El Bàsquet Manresa ha arribat a l'onzena jornada de lliga ACB amb més satisfacció per les 5 victòries que acumula a la classificació que per les sensacions que desprèn el seu joc en les últimes setmanes. Un equip com el Lucentum, revelació de l'actual campionat, les va deixar paleses en el seu triomf al Congost (62-76). La mitjana de 5 victòries en el primer terç de lliga regular (que té un total de 34 jornades) posa en camí de les 12 o 13 que es calcula que són necessàries per aconseguir la permanència. Però s'ha de tenir en compte la dificultat del calendari en els propers compromisos (és en el quadre adjunt) i que la majoria dels equips grans seran visitants al pavelló manresà a la segona volta.

Les 5 victòries en els 11 partits (45% d'efectivitat), amb 4 victòries en 6 partits a casa i 1/5 a fora, són en la mitjana del Manresa en les darrers cinc temporades. En tres d'elles, els 5 triomfs eren els que es tenien a aquestes alçades.

Ponsarnau disposa en aquesta campanya d'un equip amb major potencial atlètic, que ha mostrat en les primeres jornades uns detalls molt engrescadors, però al qual costa funcionar com a grup d'una forma constant. I els problemes de desconcentració que arrossega es perceben en aspectes que afecten tota la plantilla de l'Assignia com la irregularitat defensiva i els errors en els tirs lliures; amb el Lucentum tan sols es van aprofitar el 45% dels llançaments de personal (9/20).

Pivots tous en defensa

Tant Josh Asselin (amb 12,6 punts de mitjana) com Justin Doellman (15,4) han estat força resolutius en atac en moltes de les victòries que té l'Assignia. Però la seva feina al darrere està sent més discreta, i és el base Javi Rodríguez qui atrapa més rebots, un més de mitjana que els pivots titulars. Doellman és un jugador de classe però també amb una tendència a desaparèixer quan van mal dades.

Les aportacions més valuoses de Kieron Achara són a sota la pròpia anella. Intimidació i taps de l'escocès han ajudat a remuntar en més d'una ocasió, però ha baixat els seus números durant les últimes jornades. Un condicionant clar és que ell protagonitza, de forma gairebé exclusiva, la rotació interior. Pierre Oriola, a qui en principi es volia cedir a un equip de la LEB i que finalment es va quedar dins de la plantilla per motius econòmics, ha jugat una mitjana de 4 minuts. Fins i tot l'islandès Haukur Palsson ha estat en pista com a ala-pivot.

L'embolic dels ales

En les posicions d'escorta i ala és on en teoria l'Assignia feia un salt de qualitat considerable. Però és aquí on Ponsarnau més es dol.

Curiosament, el Manresa ha fet un bàsquet més equilibrat (tant en defensa com en atac) quan tenia de baixa per lesió Sergiy Gladyr i Micah Downs. Són dos jugadors de gran talent, cadascun amb un estil propi, però als quals està costant poder emmotllar-se a l'equip. Pel que fa a l'ucraïnès, ja és en la tercera temporada a Manresa i se sap que viu molt del seu tir exterior i que es desequilibra amb facilitat. El cas de Downs és força preocupant, un atleta versàtil que no ha acabat de connectar amb el que vol Jaume Ponsarnau, que li està retallant els minuts (de 30 a 10) i que alhora ha baixat la seva anotació (dels 18 en el debut ACB als 3 de diumenge).

El capità Román Montañez està sent el més fiable dels ales, i treu rendiment als 24 minuts que juga, amb 8,4 punts. El santjoanec està assumint responsabilitats, fins i tot en situacions impossibles. Adam Hanga està sent un revulsiu cada cop que surt de la banqueta, amb dosi extra d'energia que ha girat en ocasions resultats adversos. Però el llançament exterior és el seu taló d'Aquil·les. Palsson és la sorpresa agradable i pot anar encara a més.

El relleu de Javi Rodríguez

Encara que no miri anella, que no faci punts, Javi Rodríguez ha tornat per corroborar que ell és un dels millors bases de la lliga, ideal per a un equip com el Manresa. Líder d'assistències del campionat (5,6) imposa ritme i caràcter. Però que jugui 34 minuts és exagerat.

Álex Hernández ha de fer el pas endavant que necessita l'equip. Les aportacions que fan Montañez i Hanga per baixar la pilota sí que són valorables, però, en el fons, són un pedaç evident.