El Nadal es va avançar tres dies per als nens i nenes que viuen les festes a l’hospital. Després de protagonitzar la gran gesta de diumenge davant l’Unicaja, ahir la plantilla del primer equip del Ricoh Manresa es va vestir de llarg per fer una visita als nens i nenes que són aquests dies al departament maternoinfantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

De mica en mica, a prop de la 1 del migdia van anar arribant tots els jugadors i va començar la missió. Com en un capítol de la mítica sèrie «El equipo A», un cop situats a la planta, el delegat manresà repartia els Ibaka, Balmón, Rubio i Asselin per les diferents habitacions amb ninots de neu de peluix. Román Montáñez, Jordi Grimau i Rodrigo San Miguel van començar visitant els nadons acabats de néixer, i la resta dels seus companys es dividien per entregar aquell ninot de neu embolicat amb paper d’il·lusió al qual la majoria de nens i nenes responien amb un somriure.

Entre una habitació i una altra, temps de comentar la jugada i fins i tot, per a alguns, de fer país: Alfons Alzamora va intentar explicar a José María Balmón la tradició catalana del cagatió, però algú se li havia avançat, el pivot andalús ja coneixia aquesta història.Un dels jugadors que han estat incorporats aquesta temporada, Román Montañez, no veu aquesta visita com una càrrega: «al contrari, és una cosa molt agraïda per als nens i nenes, per als pares i per a nosaltres, perquè venim, repartim regals i veiem com la gent s’ho passa bé». Tot i que alguns no coneixien els jugadors (confirmat amb la frase «és més de Messis»), el santjoanenc considera que també els fa gràcia que els passin a visitar. «És veritat que no tots ens coneixen, però ens veuen tan grans que els fa il·lusió i ens pregunten quan medim. Només viure això ja recompensa», deia Montañez.

El personal de l’hospital també va acollir el dia amb certa il·lusió. Infermers i infermeres somrient mentre passejaven pels passadissos, metges i metgesses parlant fluixet mentre es miraven els jugadors. En general uns moments diferents per a tots i totes. El cap del departament maternoinfantil, Santiago Nevot, va destacar que es tracta d’un dels dies més especials perquè «els nens esperen els jugadors des de primera hora, ja que nosaltres els ho comentem». Fins i tot n’hi ha que no volen marxar cap a casa: «els fa tanta il·lusió que encara que tinguin l’alta esperen que passin els jugadors».

Després de les visites, boques obertes i ulls com taronges, i és que si hi havia algú que no conegués els jugadors, quedava igualment bocabadat amb les seves alçades. «Fan una miqueta de por, són tan alts que no entren ni per les portes!», es podia sentir des d’una habitació. I és ben cert, els hospitals no estan fets per a jugadors del Ricoh, realment havien d’acotar-se per passar per la porta. Per pujar a la segona planta, la majoria va fer-ho per les escales, però l’intrèpid Balmón es va atrevir a provar-ho, amb molta feina, per l’ascensor. No va tenir gaire èxit, la baixada va ser per l’escala, com tots els seus companys.

Per fer la fotografia, un típic «els més alts que es posin darrere!», va fer iniciar automàticament una processó de Josh Asselin, Serge Ibaka, Alfons Alzamora, José María Balmón, Guillem Rubio i Diego Sánchez fins al darrere de la recepció. Tots fan dos metres o més d’alçada.