05 de juliol de 2014
05.07.2014
Gol número 9

El gol més important de la selecció estatal durant sis dècades

Telmo Zarraonandia era un caçagols i destacava, sobretot, per la seva fama de rematador, principalment amb el cap

05.07.2014 | 09:36

Fins que no va guanyar la final de fa quatre anys a Sud-àfrica, les participacions d´Espanya als mundials s´havien saldat, en la majoria d´ocasions, o bé amb sonors fracassos, o bé amb derrotes vestides d´èpica, habitualment en els quarts de final. Per a un país tant futboler era gairebé una deshonra que en divuit edicions del campionat el màxim que s´hagués aconseguit fos una quarta posició, en el llunyà Mundial de Brasil del 1950. Per tant, durant tot aquest temps, el gol més recordat i gairebé mític de l´equip estatal va ser un d´aquest torneig. En concret, el que va fer l´ariet de l´Athletic de Bilbao Zarra als anglesos.

Un caçagols

Telmo Zarraonandia, que era el nom complet del davanter centre, era un caçagols. Juntament amb Venancio, Iriondo, Panizo i Gaínza va formar la davantera més coneguda de la història dels lleons de San Mamés i una de les més importants del futbol a l´estat. Zarra encara té, avui dia, el rècord de gols a la història de la lliga, amb un total de 251. El seu registre molt probablement caurà la temporada que ve a mans de Messi, que en té 243.

Zarra tenia 29 anys quan el van convocar per al Mundial de Brasil. Havia sorgit del planter de l´Erandio, l´equip de la seva localitat natal, i feia deu temporades que feia gols per a l´Athletic, amb qui havia guanyat una lliga, quatre Copes i havia obtingut el torneig Pichichi, al màxim golejador, quatre cops més.

El jugador destacava, sobretot, per la seva fama de rematador, principalment amb el cap. Era alt per l´època, 1,80 metres, i tenia una gran capacitat d´anticipació. Amb aquestes credencials, no era d´estranyar que fos el davanter titular d´Espanya per a Brasil, desplaçant a la banqueta el blaugrana César.

Tots amb els peus

Zarra va començar bé el campionat, amb un gol contra els Estats Units i un altre contra Xile en les dues victòries de l´equip entrenat per Guillermo Eizaguirre i Benito Díaz. El tercer partit seria vital per accedir a la ronda final, contra Anglaterra, a Maracaná, el 2 de juliol.

Els britànics, que s´havien dignat a jugar una Copa del Món contra les seleccions a les quals havien despreciat fins aleshores, havien perdut de manera sorprenent contra els Estats Units i necessitaven el triomf. De fet, van dominar durant una bona part del duel, però van topar amb la bona actuació de Ramallets.

Va ser al minut 3 de la segona part quan va arribar la mítica jugada. El porter del Barça cedeix a la dreta al lateral Alonso, que fa una gran cavalcada per la banda. Centra passat al segon pal, Gaínza abaixa la pilota amb el cap i Zarra s´avança a l´estirada del porter Bert Williams i fa el gol més recordat de la seva vida. La narració del partit de Matías Prats i el triomf contra la «pèrfida Albion», com va dir el delegat franquista desplaçat a Rio, van ser la millor propaganda del règim feixista de l´època. Zarra acabaria el Mundial amb un gol més, es retiraria de la selecció l´any següent i es faria gran amic de Williams, el porter a qui havia sotmès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit