Ens rep a la pista del Club Gel Puigcerdà. Està neguitosa perquè té moltes coses al cap, però ens concedeix un moment de pausa per fer-li fotografies sobre el gel i parlar una estona. Als 42 anys Teresa Llorens ha decidit fer un pas més en el club. Després de ser-ne una gran aficionada i membre de la junta anterior, Llorens afronta el repte de liderar un club que no s'acaba amb un primer equip que ho ha guanyat tot. Sent la responsabilitat de conduir una entitat que porta el nom de Puigcerdà arreu com cap altre. Té sis anys al davant i molta il·lusió...

Quina és la seva vinculació amb el Club Gel?

Des de petita, ha estat la meva afició. Vaig fer patinatge fins als 17 anys, i amb la meva família sempre hem estat implicats en el món de l'hoquei. El meu germà ha jugat al club, els meus cosins també... Sempre he estat una gran aficionada, jo diria una fanàtica de l'hoquei. En els últims quatre anys, a més, he treballat en l'anterior junta directiva.

Com ha anat el pas de presentar-se com a presidenta?

M'ho han demanat. Jo treballava en l'anterior junta però vaig plegar abans per qüestions personals. Després, però, els meus companys em van demanar que hi tornés i que em posés al capdavant de la nova candidatura. M'ho vaig pensar i, finalment, com que em van prometre ajuda i m'estimo molt aquest club, vaig tirar endavant.

Per què creu que li ho van demanar?

Crec que ha estat per la meva feina i constància. No està bé que ho digui jo, però sóc molt constant en la feina.

Quins reptes es planteja per a aquests sis anys de mandat?

El principal repte és fer una reestructuració econòmica per afrontar les despeses que ara tenim perquè partim d'una situació de dèficit. I l'altre repte és treballar per les categories inferiors.

De quan és el dèficit?

Tenim un deute d'entre 30.000 i 40.000 euros.

Què cal fer per la base?

Treballar molt perquè és el nostre futur. Volem fer un projecte a llarg termini perquè en sis anys puguem tenir totes les categories. Hem d'incrementar el nombre de jugadors del planter, anar per les escoles perquè la mainada arreli fort en el món de l'hoquei. També hem de conservar les categories que tenim.

Quina és la situació actual del planter, els falten jugadors?

Sí, no tenim ni categoria sub 18 ni sub 20. Aquest any ens sortirà una categoria sub 15. Nosaltres ara disposem de l'escola, on hi ha els nens que comencen a patinar, i després tenim les categories sub 9, sub 11, sub 13, sub 15 per primera vegada i els sèniors. Ens falten, però, categories.

I els equips han de sortir de les escoles de la Cerdanya...

Sí, hem d'anar a totes les escoles. De fet és un projecte que ja s'està fent a la Vedruna i a l'Alfons I de Puigcerdà. En aquests centres els alumnes tenen com a activitats extraescolars la piscina combinada amb el patinatge. Ara hem d'intentar que entrin més nens a les activitats perquè vinguin al club. Ens hem plantejat anar a tots els pobles de la comarca, però ens falten monitors. Amb els diners que teníem fins ara no podíem fer més. Si podem trobar més fonts d'ingressos, podrem arribar a més escoles, com les de Llívia, que ja ens ho han demanat.

De manera que el Club Gel sigui un referent de la Cerdanya, no tan sols de Puigcerdà?

Sí, ens hem proposat que l'hoquei es torni a viure com en anys anteriors i que no sigui un referent de Puigcerdà sinó de tota la comarca. El Club Gel és un bon ambaixador de la Cerdanya. L'equip sènior volta per tot Espanya, així que crec que s'hi hauria d'implicar tota la comarca.

Nota la responsabilitat de dirigir un club que realment representa Puigcerdà arreu?

Home, val la pena treballar per un club que té 50 anys d'història. Un club que té un pes, i ara per ara és l'esport rei a la Cerdanya. Crec que tothom ens hauria de donar suport.

Com trobarà finançament?

Primer, hem de recuperar els socis que s'han donat de baixa i, després, parlar amb els espònsors. Ara tenim 248 socis, i hauríem d'arribar, com a mínim, als 400 que teníem.

El llistó esportiu del primer equip el té molt alt?

Sí, però crec que hem arribat a un punt que no es pot fer més. Ho hem guanyat tot, i la nostra fita no és tornar a guanyar títols, sinó fer un equip competitiu i, essencialment, treballar pel planter.

És la primera dona presidenta d'un club d'hoquei...

Les dones ens hem d'implicar en les direccions dels clubs. És un món molt d'homes, però seria bo que les dones siguem en totes les àrees.