Amb un posat que demostrava com de malament ho havia passat durant el partit, Jaume Ponsarnau va intentar trobar, després de la derrota contra el Lucentum, explicacions a la desfeta, en una roda de premsa que va semblar més una sessió de teràpia en la qual es desfogava de tot allò que el preocupa de l´equip.
El tècnic de l´Assignia va ser clar quan va declarar que «ha estat un partit molt frustrant. Una altra vegada, i en ja són moltes, hem començat equivocats en el to defensiu. Ha estat massa baix i aquest és un símptoma propi d´un equip confús i equivocat». Així s´explica el parcial de 0-7 d´inici. Va continuar dient que «llavors augmentem el to defensiu i millorem perquè tenim una gran confiança en la nostra capacitat ofensiva. Anant per darrere en el marcador, però, apareix l´estrès, marxa la qualitat i és en aquest moment quan els equips s´escapen».
Ponsarnau tampoc no es va estar de lloar el Lucentum, un equip que considera «molt madur, tenen el que ens falta a nosaltres, amb jugadors que tenen apamada la lliga i que saben com han de jugar en cada moment». A més, ahir va lamentar «el desencert, avui sobretot des de la línia de tirs lliures. Sembla que se´ns tanqui la tapa i no ens entra res. El problema, però, és que quan hem reaccionat i teníem encert, tampoc no enteníem de què anava el partit».
L´entrenador de l´Assignia es va lamentar de la situació perquè «aquesta havia estat la primera setmana en la qual no hi havia hagut tocats, tot i que ahir vam tenir problemes amb Asselin, Gladyr i Hanga». El que considera que ha de provocar «aquesta patacada és que hem de madurar i treure l´esperit, a veure si a partir d´aquest fet ens n´adonem».
La constància va ser l´altra virtut a la qual Ponsarnau va al·ludir ahir per dir què li falta a l´equip. «El gran enemic del talent és estar tip. Quan ens hi posem, sabem defensar, però no som constants. Avui ha estat molt evident. És el primer partit que perdem clarament».
Confiança en el base suplent
Un dels fets que van succeir ahir va ser que Álex Hernández només va estar quatre minuts i mig damunt la pista i a la segona part el seu lloc el va ocupar, durant uns instants, Adam Hanga. Ponsarnau, però, no dubta «d´un base de futur. El que passa és que quan necessites un canvi de to, l´Álex no és el jugador idoni. L´hem d´anar a buscar quan necessitem control i intel·ligència, però té tota la confiança de l´entrenador».
També va parlar de la diferència tan abismal de rebots que hi havia hagut, com a símptoma de la manca de constància en el joc. «Sabíem que ells eren bons a dins, però precisament per això potser hauríem hagut d´anar més a capturar els rebots». Avui, qui anirà a la Fundació Universitària del Bages (FUB) serà ell mateix, per fer-hi la conferència «Com ser competitiu?», a les set de la tarda.
