La Copa del Món ha viscut grans sorpreses, però és possible que poques ho hagin estat tant com la victòria dels Estats Units sobre Anglaterra en la primera fase del Mundial de Brasil, el 1950. Va ser tan gran el xoc provocat per la notícia, que quan els diaris britànics van informar del resultat, 1-0, molts lectors van trucar a les redaccions per avisar que s’havien equivocat i que segurament el correcte era de 10-1. El responsable directe de la imprevisible victòria nord-americana va ser un haitià, Joe Gaetjens, que té una història de la qual se’n pot fer una pel·lícula.

L’avi de Gaetjens era un alemany de Bremen enviat a Haití pel rei de Prússia. Es va establir a l’illa caribenya i va tenir descendència. El seu nét, Joe, va néixer l’any 1924 i va començar a jugar a futbol als 14 anys. Poc després, va rebre una beca per anar a estudiar a la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, i aquí comença un viatge que el durà al seu gran dia de Belo Horizonte.

Selecció d’anar per casa

El futbol als Estats Units, aleshores, estava molt centrat a la costa est i a St. Louis. El jove Gaetjens hi va entrar de bon peu i va quedar màxim golejador de la lliga. Se les va empescar per obtenir el permís per jugar amb la selecció de les barres i les estrelles i va ser seleccionat per competir al Mundial de Brasil. La realitat és que l’equip tenia un nivell molt baix i va quedar enquadrat en un grup duríssim, amb Espanya i Anglaterra. Els anglesos debutaven en una Copa del Món ja que no havien volgut participar en les tres anteriors, argumentant que eren tan superiors que no calia per demostrar que eren els millors.

Els americans van avisar en el debut contra Espanya, amb una derrota per 3-1 en un partit en què guanyaven per 0-1 deu minuts abans del final. Ningú no s’esperava, però, que poguessin fer res contra els anglesos el 29 de juny.

Gol de foto errònia

Anglaterra va tenir sis ocasions i dos pals en dotze minuts de joc. El porter, Borghi, ho aturava tot i es va arribar al minut 37. L’americà Bahr envia la pilota a l’àrea i, abans que el porter Williams la pari, Gaetjens posa el cap i l’envia a la xarxa. No hi ha imatges del moment, però sí fotos. La que ha fet més fortuna, on es veu l’haitià, no és correcta. Primer es va donar per bona perquè era l’única en què es veia el davanter dels Estats Units en joc i es va fer un muntatge amb la pilota a la xarxa. La real és una amb el porter a terra i l’esfèrica dins de la porteria amb la imatge d’un defensa anglès de cara. Els americans van resistir la resta del partit i van aconseguir una fita impensable.

Gaetjens, que mai no va ser tenir la nacionalitat nord-americana, va emigrar després a França, on va actuar amb alguns equips abans de tornar al seu Haití natal, el 1953. A l’illa, però, es va trobar amb una guerra civil i l’arribada al poder del dictador François Duvalier. Un dia, Gaetjens va ser segrestat pels homes d’aquest quan parlava amb la seva mare i mai més se’n va saber res. Amb tota seguretat el van assassinar.