«Era bo per a ell conèixer el país i la cultura dels seus pares, aquí a Catalunya. D’altra banda, com a jugador de waterpolo aquest és l’indret idoni per progressar». Pere Santamaria és professor immunòleg a la Universitat de Calgary i tota una autoritat en els estudis de recerca sobre la diabetis. El seu fill, Marc Santamaria Plaza, de 17 anys, comença el seu segon curs a Catalunya -l’any passat va ser a les files del CN Sabadell, un dels equips grans del waterpolo estatal. Des d’aquesta temporada juga al Club Natació Manresa, a Primera estatal, la categoria que està per sota de la Divisió d’Honor i on el seu pare va militar als anys 70 tot coincidint amb la millor plantilla de sempre del club (els germans Estiarte, els Ventura, Estefanell, Canal, Payà, Roqueta...) i en què va ser en dues ocasions subcampió estatal.

«Jo era un jugador d’equip, més aviat era el corcó que obria espais per a altres companys més hàbils. En canvi, el Marc el noto amb molta més visió i capacitat golejadora. És jove, encara s’ha d’acabar de fer». El Marc va nèixer el 5-10-91 a Minneapolis (Estats Units), una primera destinació professional per al seu pare, encara que ben aviat la família es va traslladar a Calgary: «jo, de petit, jugava força a futbol, però em vaig anar decantant pel waterpolo, en els Torpeds de Calgary. La temporada passada vaig ser al Sabadell, dins l’equip de juvenils i en el B; em va costar adaptar-me al canvi, i, a més, havia de fer molts quilòmetres cada dia». El seu pare va estar amb ell durant uns mesos: «tenia un any sabàtic i durant sis mesos vaig ser al Centre de Medicina Degenerativa de Barcelona. Per al Marc era complicat, ja que estudia batxillerat internacional a l’Escola Americana, a Esplugues, i havia d’anar amunt i avall amb els trens».

La decisió de fitxar pel Club Natació Manresa ha aconseguit posar més tranquil·litat pel que fa a les jornades de Marc Santamaria, que viu en una residència, ara sol, a Barcelona: «m’entreno amb el CN Sant Andreu i el dijous a Molins de Rei amb tot l’equip del CN Manresa. El divendres pujo aquí al Bages, on tinc família, faig un entrenament i del issabte jugo amb l’equip». A banda de la pràctica de l’esport, Marc Santamaria està molt pendent dels seus estudis i de cara al seu futur universitari ha de decidir entre arquitectura o bé enginyeria nàutica. Parla l’anglès com a primera llengua al Canadà i a l’escola va estudiar el francès. «El català el parlo amb el pare i el castellà amb la mare, professora d’espanyol al Mount Royal College de Calgary».

«Tinc entès que el meu pare era un bon jugador de waterpolo, que va ser a la selecció júnior. Però ho va deixar per dedicar-se al cent per cent a la medecina». De la ciutat dels seus pares, de Manresa, en diu que «és més petita del que jo estic acostumat. Hi ha distàncies molt curtes que es fan a peu amb facilitat, en pocs minuts. No és com a Calgary o en altres ciutats de l’Amèrica del nord, on has d’agafar per a qualsevol cosa el cotxe». De les noves instal·lacions de la piscina municipal en diu que «són força modernes, estan molt bé. Allà al Canadà les piscines no són dels clubs, són privades i es lloguen per entrenar-s’hi o per jugar-hi».

Comparant el CN Manresa amb el CN Sabadell, on va estar durant la lliga passada, declara que «hi ha força diferències de potencial, però el Manresa és un equip que pot anar amunt i seria fantàstic pujar a la Divisió d’Honor, qui sap si en el futur ho podem aconseguir».

Marc Santamaria s’autodefineix com un jugador «que intenta fer tot el possible per a l’equip, crec que sóc un bon nedador i que tinc bona mà per fer gols». El tècnic del CN Manresa, Jordi Timblau, li demana que «m’esforci i que ajudi més en la defensa. Ho intento».

Dissabte passat, el CN Manresa es va enfrontar a l’Helios aragonès, i des de les grades Pere Santamaria va poder veure jugar el seu fill Marc. Va anotar un gol durant el partit, però els manresans van perdre per 10-14.