29 de juliol de 2010
29.07.2010
Regió7
Rècord continental

L'objectiu és superar les 15 medalles de Munic

Els Europeus de Barcelona constitueixen, per a la selecció espanyola, una gran ocasió de reverdir llorers

27.07.2010 | 12:04

La selecció espanyola més nombrosa de la història, formada per 55 homes i 33 dones, en els campionats d'Europa que congregaran, del 27 de juliol a l'1 d'agost, a més de 1.500 atletes procedents dels 50 països afiliats a l'Associació Europea.

Durant els seus 76 anys d'història, els campionats d'Europa mai havien recalat a Espanya. Després de diverses temptatives infructuoses, Barcelona va aconseguir fer-se amb la vintena edició, que inaugurar una nova era en el programa atlètic: concursos més curts i cinc proves al mig del carrer (marató i marxa).

Divuit anys després dels Jocs Olímpics de 1992, l'estadi de Montjuïc recupera els seus millors gales i escenificarà sobre la seva pista blava una contesa continental cada vegada més desitjada pels atletes de l'àrea a causa del seu creixent situació d'inferioritat en els Mundials.

Condemnats a repartir-se les engrunes de la marxa i els llançaments en campionats del món, els atletes europeus tindran, a partir de Barcelona 2010, l'oportunitat de disputar el títol continental cada dos anys, i no cada quatre, com fins ara.

L'Associació Europea va reduir la cadència dels campionats per donar ocasió de lluïment a uns atletes cada vegada més relegats a posicions secundàries per la marea africana. En els Mundials de Berlín 2009, Europa va aconseguir 14 títols però només un en carreres: el de Marta Domínguez en 3.000 metres obstacles.

Per contrast, en la primera edició dels Mundials (Hèlsinki, 1983), Europa no només va dominar els concursos, sinó que va conquistar altres dotze medalles d'or en carreres, fins i tot en especialitats avui tan africanes com els 10.000 metres (Alberto Cova) i els 3.000 m. obstacles (Patriz Ilg).

Els Europeus de Barcelona constitueixen, per a Espanya, una gran ocasió de reverdir llorers. El seu rècord continental data de Munic 2002, amb quinze medalles i sis títols, però en l'última edició de torneig, Göteborg 2006, tampoc va estar malament: onze metalls i tres victòries.

El record dels Jocs Olímpics obrarà en benefici dels atletes espanyols, que intentaran repetir la foto de Fermín Cacho, el primer campió olímpic espanyol en l'anell, quan va travessar la meta victoriós a la final olímpica de 1.500.

L'estadi Lluis Companys, construït el 1929 amb motiu de l'Exposició Universal i remodelat per a aquests campionats, serà l'escenari de la guerra per les medalles. Espanya, que porta 53 (17 d'or, 13 de plata i 23 de bronze), es conforma amb guanyar quinze sota el lideratge de Marta Domínguez, que ja ha aconseguit dos ors i un bronze, els mateixos que l'avui suspès Paquillo Fernández.

Les medalles de Barcelona, amb disseny en forma de "V", obra de l'artista Martín Ruiz de Azúa, el mateix que va inventar les medalles transparents dels Mundials de Natació de Barcelona 2003, estaran a l'abast d'un grapat d'atletes espanyols encapçalats per Marta Domínguez i Natalia Rodríguez.

La Federació Espanyola situa les opcions de medalla "fonamentalment en les proves de mig fons i fons tant en homes com en dones, en les de marxa, també en els dos sexes, en l'altura (Ruth Beitia) i en el disc (Mario Pestano i Frank Casañas)", encara que no descarta "alguna sorpresa, com la de Mercedes Chilla a Göteborg 2006", on va obtenir un bronze inesperat.

Després de Marta, actual campiona mundial de 3.000 m. obstacles, les millors opcions viuen a 1.500, amb Natalia Rodríguez, Núria Fernández, Manuel Olmedo, Arturo Casado i Reyes Estévez; en 5.000, amb Jesús España, defensor del títol, Alemayehu Bezabeh i Sergio Sánchez; en 10.000 amb Carles Castillejo i Ayad Lamdassem; en marató amb Chema Martínez i en obstacles amb José Luis Blanco.

Natalia i Sergio acudeixen a Barcelona amb el cartell de subcampions del món en pista coberta de 1.500 i 3.000 metres. El lleonès va renunciar a doblar, doncs pensava córrer també el 10.000, després del seu tercer lloc en el campionat d'Espanya d'Avilès.

La baixa del francès Mehdi Baala, actual campió, redobla les esperances espanyoles de medalla en 1.500, aquesta vegada amb una terna renovada al capdavant de la qual figura un principiant en la distància, Manuel Olmedo, que es va alçar amb el títol espanyol a Avilés en dura competència amb Arturo Casado i Reyes Estévez.

Juan Carlos Higuero, l'únic atleta espanyol que es va penjar dues medalles en els Europeus anteriors (bronzes en 1.500 i 5.000) s'ha quedat fora de l'equip en l'especialitat que continua sent la més carismàtica de l'atletisme espanyol malgrat no estar en el seu millor moment. L'any passat a Berlín, per primera vegada en la història dels Mundials, Espanya no va tenir representació a la final.

Espanya ha tingut dos campions d'Europa de 1.500 a l'aire lliure (Fermín Cacho i Reyes Estévez), dos subcampions (Isaac Viciosa i el propi Estévez) i tres medallistes de bronze (José Manuel Abascal, Cacho i Higuero).

Però no acaben aquí les esperances espanyoles. En 800 estaran l'actual subcampió d'Europa en sala, Luis Alberto Marco, i el campió d'Europa júnior, Kevin López, que el va derrotar en el campionat d'Espanya.

En salts, Ruth Beitia ha tornat a superar els dos metres. La càntabra torna a estar fina, després del sotrac que va experimentar a continuació de la seva medalla de plata en els Mundials en pista coberta de Doha. A Barcelona tornarà a veure's les cares amb la croata Blanka Vlasic, "que algun dia haurà de fallar", espera.

Jackson Quiñónez i Felipe Vivancos estan capacitats per disputar la final de 110 m.tanques; Mercedes Chilla intentarà en javelina repetir el seu històric bronze de Göteborg 2006 i en marxa tornaran a la càrrega dos veterans, María Vasco, la primera atleta espanyola medallista olímpica (bronze a Sidney 2000), i Jesús Ángel García Bragrado, bronze en el Mundial de Berlín.

Mayte Martínez participarà amb remotes esperances d'assolir el podi després de la seva llarga inactivitat per lesió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit