11 de juliol de 2014
11.07.2014

Ser porter i baix no penalitza

Els reflexos i la capacitat de reacció semblen valors superiors a l'envergadura

12.07.2014 | 08:19
El porter holandès Tim Krul atura un penal al partit de quarts de final entre Holanda i Costa Rica

Louis van Gaal va donar dissabte passat una lliçó de valentia des de la banqueta. A l´últim minut de la pròrroga del partit de quarts de final del Mundial entre Holanda i Costa Rica va retirar del camp el porter titular, Jasper Cillessen (1,88 metres d´alçada), i va situar al seu lloc Tim Krul (1,93). Va sortir guanyador, ja que l´arquer del Newcastle va aturar dues penes màximes i va encertar la direcció de totes malgrat no ser un especialista (en la seva carrera n´havia aturat dos de vint). Després, Van Gaal va dir que havia fet el canvi perquè Krul té més envergadura i podia tapar més i arribar més lluny amb les seves estirades. En la semifinal contra Argentina, Van Gaal va reconèixer que hauria fet el mateix, però no va poder perquè s´havia vist obligat a fer dos canvis per culpa de lesions i el tercer per introduir al camp va ser un davanter com Huntelaar.

L´argument de Van Gaal, posar un porter més alt, sembla que tingui coherència. Però si fem un repàs de les 41 tandes de penal que s´han disputat en la història dels mundials i també de les Eurocopes, arribem a la sorprenent conclusió que són els porters baixos, o almenys més baixos que el seu adversari, els que tenen les de guanyar.

Domini clar
D´aquesta manera, de les 41 tandes de penal, en 24 ha guanyat el porter més baix dels dos que s´enfrontaven. Els alts n´han guanyat 14 i en tres casos els dos guardians de la porteria tenien la mateixa alçada.
La mostra de 82 porters (alguns d´ells repetits) l´hem desglossada en el que hem anomenat porters baixos (fins a 1,80 metres), mitjans (d´1,81 a 1,87) i alts (a partir d´1,88 metres d´alçada). El resum també és poc pronosticable. Els porters alts tenen un percentatge del 38,2% de victòries en les seves tandes de penals; els considerats mitjans fan que aquesta xifra augmenti fins al 57,1%; en els baixos, però, la dada creix fins al 63,6%. És a dir, gairebé dues de cada tres tandes en què hi ha un porter baix acaba caient de la seva banda. També és cert que el nombre de porters de menys d´1,80 metres cada cop és inferior.

Els motius d´aquestes xifres podrien ser que en un llançament que es fa des dels onze metres poden comptar més els reflexos i la capacitat de reacció i d´anticipació que no pas l´envergadura. De fet, hi ha hagut porters alts en els últims anys, com Edwin van der Sar (una guanyada de quatre intents, amb tres penals aturats o no encaixats de dinou tirs), que són autèntics fracassos en aquesta disciplina.

El país també compta
La selecció per a la qual es juga també és important en aquest recompte. Segons l'anàlisi, si ets alemany o argentí tens més possibilitats de guanyar que si ets holandès o anglès. Els britànics, amb cinc porters d´alçades diferents només han guanyat una de les set tandes jugades. Segurament el factor psicològic hi té molt a veure i possiblement és el que buscava Van Gaal amb el canvi de Krul.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit