Malgrat que per edat tan sols el superin en la plantilla Larry Lewis, Montañez i Alzamora, Dani López és un dels nombrosos debutants que té el Suzuki Manresa a l'ACB. Després de molts anys a la lliga LEB, amb equips com el Gijón, el Càceres, el Cantàbria i el Breogán, al Bages li han donat l'oportunitat de jugar en la màxima categoria.

Com valora fins ara el treball, tant el seu com el del base titular, Rodrigo San Miguel?

El Rodrigo està clar que fa una gran campanya, i ha demostrat que podia assumir el repte. Per part meva intento donar-li els relleus de la màxima qualitat possible i tinc la confiança del cos tècnic. Però no em conformo i espero poder fer-ho encara millor.

En els dos últims partits, amb el Lagun Aro i l'Unicaja, ha tingut uns bons percentatges pel que fa als triples. Ajuda la moral?

Home, sí. Crec que pel que fa als triples tenia uns percentatges més baixos del que és normal en mi, i ara he tornat a uns registres que són més lògics, els que durant la meva trajectòria he anat fent.

Com es conviu amb la remor que se sent al Congost molts cops quan li toca sortir a pista. Li està costant?

Diria que m'ha costat però que és una situació que he anat paint, la tinc assimilada. És una situació estranya però també t'ajuda molt a créixer, a madurar. Quan surto ho faig disposat a donar-ho tot, tant a casa com a fora.

En els darrers partits es dóna el cas que, en alguns moments, hi ha els dos bases a pista, Rodrigo San Miguel i vostè. Com ho veu?

És una variant tàctica que és ben vàlida. En el meu darrer equip, el Breogán, també passava, i jugava minuts amb Nacho Ordín, que és un altre gran jugador. Aquí hi ha la diferència que als entrenaments el Rodrigo i jo sempre estem en dos equips diferents, però a l'hora de jugar ens entenem bé.

Al Congost, contra adversaris directes per la permanència, els està costant tirar endavant els partits. Amb el Lagun Aro es va guanyar però va anar molt just. Què els passa a casa?

Com a locals és veritat que no som tan solvents com voldríem. Del partit amb el Lagun Aro GBC en vam fer un repàs després amb el vídeo per prendre nota de quins havien estat els nostres errors i provar de no repetir-los. Hi ha moments que ens parem, hem de tenir més fluïdesa al marge que hi hagi més o menys encert.

Han girat full de les dues derrotes per la mínima i al darrer alè en pistes tan difícils com les del Cajasol i l'Unicaja i on van ser molt crítics amb els àrbitres?

Sí, tot i que són derrotes que et saben greu, s'ha de veure també el vessant positiu. En els dos casos faltava un minut i teníem molt de cara al marcador. Al final, se'ns van escapar tant per errades nostres com per una sèrie de decisions que van ser polèmiques. El que sí que hem vist és que podem competir amb equips en teoria superiors i que ens cal un punt més de concentració per poder-los guanyar.

El partit amb el CB Múrcia pot marcar el que queda de lliga. És el cuer de l'ACB però va guanyar de 27 punts el Fuenlabrada en l'última jornada. Serà perillós?

Molt, i som conscients que és un partit clau. S'han reforçat i tenen molts jugadors en forma. La seva classificació, que sigui el darrer, no reflecteix tot el seu potencial. Ja en la primera volta ens van passar per damunt des del principi i ja no hi vam ser a temps per remuntar. Tot i que tenim alguns jugadors amb problemes físics, haurem de sortir molt forts i portar la iniciativa, si no, tot es pot complicar força. Hi ha hagut alguna excepció però en els partits a casa que comencem guanyant, la defensa ens permet després mantenir-nos davant.

Vujanic els va crear seriosos problemes a la primera volta.

Sí, és el seu motor. És un base molt expert i a més treu rendiment a la perfecció del que són accions de bloqueig directe. Scepanovic, Delininkaitis, Prestes i Robles són importants però Milos Vujanic és el que marca la pauta.

Al Múrcia hi ha un bon amic seu que va deixar bon record en el Manresa, Josh Asselin.

Li desitjo que faci un bon partit però que guanyem nosaltres.