple del profit que es pot treure de la pesca el pantà de Mequinensa. S´haurà de sumar a la d´esports nàutics, uns usos que, probablement, fa quaranta anys ningú somiava.