Alemanya, gràcies a un gol de Mario Götze en el segon temps de la pròrroga va derrotar a Argentina en la final del Mundial i es va coronar campiona del món en el mític Maracaná, on es va convertir, a més, en el primer equip europeu que alça la Copa del Món en terres sud-americanes.

En una final molt pobra de joc, va decidir Götze, un titular caigut en desgràcia que necessitava reivindicar-se i que amb el seu gol va deixar a un desdibuixat Lionel Messi sense el títol que anhelava però que, pel seu joc en el partit decisiu, no va merèixer.

La corona mundial celebra, a més, la proposta de Joachim Löw. Una idea amb la qual porta vuit anys aferrada Alemanya. A Löw li agrada que el seu equip controli el joc i disposi de la pilota, per més que sàpiga que el rival es troba còmode defensant o s'amagui massa. Ni els contratemps el fan canviar.

I Joachim Löw els va tenir aviat en la final. O millor dit, just abans d'aquesta, perquè Sami Khedira, un dels millors davant Brasil, es va lesionar en l'escalfament. La baixa del madridista la va suplir Christoph Kramer i, a aquest, poc més de mitja hora després, André Schurrle.

Kramer, commocionat des dels primers minuts quan Ezequiel Garay li va donar un cop en el cap amb l'espatlla, va vagar sense rumb fins que desorientat va demanar la substitució, just després que l'àrbitre anul·lés un gol a Gonzalo Higuain per fora de joc.

Argentina, al contrari que Alemanya, viu a costa d'un moment explosiu. Compta amb el millor jugador del món i no espera més que s'encengui la metxa, perquè cada intervenció de Messi encara sembra el pànic.

Encara que Messi ja no és el jugador omnipresent que reclamava cada acció ofensiva del seu equip, i cada vegada distancia més les seves aparicions, Argentina segueix confiant que una acció seva sigui la definitiva.

Però el barcelonista no va oferir més que alguns detalls en el primer temps. Una internada després de superar en velocitat a Höwedes, als 8 minuts, una obertura a la banda que Ezequiel Lavezzi va convertir en la passada de gol anul·lat a Higuaín o una altra carrera cap al punt de penal, entre tres alemanys.

Argentina, a la qual no li va importar aglomerar jugadors al costat de la seva àrea a l'espera del seu astre, va tenir la millor ocasió, no obstant això, per un error de Toni Kroos als 21 minuts, una passada cap enrere que es va trobar Higuaín mentre tornava al seu camp. Un regal que no es pot malgastar en una final d'un Mundial i que el davanter del Nàpols va tirar fora, sol davant Manuel Neuer (m.21).

La major virtut de l'equip d'Alejandro Sabella, en qualsevol cas, va ser saber desactivar el joc alemany.

Argentina va estar còmoda amb el domini rival en tota la primera meitat, fins a l'entrada al camp d'André Schurrle, que va centrar la posició d'Özil.

Llavors, sí que va convertir Alemanya en ocasions els seus atacs. Schurrle va exigir per primera vegada a Mariano Romero en el minut 37, Kroos va disparar fluix a les mans del porter argentí, set minuts després, i Benedickt Höwedes va rematar de cap un servei de cantonada al pal, just abans del descans.

Amb el "Kun" Agüero en lloc de Lavezzi des del començament del segon temps, Sabella va disminuir el seu joc al centre del camp a canvi de tenir més presència en l'atac i Messi va tenir la primera ocasió tan sols començar, però va creuar massa el seu xut.

Va tenir una mica més la pilota Argentina, es va diluir una mica el joc alemany i la final, el títol mundial, va quedar a la mercè d'un únic encert. Va poder ser un tret de Kroos a la vora de l'àrea, que va marxar fora, un altre de Götze, massa fluix en el 91 o un clar de Schurrle, que va desactivar Romero tan sols començar la pròrroga.

Argentina també va tenir la seva gran oportunitat en l'afegit. Una pilota controlada amb el pit per Rodrigo Palacio que el davanter va elevar desviada, espantat davant la sortida de Neuer (m.97).

I, al final, va decidir Mario Gotze. El migcampista del Bayern que va desaparèixer de l'equip titular en la primera fase, es va reivindicar amb un gran gol, després d'una passada de Schurrle. Va esmorteir la pilota amb el pit i, sense deixar-lo caure, el va creuar davant Romero. Per donar a Alemanya el títol que tant havia buscat.