15 de novembre de 2010
15.11.2010
Dilluns Esportiu

L'Assignia comença a veure la llum a Alacant

El conjunt de Ponsarnau va jugar a un gran nivell defensiu en el segon quart, va perdre pistonada en el tercer, però va saber refer-se en el tram final

15.11.2010 | 01:00
L'Assignia comença a veure la llum a Alacant

Saben guanyar partits! Durant sis jornades, els jugadors de l'Assignia Manresa s'havien mostrat impotents, desencertats, angoixats... Es poden fer servir molts adjectius per descriure el seu trànsit per un túnel massa fosc i del qual no veien la sortida. Fins ahir. Tot va canviar amb l'arribada de l'equip a Alacant. "La ciutat de la llum" és el lema que dóna la benvinguda a l'aeroport. Només faltava que algú premés l'interruptor per encendre-la, i l'encarregat va ser Jordi Grimau, amb un triple que desfermava la bogeria i derrota del Meridiano. Faltaven només quatre segons per acabar el partit i l'equip la tenia allà davant. Era la llum. La veia.

L'ala barceloní va arrodonir uns segons finals per emmarcar en forçar una falta en atac a Doellman en l'última possessió del Meridiano i anotar posteriorment els dos tirs lliures que sentenciaven. Amb la botzina final va arribar la rauxa. Tots els jugadors saltaven al centre de la pista abraçats. Àlex Llorca, vital amb la seva energia per a la remuntada, no podia contenir les llàgrimes. Mirava estranyat els seus companys buscant una explicació. "hem guanyat!" era la resposta que rebia. De cop, tots els jugadors van mirar cap a la banqueta. Faltava el capità, Román Montañez, recolzat en unes crosses. Era la mala notícia del partit. S'havia torçat el turmell operat aquest estiu. Un pas enrere després d'haver tingut bones sensacions davant l'Unicaja.

La seva lesió va coincidir amb els pitjors moments de l'Assignia. El tercer quart va ser horrible. Un parcial de 24-8 tornava a situar el Meridiano Alacant dins el partit i llençava tota la feina feta pels manresans en una primera part molt bona. Semblava que tornaria a passar el pitjor, que l'equip es tornaria a ensorrar. Però en el tram final va aparèixer la millor versió dels homes del Congost, liderats per Rodrigo San Miguel i per Llorca, els encarregats de transmetre energia.

La mateixa que van tenir just començar l'enfrontament. L'equip estava conscienciat de la feina que havia de fer, que havia anat a Alacant a patir però per endur-se la victòria. I va començar molt entonat, buscant Uros Slokar dins la zona. El pivot eslovè va respondre amb deu minuts de gran nivell, superant una vegada i una altra el seu defensor. Tan li feia si sera Pape Sow o Martynas Andriuskevicius qui tenia davant. Fins que va anar a la banqueta, cinc segons abans del final del primer quart, Slokar va aportar 8 punts i 3 rebots. Era a tot arreu, per anotar i per intimidar en defensa. La seva actuació mereixia els crits d'ànim de la banqueta, sufocats per Arteaga, l'àrbitre principal: "facin el favor de calmar-se!". El primer quart es tancava amb màxima igualtat en el marcador (16-14).

Festival de Sergiy Gladyr
L'equip tenia una gran confiança, i ho va aprofitar per fer els millors deu minuts d'aquest inici de temporada. L'Assignia va començar el segon quart amb una gran intensitat defensiva i amb un encara més gran encert en atac. La primera cistella, però, va trigar tres minuts a arribar. Va ser un triple de Gladyr, en l'inici de la seva ratxa. L'ucraïnès va anotar més de la meitat dels seus punts (11 de 21) en aquest període, en el qual va veure l'anella com una piscina. Li entrava tot!

Per començar, dos triples marca de la casa, aprofitant que estava en estat de gràcia. El va seguir una cistella de Llorca que obligava Quintana a demanar temps mort. L'Assignia s'escapava amb un parcial de 0-8 que situava el marcador en 16-22. Fins que Llompart no va anotar la primera cistella local ja havien passat gairebé cinc minuts de segon quart. Però els manresans van continuar fent la seva feina. De nou Llorca i un inspiradíssim Gladyr feien que l'avantatge ja fos de deu punts (19-29). Era el preludi d'un incendi al Centro de Tecnificación.
El públic va acomiadar el seu equip amb xiulets i amb crits de "Quintana dimissió!". Estaven perdent per 11 punts de diferència davant el cuer de la lliga, l'únic equip que no havia guanyat cap partit. Però el que no sabien era que no es tractava de l'Assignia Manresa de sempre. Havia canviat.

Durant el tercer quart, però, l'equip va tornar a donar mostres d'ansietat. El Meridiano va respondre amb un 10-0 de parcial que es tancava amb Román Montañez anant cap als vestidors, lesionat al turmell esquerre. El capità deixava la pista amb 30-31, encara favorable al seu equip. I quan va tornar, el marcador ja era de 36-34. Un alley-oop d'Andriuskevicius empatava el partit, una cistella de Doellman, el millor local, situava els alacantins a davant (36-34). El nord-americà va anotar 7 punts en el tercer període i va liderar un 24-7 de parcial que ensorrava l'Assignia.
El Meridiano va continuar al seu gran nivell en l'inici de l'últim quart, amb l'esbojarrat Heurtel marcant el ritme, i amb Erdogan perforant l'anella des del perímetre. Una cistella seva donava el màxim avantatge als locals (62-49). Faltaven menys de cinc minuts per acabar i l'Assignia ja no disposava del seu home més clarivident, ja que Gladyr havia estat eliminat per faltes.

Jaume Ponsarnau va posar en joc tot l'arsenal de variants defensives de l'equip: pressió a tota la pista, 1-3-1, 2-3... Un trencaclosques que el Meridiano no va saber resoldre. A poc a poc, l'Assignia va reduir la diferència, en part gràcies a la seva agressivitat també en atac, on aconseguia anotar a prop de la cistella. El problema era que el Meridiano continuava a davant. Un triple de Majstorovic situava el 67-63 quan faltava menys d'un minut i mig per acabar. Llorca, 55 segons abans del final, deixava l'Assignia a dos punts.

S'apropava un final d'infart, amb Majstorovic assegut a la banqueta per un cop a la cuixa. Era un cara o creu que, per sort, va sortir cara quan Grimau va anotar el triple i va forçar la següent personal en atac. Un desenllaç feliç per aconseguir el primer triomf de la temporada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any


L'últim El més llegit