13 de agost de 2012
13.08.2012
Entrevista Armand Mollà

"Arribar a l'elit és un desig de fa anys; serà dur adaptar-m'hi, però em sento il·lusionat"

L'anoienc explica com va aconseguir el títol mundial i els reptes de la propera temporada, quan farà un gran pas endavant

13.08.2012 | 02:00
"Arribar a l'elit és un desig de fa anys; serà dur adaptar-m'hi, però em sento il·lusionat"

Campió mundial júnior de bicitrial. L'igualadí, de 17 anys, acaba d'adjudicar-se el títol de l'especialitat de bicitrial. Ho va aconseguir el cap de setmana passat, a la localitat italiana de Sonico, després d'un pols trepidant amb el letó Ansis Dermaks. Després de la prova que es va disputar precisament a Igualada, els dos pilots arribaven frec a frec a la tercera i última cita i el millor dels dos s'enduia el campionat. Mollà no va fallar

Els amics li diuen que, amb tots els títols que ha aconseguit, hauria de "sortir més sovint a la televisió". Amb només 17 anys, Armand Mollà ja s'ha proclamat quatre vegades campió mundial. El 2006, en categoria benjamí; el 2009, en minime; el 2010, en júnior, i el 2012 ha tornat al cim més alt del bicitrial. Després de l'èxit d'aquesta temporada, l'igualadí parla il·lusionat del salt esperat a l'elit. La seva gran aspiració és poder combinar la feina que requerirà fer-se un lloc a la categoria reina amb els estudis d'enginyeria electrònica a la universitat, que també començarà el proper curs.

Com es va desenvolupar la lluita pel títol?
La primera prova va tenir lloc al sud de França, a Saïx. Va ser llarga; les proves tenen entre deu i catorze trams i aquesta en tenia catorze. Vaig poder fer una bona actuació, però el letó Ansis Dermaks va ser millor i vaig quedar segon.
La següent prova va ser a casa teva, a Igualada.
I la vaig poder guanyar empatat a punts amb Bernat Seuba, que és d'Òdena i que també ha estat campió mundial. Em va fer molta il·lusió viure aquella experiència a casa. Dermaks va classificar-se tercer i, per això, vam arribar a l'última cita amb una diferència molt ajustada.
Suposo que devia ser també una prova d'acer per als nervis.
Les hores prèvies havia estat molt nerviós, sí. Però quan comença la prova t'has de concentrar i aguantar. A la nit havia plogut i el circuit estava relliscós. Va tornar a ser una prova amb molt poques diferències, però a la primera volta vaig aconseguir una mica d'avantatge i, a la segona, també vaig poder superar per poc Dermaks. Al global, vaig acabar guanyant per set punts de diferència.
Farà el gran pas a l'elit, la temporada que ve?
En principi sí que faré aquest salt. La categoria júnior comprèn les edats de 16, 17 i 18 i, la següent, és la de majors de 18. Al final de la temporada es fa una classificació general entre aquestes dues categories i els tres primers són els que accedeixen a l'elit. Del quart al sisè, si no hi ha gaire diferència, també hi pugen. Jo he quedat quart, així que segurament faré el pas a l'elit.
I et sents valent i preparat?
Sé que, un cop a l'elit, serà molt difícil. És una categoria molt més bèstia. Sóc conscient que no em sortirà tot bé de seguida, hauré de passar per un procés d'adaptació i les hores d'entrenament seran moltes. Però, i tant que en tinc ganes!
Sents que és un somni perseguit que ara tens a tocar?
Arribar a l'elit és un desig de fa anys, des que era ben petit. Serà dur adaptar-m'hi, però em sento il·lusionat. Ha de ser molt bonic formar part de l'elit.
D'on et ve l'afició pel bicitrial?
El meu pare havia fet trial, en moto, i quan vaig néixer jo es va passar al bicitrial. Des de petit que el veia fent salts amb la bicicleta i de seguida m'hi vaig apuntar.
Què es necessita per ser un bon pilot?
Molt equilibri i molta tècnica.
Es deu haver de caure moltes vegades...
Per sort, no he patit cap caiguda forta. Només una, fa temps, en què em vaig ferir la cara. Has d'estar preparat per caure i per tornar-te a aixecar.
Què us donen a l'Anoia perquè hi hagi tants bons pilots de trial?
Hi ha hagut molta afició de sempre pel trial en moto i suposo que això ja va preparar el terreny per a la bicicleta.
La cita del mundial a Igualada haurà ajudat a promocionar el vostre esport?
Va ser una prova diferent. Solem competir en circuits apartats, amb molt poca gent i, a Igualada, en canvi, ho vam fer a la ciutat. Ens vam trobar que, de cop, ens miraven centenars d'espectadors. Animaven, cridaven, mantenien la tensió. Va ser una bona oportunitat per mostrar el que fem i, amb l'experiència d'Igualada, crec que es potenciarà aquest tipus de proves per apropar el bicitrial.
A més, és un esport amb un component alt d'espectacle.
Sí, és atractiu, amb obstacles variats. A Igualada, per exemple, hi havia un tram sobre aigua, per uns tubs, amb molta diversitat.
El gran dominador actual és el pilot de Gavà, Dani Comas. És el gran referent?
És el millor, sí. També hi ha Javi Alonso, Rafael Gutiérrez i Abel Mustieles. Em fixo en aquests pilots i ja m'agradaria arribar a ser tan bo com ells, però ser al capdavant de l'elit significa dedicar-hi moltes hores. Espero poder combinar el bicitrial d'alta competició amb la universitat, però si no puc tinc clar que vull estudiar.
El bicitrial reconeix Catalunya com a selecció des del 2009. A partir de llavors, s'ha proclamat campiona mundial per nacions en cada edició. Heu hagut de viure algun conflicte per competir per Catalunya, i no per Espanya?
No, des que la Plataforma Proseleccions Catalanes va aconseguir-ne el reconeixement, hem obtingut molts èxits, però crec que ens hem mantingut molt al marge dels conflictes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit