Valentí Sallés actualment és l´encarregat del pantà de la Baells. De les persones que treballen a les instal·lacions berguedanes de l´embassament és l´únic que en va viure la construcció. Aleshores tenia 18 anys, era delineant i havia fet estudis de topografia. Va viure en directe les obres. Recorda que el director va ser l´enginyer José Luis Uceda Gimeno, «una bellísima persona» que tenia com a ajudant l´enginyer tècnic en obres públiques Julio Crespo, cap de l´oficina tècnica. La construcció del pantà va suposar la creació de nombrosos llocs de treball, entre 250 i 300 «en els moments àlgids» . Va ser una època que recorda «amb molt afecte» perquè va coincidir amb el seu inici en el món professional en una obra pública complexa».

Quan es va acabar la construcció del pantà i la presa de la Baells, José Luis Uceda li va dir que era jove i que li aniria bé tenir altres experiències laborals. Ha treballat en diferents indrets i recorda especialment la seva estada de 21 anys a la Llosa del Cavall. Apunta que aquests dos embassaments van ser dissenyats per un enginyer portuguès, Mario Costa Perereira. Diu que haver treballat en aquestes dues preses fa que «te n´enamoris perquè aquest món té els seus complicacions i ho vius d´una manera molt intensa».

Valentí Sallés explica que «la presa del pantà és una cosa viva, a l´hivern té fred, s´encongeix, a l´estiu s´espandeix». Quan els escolars visiten el centre, Sallés els explica que a la presa «hi ha cap a 400 aparells d´auscultació, això és igual que quan una persona va al metge i li ausculten el cor, li miren la pressió. La presa està feta per blocs i el formigó té fred o calor, hi ha unes juntes que s´obren o es tanquen». Al centre de la Baells, els tècnics com Valentí Sallés vetllen cada dia per la bona salut de la presa i del pantà.