L
'esport és bo per a les persones que han passat per l'experiència traumàtica d'haver hagut de rebre un òrgan. Aquest fet sembla clar, sempre que no hi hagi d'altres malalties simultànies que facin desaconsellable aquesta pràctica. Però pot una persona trasplantada recuperar el nivell que tenia abans que se li detectés el problema? És el dubte que ha suscitat el cas del jugador del Barça Eric Abidal, que va tornar a la competició dissabte poc més d'un any després del seu trasplantament de fetge. Pot tornar a ser el lateral ràpid o el central gairebé insuperable que era abans de passar per aquesta experiència?
Una persona autoritzada per parlar-ne, a casa nostra, és el navassenc Joan Morell. Actualment té 51 anys i els darrers vint ha fet esport després d'haver passat per dos trasplantaments de ronyó. No és el mateix cas que el d'Abidal, ja que no és esport professional, i a més els òrgans són diferents, però és útil conèixer l'experiència i les sensacions d'algú que ha passat per aquest tràngol i l'ha superat col·leccionant medalles en campionats internacionals i portant una vida activa.
Operat als 31 anys
A Morell li van detectar la malaltia amb 29 anys i el van operar als 31, una edat molt semblant a la d'Abidal. "Feia handbol al Manresa, em vaig trencar un genoll i, arran d'unes analítiques, m'ho van trobar. Em van ingressar, vaig començar a fer diàlisi i em van operar el 1992 a Can Ruti. El problema, però, és que en vaig sortir amb un rebuig crònic. Tot i això, el ronyó em va durar deu anys". I és que com explica Morell, "la vida d'un òrgan trasplantat sol ser d'una dècada de mitjana, tot i que hi ha gent a qui en fa 25 que van intervenir, i conec un noi de Logronyo que ja ha tingut quatre cors".
El 2002, Morell va haver de tornar a ser trasplantat. Entre les dues intervencions, però, va practicar molt esport. Així, després d'un parell d'anys aturat, "vaig continuar jugant a handbol, fet que va ser una imprudència en un trasplantat de ronyó. El fetge, segurament, queda més protegit, però jo m'hauria pogut fer molt mal. Desaconsellen esports de contacte. Aleshores em vaig començar a dedicar a la natació, a Sallent, ja que volia participar en els mundials de trasplantats. En aquella època fins i tot vaig prendre part en els campionats d'Espanya màsters per a persones normals i hi vam obtenir una medalla en un relleu mixt, amb un rècord d'Espanya inclòs".
Tot i els èxits, i el debut en els mundials per a trasplantats el 1995 a Manchester, Morell és molt clar sobre el seu rendiment: "no va ser el mateix que abans del trasplantament, entre d'altres coses perquè havia perdut molta musculatura. Guanyava i feia medalles, però acabava més cansat i costava més de recuperar-te dels esforços. A més, vaig tenir problemes d'arítmia". La procedència és clara, la medicina antirebuig que ha de prendre durant tota la vida. "Ara prenc deu o dotze pastilles al dia, i abans més. El cos lluita contra un òrgan que no és seu i el meu cor s'ha vist afectat per la medicació tan forta".
Quan va sentir parlar del cas d'Abidal, "pensava que no tornaria a jugar més a futbol, vaig suposar que els metges no li deixarien perquè qualsevol impacte li pot passar factura. De fet, encara crec que no arribarà al rendiment que tenia abans". De tota manera, en la seva presència a campionats "vaig veure esportistes trasplantats de fetge que semblaven en millors condicions que nosaltres, els de ronyó". Aquest fet, segons ell, pot ser perquè "no han hagut de passar per tantes sessions de diàlisi, que castiguen molt". En tot cas, tant Morell com Abidal tenen en comú que és molt probable que hagin de passar per un altre trasplantament, però sense haver de renunciar a la pràctica de l'esport.
