19 de octubre de 2010
19.10.2010
El dia de Toni Elías

"Com a pares agraïm que el Toni sigui valent i alhora tan humà"

Toni Elías i Mei Justicia són els que més saben i poden parlar de les dificultats que ha tingut el rei de Moto2 durant els darrers anys

19.10.2010 | 10:05
Mei Justicia i Toni Elías Deix al despatx de la seva botiga de motos, a Manresa

Tenen la felicitat dibuixada a la cara. Ells, com el seu fill, s'han tret un pes de sobre després de molts anys de fer-li costat, de lluitar amb inferioritat mecànica davant dels altres pilots, dels seus canvis de categoria sense haver aconseguit guanyar un mundial, sempre amb les càbales del que hauria pogut ser i no acabava de concretar-se. Toni Elías Justicia ja és campió del món de Moto2 i, com diu la seva mare, Mei, "passi el que passi, això no li ho prendrà ningú". Al despatx de la botiga de motos que tenen al polígon manresà dels Trullols, tota la llum que penetra per les parets de vidre queda concentrada en una taula plena de records de les curses del seu fill campió. Allà hi ha cascs, trofeus de tota mena, les fotos, les granotes del pilot són penjades just al darrere... Aquest matí arriba des d'Austràlia, Toni Elías, i l'esperen un seguit d'actes de celebració des de l'aterratge a Barcelona. Serà a Manresa, a partir de les 8 del vespre, quan es posarà en marxa la caravana festiva que durà el pilot campió, el número 24, cap a l'ajuntament, on serà honorat al saló de plens. El final de festa serà a la nit a la discoteca Silenci.

Avui és el gran dia, la rebuda al seu fill com a campió del món. Com esperen que sigui aquesta jornada?
Toni Elías: Segur que emocionat, la hi preparen els seus amics i tot el que vingui serà benvingut perquè ho faran amb molt afecte.

De les moltes felicitacions que han rebut, n'hi ha potser alguna que els hagi sorprès, que els hagi fet especial gràcia?
T.E.: Totes, perquè al darrere hi ha un sentiment d'un moment o un altre de la nostra vida.
Mei Justicia: Ens han trucat tot un seguit de persones de les quals feia temps que estàvem desconnectats perquè la vida t'ha portat per uns camins diferents, ha estat un gran moment d'unió, en un sentiment molt maco envers el Toni.

Un campió com vostè, en el seu cas de motocròs, quin valor dóna al triomf del seu fill?
T. E.: No té res a veure, no són comparables aquells títols de campió d'Espanya amb el fet de guanyar un mundial, és com la Regional i la Primera Divisió en futbol. Sabem que Moto2 no té la importància de MotoGP, però per al Toni aquest títol és molt especial després d'haver quedat molts cops tan a prop de ser campió. Va perdre un mundial de 125 cc, un de 250 cc, un campionat d'Espanya abans... Per a ell i per a nosaltres és una gran recompensa després de pujar a MotoGP, lesionar-se amb la gravetat que ho va fer el 2007 a Assen, haver d'anar enrere i baixar a Moto2, tot això mentalment és dur, has de ser valent i molt fort per encaixar-ho. Ell ho ha estat.

L'accident a Holanda va ser el moment més dur que han viscut?
M.J.: Sí, i tant. Havíem fet un inici de temporada molt bo a MotoGP, ja havia fet un podi a Turquia, ell estava pletòric. Era un dijous, i poc abans d'agafar l'avió a Barcelona ens diuen que ha tingut l'accident. Vam viatjar amb el neguit al cos i quan el vam veure a l'hospital la seva cara era un poema, em queia l'ànima als peus. Jo ho visc com a mare i recordo com va patir, va ser duríssima la recuperació. Li queia el món a sobre i es preguntava què li havia passat per una relliscada. Per sort, l'operació a Holanda va ser magnífica i es va recuperar de la lesió a la cama, sempre ho agrairem al metge holandès.

I aquell accident li va suposar un abans i un després, ha tingut recança després per competir?
M.J.: No, mai no el va afectar, es va recuperar bé de la lesió i no hi ha pensat més. És ben valent, tots els pilots són d'una pasta especial.

I com va encaixar ell la mort del japonès Shoya Tomizawa, al circuit de Misano?
T.E.: En aquest cas sí que vam veure un Toni tocat de debò...
M.J.: És que ell, alhora que és molt valent, és molt sensible. Amb la gent gran té molta tendresa, les criatures li agraden, s'ho passa bé amb els animals... És molt humà. La mort de Tomizawa li va arribar a l'ànima, no se'n sabia avenir que a aquestes alçades algú pugui morir en un circuit.
T.E.: I tenien una relació personal molt bona, tot i que es coneixen d'aquesta temporada. I no dit pas per nosaltres, el Tomi comentava al seu entorn, a la seva família, que el Toni era un gran pilot, i que no havia trobat ningú tan net dins de la pista, en deia meravelles.

Tomizawa arriscava...
T.E.: Sí, era impulsiu, però amb el Toni es tenien molt afecte, i li veia també les qualitats.
M.J.: Només explicaré un detall que deixa ben clar com s'apreciaven. Quan fa pocs dies el mundial va anar al Japó, els seus pares van voler conèixer el Toni, i ell els va regalar un casc que li van demanar. Ells són d'una altra cultura, els costa mostrar els sentiments, però el Toni no se'n va poder estar i els va abraçar. La seva mare, tot seguit, es va posar a plorar.
T.E.: El Toni, la veritat, es fa estimar, Se'n va a dormir i fa un petó a la seva mare i, si jo sóc al costat, un altre a mi. I això ho fa amb 27 anys, sense cap mena de vergonya.

Doncs, algú ho podria trobar estrany, opinar que encara està massa enganxat als pares.
M.J.: No, no és veritat. Ell és del tot autònom, independent. És que no podria fer la feina si fos un noi dèbil o apocat. Mira, és que potser la gent confon que un xicot, un fill, pugui tenir una bona relació amb els seus pares, amb la seva mare, que sigui una persona afectuosa, amb una feblesa de caràcter. Ell ve tranquil·lament a fer-te un petó o una abraçada, i tu no ho demanes, li surt a ell naturalment. La nostra filla, la Laura, és afectuosa però el Toni ho és més. Ell és així, per això et truca des de qualsevol lloc on sigui per dir-te com li van les coses. Ell necessita aquesta comunicació.

I quan és a casa, és dels que es fiquen a la cuina, fa tasques de la llar, ajuda en el que pot?
M.J.: No, no, això no! Ell és molt feliç, tot just arribar, jugant amb els gossets a casa, i es tanca dins el seu estudi a dalt, amb l'ordinador, el que és el seu espai, on té un gimnàs per a ell. És casolà i és feliç quedant amb la seva colla d'amics, anant amb ells a sopar, i fent alguna escapada al Silenci.

Té nòvia o companya?
M.J.: No, ell ha tingut novietes, moltes amigues, i alguna relació més seriosa. La seva feina és molt difícil en aquest sentit, no és gens fàcil de compaginar.

I a banda de ser un pilot de primera línia, li agrada també la mecànica, remenar, és actiu en la posada a punt de la moto?
T.E.: Sí, sí, és més tècnic que jo en aquest sentit. Parlava amb un amic nostre aquests dies i dèiem que el Toni és dels pocs pilots que entenen en mecànica. El que veus i trobes més és el pilot que diu al seu equip que la moto es mou, que li patina... Ell no, ell es fica dins el món de la tècnica, en busca les explicacions, i en sap molt. No és pas estrany que sigui ell mateix el que plantegi les solucions, i que els demani una molla concreta, vull que em facis aquell hidràulic o bé vull un tipus de corba de motor. En això ell demana i pren decisions, el que no vol dir que de vegades es pugui equivocar.
M.J.: És el que deia abans, no és una persona tova o dèbil; ben al contrari, té determinació. Però ho combina sent una persona molt afectuosa. El seu pare és diferent, és més radical! Tots dos han estat grans pilots, grans professionals, però amb un caràcter diferent.
T.E.: Sí, ell és més amable, més considerat amb la gent, vint cops més!

Què passarà el 2010? Tindrem Toni Elías a MotoGP, com gairebé tothom dóna per segur?
T.E.: Esperem que sí, en tenim ganes, com molta gent. Ell és el primer que ho té claríssim, que vol anar cap a MotoGP. Ha estat a Moto2, ha baixat per necessitat, però ara és el moment de poder tornar a la seva categoria.

Tenir una moto oficial sembla gairebé impossible...
M.J.: No hi ha prou equips! És molt possible que no hi hagi moto de fàbrica, però aquest títol és un premi, una recompensa, i tornar a la categoria que ell i tots volem en serà un altre. Ha demostrat que és un gran professional i que s'hi pot confiar, això és bàsic. Ell és campió del món i, passi el que passi, això ja no li ho prendran mai.

Encara que després això vulgui dir tornar a quedar el desè o bé el dotzè a les curses?
T.E.: Sí, i tant, s'ha de ser molt conscient que això pot passar, i cal assumir-ho...
M.J.: A més, s'ha de considerar que la del 2011 serà una temporada de transició, hi haurà molts canvis de cara al 2012, i tothom treballarà de cara al futur.
T.E.: El 2012 hi haurà un canvi de potència, les motos passaran de 800 a 1.000 centímetres cúbics en MotoGP, hi haurà més marques, com BMW, Aprilia, KTM, el vano s'obrirà molt més.

I com van les gestions per tal de garantir el salt a MotoGP?
M.J.: S'hi està treballant des de fa uns dies, ell i el seu representant, Ivan Corretja, ho porten i són ells els que ens van informant de tot. És possible que en pocs dies es pugui avançar alguna cosa. La veritat és que tampoc no hi ha un ventall de possibilitats molt gran. El Toni és una persona agraïda i acceptarà de bon grat la proposta seriosa que li facin, sap que aquest any no es podrà escollir gaire. Nosaltres fem de pares; això sí, quan el Toni és fora tinc el mòbil obert tota la nit per a qualsevol consulta o per les novetats que puguin arribar. Però no som pas un cas excepcional, som una família normal, i volem continuar així, sense estridències.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit