Després d'uns emocionants quarts de final, alguns més que els altres, els quatre equips que han arribat a la penúltima fase de la competició són quatre clàssics. Les sorpreses no han pogut continuar més endavant i tres antics campions i un etern aspirant lluitaran pel ceptre que deixa vacant la selecció espanyola.
Els partits que es jugaran a Belo Horizonte i São Paulo entre demà i dimecres ens oferiran versions poc adaptades al que ha estat la història dels quatre països. Es pot dir que s'han intercanviat els rols i que un aficionat que vingués de tres dècades enrere tindria difícil reconèixer cada selecció.
La raçaÉ brasilera
La Brasil de Scolari és racial, és d'empenta, de poc joc i de moltes ganes de guanyar el seu Mundial. Seria de trets més argentins que carioques, però té el suport de tot un país per guanyar la Copa. El necessitaran, amb la baixa de Neymar.
El tocÉ alemany
El jogo bonito dels brasilers sembla que l'han heretat els alemanys. Els homes de Joachim Löw són estètics en el seu plantejament, amb la defensa avançada, no rifen cap pilota, no les pengen buscant entrades de la segona línia com era habitual en ells durant campionats i campionats. No cal buscar cap toc guardiolà en aquesta metamorfosi. Amb Löw ja havien jugat així els darrers campionats. Caldrà veure si poden vèncer la seva naturalesa i regnar amb un joc de combinació.
