21 de gener de 2011
21.01.2011
Adéu a un jugador llegendari

Mor Jordi Vila, el santpedorenc de les Cinc Copes

Vila, mort ahir a Menorca als 81 anys, va triomfar al Barça més mític, però Serrat el va esborrar de la posteritat

21.01.2011 | 08:31
Mor Jordi Vila, el santpedorenc de les Cinc Copes

Hi ha protagonistes que no són recordats, quan ells van acumular mèrits per passar a la posteritat. Va passar a un davanter centre del FC Barcelona nascut al poble de Santpedor. És el cas de Jordi Vila, mort ahir a Ciutadella (Menorca) als 81 anys, on residia amb la seva esposa, Maria Lluïsa Armangué.

I és que Jordi Vila va ser un dels grans golejadors del Barça a principi de la dècada dels 50, el conegut com l'equip de les Cinc Copes. Un onze que manava Ladislao Kubala i que en la temporada 1951-52 va guanyar tots els títols possibles en aquella època: la lliga, la Copa del Generalísimo, la Copa Eva Duarte (Supercopa), la Martini Rossi i la Copa Llatina, que era el precedent de la Champions. Vila, molt fort físicament, va ser el tercer màxim golejador d'aquell Barça (19 gols), només a darrere de Kubala i César.

Serrat es va oblidar de Vila?

Però el responsable, diríem que més o menys involuntari, que Vila hagi quedat amagat, és ni més ni menys que el cantautor Joan Manuel Serrat, un gran aficionat al Barça i que va dedicar uns versos d'una cançó nostàlgica, Temps era temps, a una de les seves grans passions de la infantesa: el futbol. Serrat hi retrata la Barcelona de la postguerra, dels anys 40 i 50, amb les seves misèries i petites alegries, una de les quals tanca una de les estrofes, recitant una davantera blaugrana formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Una formació que ha passat a l'imaginari col·lectiu a Catalunya però que no és la davantera del Barça de les Cinc Copes.

Durant la temporada 1951-1952, el qui jugava amb Kubala era Vila i no pas Moreno, que només va ser alineat en tres partits. Jordi Vila, ros i corpulent, sempre disposat a resoldre a dins de l'àrea, va marcar 10 gols a la lliga i 9 a la final de la Copa del Generalísimo, un dels quals en el 4-2 de la final, guanyada al València, que es va disputar a Madrid...

Per què Serrat es va oblidar deVila? Hi ha dues teories que poden ser vàlides. Una és que la mare del cantautor era aragonesa i que tenia simpatia per un Moreno que era de la seva terra. L'altra, que sembla més fiable, és que en la mètrica de la cançó no lligava Vila i que Moreno hi encaixava millor. Jordi Vila va participar en un homenatge, l'octubre passat, al Camp Nou amb els supervivents del Barça dels 50, juntament amb altres mites, com Ramallets, Biosca i Basora. L'Alzheimer ja el tenia força castigat, i va ser un dels seus fills qui va recordar que "el meu pare feia anys que vivia a Menorca i un dia s'hi va trobar el Serrat. Li va preguntar la raó de l'oblit o del canvi, digue'n com vulguis. A ell el va tenir una mica enfadat durant uns quants anys. El Joan Manel li va dir que l'autèntica raó era per la musicalitat, tot i que el meu pare encara se'n malfiava i es pensava que era per la mare del cantant... Jo no ho crec, la veritat".

Mala sort en les lesions

Jordi Vila no va tenir sort al Barça. En acabar la fabulosa temporada, va ser operat de menisc el juny del 1952. Es tractava d'una intervenció molt delicada aleshores. No va acabar mai de ser el mateix i va perdre el lloc de titular, ara sí, en benefici de Moreno, que va fer una gran campanya, amb 22 gols en 30 partits de lliga. Potser era quan Serrat anava a les Corts. Qui sap. En tot cas, Vila va deixar can Barça i va disputar encara unes quantes temporades més al València i al Betis, abans de penjar les botes. Temps era temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit