Umberto Eco va ordir tota una trama policíaca entre els murs d'una abadia en l'alta edat mitjana per exposar el poder del riure. En El nom de la rosa se succeeixen fins i tot crims per ocultar al poble la defensa que suposadament va fer Aristòtil sobre la bondat del riure. Això és, per descomptat, ficció, però no està exempta de realitat, ja que va haver-hi temps i llocs -encara n'hi ha- en què el més sensat i madur era romandre seriós, taciturn, fins i tot esquerp.

Les rialles i un bon humor freqüent s'associaven a la frivolitat i la immaduresa. Afortunadament, les investigacions, com aquella que va imaginar l'escriptor i semiòleg italià, han avalat una afirmació que la saviesa popular intuïa i avui la ciència demostra: riure és saludable.

El riure està localitzat a la zona prefrontal de l'escorça cerebral, la part més evolucionada del cervell. En aquesta zona, segons els experts, resideix la creativitat, la capacitat per pensar en el futur i la moral. Ara bé, a mesura que fem anys i se'ns suposa més savis, perdem l'espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure, de buscar les rialles o de trobar la part còmica a les situacions. Per això, hi ha vegades que convé aprendre a riure, o a recordar com rèiem.

Sigmund Freud va atribuir a les rialles el poder d'alliberar l'organisme d'energia negativa. Aquesta capacitat va ser científicament demostrada quan es va descobrir que el còrtex cerebral allibera impulsos elèctrics negatius un segon després de començar a riure. En lògica relació amb aquesta evidència, els darrers anys s'ha refermat el riure com a teràpia.

Quan riem, el cervell emet una informació necessària per activar la segregació d'endorfines, específicament les encefalines. Aquestes substàncies, que posseeixen unes propietats semblants a les de la morfina, tenen la capacitat d'alleujar el dolor, i fins i tot d'enviar missatges des del cervell fins als limfòcits i altres cèl·lules per combatre els virus i els bacteris. Les endorfines exerceixen també altres funcions entre les quals destaca el seu paper essencial en l'equilibri entre el to vital i la depressió. D'elles depèn una cosa tan senzilla com estar bé o estar malament. Com es pot comprovar, aprendre a riure és una miqueta més important del que sembla a simple vista.

Una de les línies de treball en alguns centres de psicoteràpia és la risoteràpia, que consisteix a estimular la producció de diferents hormones que genera el propi organisme amb exercicis i jocs de grup. La seva finalitat és la de potenciar el sistema immunitari en general i facilitar la superació de diferents bloquejos. S'utilitzen tècniques que ajuden a alliberar les tensions del cos i així poder arribar a la rialla, com l'expressió corporal, el joc, la dansa i exercicis de respiració o massatges. Es tracta d'aconseguir riure d'una manera natural i sana, que les rialles surtin d'allò visceral i irracional, com en els nens.

Efectes físics del riure

* Exercici: amb cada rialla es posen en marxa prop de 400 músculs, inclosos alguns de l'estómac que només es poden exercitar amb el riure.

* Neteja: es lubriquen i netegen els ulls amb llàgrimes. Les rialles fan vibrar el cap i s'aclareixen el nas i les orelles. A més, elimina les toxines, perquè amb el moviment el diafragma produeix un massatge intern que facilita la digestió i ajuda a reduir els àcids grassos i les substàncies tòxiques.

* Oxigenació: entra el doble d'aire als pulmons, i deixa que la pell s'oxigeni més.

* Analgèsic: durant l'acte de riure s'alliberen endorfines, els sedants naturals del cervell, semblants a la morfina. Per això, cinc o sis minuts de rialles contínues actuen com un analgèsic. Per això s'utilitza per a teràpies de convalescència que requereixen una mobilització ràpida del sistema immunològic.

* Rejovenidor: rejoveneix perquè estira i estimula els músculs de la cara. Té, a més, un efecte tonificant i antiarrugues.

* Prevé l'infart: el massatge intern que produeixen els espasmes del diafragma arriba també als pulmons i al cor, i els enforteix.

* Facilita el son: les rialles generen una sana fatiga que elimina l'insomni.

Efectes psicològics del riure

* Elimina l'estrès: es produeixen certes hormones (endorfines i adrenalina) que eleven el to vital i ens fan sentir més desperts.

* Alleuja la depressió: ens fa ser més receptius i veure el costat positiu de les coses.

* Procés de regressió: pot generar un retrocés a un nivell anterior de funcionament mental o emocional, generalment com un mecanisme per alleujar una realitat que es percep com a dolorosa o negativa.

* Exteriorització: a través del riure les persones exterioritzen emocions i sentiments. A vegades és percebut com una energia que és urgent que sigui alliberada, sobretot quan necessitem riure i la situació social no ho permet.

També hem de recalcar els factors socials del riure, com el seu caràcter contagiós, la salvació de situacions socialment incòmodes i el poder comunicatiu de l'humor. Aquests tenen una importància terapèutica especial davant de disfuncions de tipus social.

Pautes per poder riure. En alguns casos comptats caldrà acudir a centres en què es practiqui el riure i el bon humor com a mètode terapèutic, però el més habitual és autoadministrar-se el riure buscant ocasions per fer-ho.

* El primer és treballar l'actitud davant de la vida: amb un somriure.

* Esforçar-se a veure sempre l´ampolla mig plena i no mig buida.

* Intentar trobar cada vegada noves possibilitats i no amargar-se amb els problemes.

* Evitar aquella actitud de tenir un problema per a cada solució.

* Llegir llibres d'humor.

* Veure pel·lícules i obres de teatre còmiques.

* Intentar riure's d'un mateix en la intimitat. Fer-ho en societat ja és per a nivells avançats.

* Freqüentar programes de televisió que fomentin el riure, sobretot quan és un bon humor que no es fa a costa de ningú.

El bon humor no ha de ser necessàriament càustic o destructiu, encara que, com molts menjars, pugui picar una mica. Riure és una funció biològica necessària per mantenir el benestar físic i mental.