"La conclusió és que és un gran petit club familiar, molt arrelat en el que és la ciutat, Manresa, però també en la comarca del Bages. Hi ha el 26% de socis dels pobles de l'entorn i la presència femenina és remarcable, un terç del total de la seva massa social". L'historiador Francesc Comas Closas (Manresa, 1952) ha escrit el llibre que recull en anècdotes, imatges i dades les 40 temporades del Bàsquet Manresa, ara La Bruixa d'Or, en la màxima categoria. L'encàrrec va ser del club, amb el suport de l'Ajuntament, i Zenobita Edicions ha vetllat pel volum que disposa de 176 pàgines, tapa dura i una molt nombrosa part gràfica en la qual surten els protagonistes a la pista, els jugadors, i també els aficionats, que han viscut totes les vicissituds del Manresa, ara condemnat a la LEB si a última hora no se salva als despatxos.

Comas és un expert a l'hora de retratar els clubs de la ciutat. Abans de fer la radiografia passada i present del Bàsquet Manresa va ser l'autor de llibres pels 40 anys del Club de Tennis Manresa, els 50 de la Penya Blaugrana i el Club Atlètic, i els 75 del Club Natació. De l'entitat del Congost, l'historiador en destaca "la implicació que hi han tingut, durant tots aquests anys, les parts implicades, tothom ha estat al seu lloc. Els jugadors que han passat per aquí s'han sentit a gust dins un club familiar que els ha posat les coses fàcils i ha estat pendent de les seves necessitats". Si ho compara amb altres de les entitats que ha estudiat en els darrers anys, "en el cas del Bàsquet Manresa el que hi ha és una envergadura. Pel que fa al component professional, força superior i és un dels aspectes que m'ha sorprès més".

Anècdotes de tota mena

Comas s'ha documentat bé, amb entrevistes a persones que han tingut una vinculació directa en el dia a dia del Bàsquet Manresa des del primer ascens a divisió d'honor la temporada 1967-68. Hi ha les vivències dels directius, jugadors, polítics i aficionats, que les han vistes de tots colors en aquestes dècades. L'exalcalde Juli Sanclimens explica com Gómez-Navarro, que era secretari d'estat per a l'Esport, va exclamar després de concedir una subvenció de 200 milions de pessetes (en total el cost va ser de 600 milions de pessetes, 3,6 milions d'euros), molt menys del que se li demanava en altres ciutats: "¡coño, y no és de cartón!".

Comas relata interioritats del dia a dia del Bàsquet Manresa i dels moments més gloriosos i tristos en tot aquest llarg temps. "Jo mai no he estat un gran aficionat, però sí que he anat seguint l'evolució del club, i ara m'hi he pogut apropar i comprovar que és molt viva la passió que desperta". Així, en un dels capítols fa crònica d'ambient del que és un partit al pavelló del Nou Congost, "és molt curiós com hi ha persones que es transformen de forma radical. Et trobes aquell treballador de banc que durant la setmana va ben impecable amb la corbata, i a la grada el veus del tot desencaixat i nerviós; i el prohom de la ciutat que perd els papers tot dirigint-se a l'àrbitre... La veritat és que és tot un espectacle".

El llibre està dividit en quatre quarts, com un partit. El primer és un repàs històric del bàsquet a la capital del Bages des dels inicis el 1928. El segon és un repàs de les 40 temporades del Manresa dins l'elit. En el tercer s'analitza la seva evolució com a fenomen social. En el quart hi ha els protagonistes, tots els jugadors i directius.