Brasil és un país al qual agrada tant el futbol ben jugat que és capaç de recordar equips que no van guanyar però que van enamorar amb el seu joc abans de fer-ho amb d’altres que van endur-se la Copa però que van ser avorrits. Si es parla amb aficionats que superin la quarantena d’anys d’edat, segur que tenen un gran record de la selecció brasilera del Mundial d’Espanya 82, molt millor que, per exemple, de la que va guanyar el títol l’any 2002.

L’espectacle que va donar l’equip que entrenava Telé Santana va ser extraordinari, amb un centre del camp per al record. Va caure, però, a l’estadi de Sarrià contra Itàlia en un partit històric de la segona fase del campionat i la culpa va ser d’un home que feia dos anys que no podia jugar per culpa d’un escàndol.

Càstig exemplar

Paolo Rossi va jugar amb Itàlia el Mundial d’Argentina, el 1978. Davanter rematador i intuïtiu, tenia un preacord amb la Juventus, procedent del Perusa, quan va ser implicat en l’escàndol anomenat Totonero, d’apostes il·legals i corrupció, que li va valer dos anys sense poder jugar a futbol.

Tot i la inactivitat, el seleccionador, Enzo Bearzot, va confiar en ell i, un cop superat el càstig, el va incloure a la llista per al Mundial del 1982, a Espanya. Rossi va decebre a la primera fase, en què no va fer cap gol, i en el primer partit de la segona. Bearzot, però, continuava mantenint-lo de titular fins que el 5 de juliol va arribar el seu gran dia.

Itàlia i Brasil s’enfrontaven al camp de l’Espanyol. Els transalpins havien de vèncer per arribar a les semifinals, però davant tenien un equip meravellós, amb un mig del camp superb format per Cerezo, Falcao, Zico i Sócrates i el suport de Junior, que no hi cabia i feia de lateral esquerre. Els italians semblaven una víctima propiciatòria.

Hat-trick memorable

Al minut 5, però, Rossi va aparèixer per fi. Va rematar de cap una centrada de Cabrini per fer el 0-1. Només set minuts més tard, Sócrates aprofitava una maniobra genial de Zico per empatar. Abans del descans, però, una errada clamorosa de Cerezo propiciava que Rossi robés una pilota i fes l’1-2.

La segona meitat va ser un escàndol, amb Brasil dominant i empatant al minut 23 amb un xutàs de Falcao. Els sud-americans en tenien prou empatant, però no van voler conservar el resultat, sinó guanyar el partit, i ho van pagar. Un córner estúpid cedit per Cerezo el va llançar Conti, Tardelli va tocar la pilota i Rossi, amb la canya a punt, i davant del nefast porter Valdir Peres, va aprofitar que Junior, que no era defensa, trencava el fora de joc per fer un 2-3 que ja no es remuntaria. El porter Zoff va salvar Itàlia amb una gran intervenció a rematada d’Óscar i va ajudar a que el seu equip eliminés la gran favorita.

Rossi va mantenir la ratxa iniciada amb dos gols més a la semifinal contra Polònia i un a la final, guanyada a Alemanya. Màxim golejador del campionat i deute pagat per la confiança del seu tècnic.