Louis van Gaal va donar dissabte passat una lliçó de valentia des de la banqueta. A l’últim minut de la pròrroga del partit de quarts de final del Mundial entre Holanda i Costa Rica va retirar del camp el porter titular, Jasper Cillessen (1,88 metres d’alçada), i va situar al seu lloc Tim Krul (1,93). Va sortir guanyador, ja que l’arquer del Newcastle va aturar dues penes màximes i va encertar la direcció de totes malgrat no ser un especialista (en la seva carrera n’havia aturat dos de vint). Després, Van Gaal va dir que havia fet el canvi perquè Krul té més envergadura i podia tapar més i arribar més lluny amb les seves estirades. En la semifinal contra Argentina, Van Gaal va reconèixer que hauria fet el mateix, però no va poder perquè s’havia vist obligat a fer dos canvis per culpa de lesions i el tercer per introduir al camp va ser un davanter com Huntelaar.

L’argument de Van Gaal, posar un porter més alt, sembla que tingui coherència. Però si fem un repàs de les 41 tandes de penal que s’han disputat en la història dels mundials i també de les Eurocopes, arribem a la sorprenent conclusió que són els porters baixos, o almenys més baixos que el seu adversari, els que tenen les de guanyar.

Domini clar

D’aquesta manera, de les 41 tandes de penal, en 24 ha guanyat el porter més baix dels dos que s’enfrontaven. Els alts n’han guanyat 14 i en tres casos els dos guardians de la porteria tenien la mateixa alçada.

La mostra de 82 porters (alguns d’ells repetits) l’hem desglossada en el que hem anomenat porters baixos (fins a 1,80 metres), mitjans (d’1,81 a 1,87) i alts (a partir d’1,88 metres d’alçada). El resum també és poc pronosticable. Els porters alts tenen un percentatge del 38,2% de victòries en les seves tandes de penals; els considerats mitjans fan que aquesta xifra augmenti fins al 57,1%; en els baixos, però, la dada creix fins al 63,6%. És a dir, gairebé dues de cada tres tandes en què hi ha un porter baix acaba caient de la seva banda. També és cert que el nombre de porters de menys d’1,80 metres cada cop és inferior.

Els motius d’aquestes xifres podrien ser que en un llançament que es fa des dels onze metres poden comptar més els reflexos i la capacitat de reacció i d’anticipació que no pas l’envergadura. De fet, hi ha hagut porters alts en els últims anys, com Edwin van der Sar (una guanyada de quatre intents, amb tres penals aturats o no encaixats de dinou tirs), que són autèntics fracassos en aquesta disciplina.

El país també compta

La selecció per a la qual es juga també és important en aquest recompte. Segons l'anàlisi, si ets alemany o argentí tens més possibilitats de guanyar que si ets holandès o anglès. Els britànics, amb cinc porters d’alçades diferents només han guanyat una de les set tandes jugades. Segurament el factor psicològic hi té molt a veure i possiblement és el que buscava Van Gaal amb el canvi de Krul.