El Bàsquet Manresa sempre ha tingut grans escortes. Homes que amb qualitat i també amb coratge han fet història al Congost. Rafa Martínez, ara al Pamesa, va ser el darrer d´uns jugadors de raça que abans havien tingut noms tan i tan recordats com els de Laviña, Peñarroya, Capdevila, Esteller... Ahir al vespre, el joanenc Román Montañez va demostrar que es vol afegir a aquesta llista. El seu màxim compromís amb l´equip, en un partit que s´havia complicat de bon principi per una sortida molt freda dels manresans, va ser clau per empènyer els companys. Als 29 anys, Montañez té ganes de ser un jugador important en el retorn a una Manresa de la qual havia marxat encara tendre. No sempre estarà tan encertat com ahir, però va ser la guia del joc dels locals. La fermesa en defensa en el tercer període dels locals va ser l´aspecte fonamental per capgirar la dinàmica, i va servir per desarmar l´amenaça dels dos ales visitants, Oleson i Saúl Blanco,

A més, l´importantíssim triomf d´ahir (el sisè en el camí cap a les 12 victòries de la permanència) va suposar recuperar Guille Rubio, esperem que aquesta vegada ja de manera definitiva. Al seu costat, la feina de jugadors com Diego Sánchez, Javi Rodríguez i San Miguel va ser bàsica.

La gran novetat en el Ricoh era la presència de Serge Ibaka en el cinc inicial. Ponsarnau li donava continuïtat després del seu partit força complet a Granada. També hi havia Bulfoni en l´equip que el tècnic va diposar de sortida. Els visitants es van avançar 2-9, amb el georgià Tskitishvili demostrant la seva bona mà. Montañez va ser el més decidit per escurçar un marge perillós (5-9), i més quan Oleson també s´estrenava des de 6,25. Ponsarnau va canviar Ibaka per Guille Rubio. Els tirs de fora no entraven i Bueno, amb 8 punts, feia pujar el 5-14 (min 7) que feia decidir l´entrenador manresà a demanar el primer temps mort. El capità Rubio convertia un 2+1 que no acabava d´asserenar el joc dels manresans, tot el contrari del Fuenlabrada, que movia la pilota amb molt criteri, i Valters afinava de tres (8-17). La poca confiança de l´equip local era preocupant, sobretot d´un Tuky Bulfoni que no va encertar cap dels 3 primers intents; el va suplir Diego. Només Montañez encertava (11-17); altre cop Josh Asselin jugava lluny de la cistella i autoanul·lava la seva capacitat ofensiva. Amb l´equip força tocat, aquest primer quart acabava amb una acció per a l´optimisme: just en el límit de la possessió, Javi Rodríguez deixava anar un globus des de vuit metres que es convertia en el 14-19.

Una cistella de Rubio i una falta en atac ben provocada per Alfons Alzamora van confirmar que els manresans anaven per feina. Es va notar una millora també en la seva defensa. Dos tirs lliures de Diego Sánchez van apropar més i els manresans es van col·locar per primer cop davant gràcies a l´ala asturià, que va anotar dos tirs lliures (20-19, min 14).

Oleson va trencar la sequera en atac dels visitants i una gran acció individual del base Rodrigo San Miguel no va acabar amb bàsquet com es mereixia. En el contraatac del Fuenlabrada, Bulfoni cometia una antiesportiva, protestada per la grada però ben marcada pels àrbitres. A més, el Fuenlabrada castigava amb dos triples seguits (Blanco, Mainoldi) que deixaven el lluminós en 20-28 (min 16). De tota manera, el Ricoh no va cedir i des de 6,25 també van encertar, en un moment clau, el pivot JM Balmón i San Miguel (26-30).

Mainoldi avançava els forasters fins a set punts, però entre Asselin i Montañez acostaven (31-34). El problema del Ricoh Manresa era en aquests moments el seu rebot defensiu. Asselin reduïa amb un tir de cinc metres pero Mainoldi era el que tancava el segon quart amb un triple des de la cantonada, que era la rèplica de l´anterior fet per Javi Rodríguez. El 33-40 era un cop, i hi havia indignació amb els àrbitres, que s´havien empassat dos passos seguits dels visitants, però calia mantenir el cap fred i el cor molt calent.

El tercer quart va començar ple de grapa per les dues bandes i, per fi, amb la primera cistella de Tuky Bulfoni, un triple! Asselin estava més participatiu en atac i Román Montañez convertia quatre punts seguits per posar un 44-45. L´equip manresà estava fent les coses bé, recuperant pilotes. Llàstima de les passes, ara sí assenyalades per De la Maza, del mateix Montañez, que van evitar que el Ricoh ja es posés davant. Guille Rubio va aportar un triple providencial, el del 47-47 (min 25). I la nova pilota perduda per als visitants, amb una defensa aferrissada per part dels jugadors de Ponsarnau, va fer que Javi Rodríguez provoqués la falta antiesportiva i convertís el 48-47. Tskitshvili va capgirar amb mat, però un Diego Sánchez en estat de gràcia encistellava un triple ben oportú (51-49, min 27). Sí, ja que va oferir calma, i Montañez va posar la diferència en 4 punts. Era el moment, una gran assistència de Montañez (l´home del partit) la va aprofitar Rubio per clavar des de la cantonada el 56-49. Rodrigo San Miguel va ampliar a 9 punts la renda. El veterà Ferran López deixava clar, amb un triple, que el Fuenla no es rendia (60-54).

El Ricoh posa fi a la resistència dels visitants

Les dificultats per al Ricoh van mantenir-se en començar el que ja era el període definitiu. Oleson hi va posar pressió, però Diego es va atrevir amb un triple des de quasi nou metres (63-56).

Guille Rubio es mantenia sòlid i era un dels puntals del conjunt del Nou Congost Però aquest triomf calia suar-lo i els manresans van estar espessos en dos atacs i els de Fuenlabrada es van acostar fins al 65-61 (min 36). Va tornar a pista un Román Montañez que va fer una penetració i forçava la falta personal que convertia el 67-61. El capità va posar el colofó al seu partidàs amb el triple del 70-61, en una acció sense gairebé espai, quan faltaven 4 minuts. Ja va ser la sentència. Bulfoni va posar un 73-61, però el Fuenlabrada va lluitar fins als darrers instants amb un 83-79 quan quedaven només 9 segons. Amb tirs lliures anotats, el Ricoh va tancar el partit.