Q
uan els partits de futbol es decideixen per penals, els porters incorren en un patró de defenses, conegut com "la fal·làcia de l'apostador", que els seus adversaris bé podrien aprofitar, segons un estudi que ha publicat la revista Current Biology. Per al seu estudi, titulat Predictibilitat asimetria i competència cognitiva en els duels de penals en el futbol, els científics Erman Misirlisoy i Patrick Hggard, del Col·legi Universitari de Londres, van examinar 361 tirs de penal de 37 partits de la Copa del Món i l'Eurocopa entre 1976 i 2012.
"Els esports proporcionen demostracions poderoses de les estratègies cognitives subjacents en el comportament competitiu", van escriure els científics de l'Institut de Neurociència Cognitiva.
Els duels de penals als quals es recorre per a la definició de partits que segueixen empatats al final del temps reglamentari "involucren la competència directa entre els jugadors d'elit i absorbeixen l'atenció de milions de persones".
Per exemple, el duel de penals entre Alemanya i Anglaterra en la semifinal de la Copa Mundial de 1990 va atreure una audiència de gairebé el 47 % de la població del Regne Unit. En un penal el jugador d'un equip xuta la pilota, col·locada a onze passes de distància de la línia del gol, i la pilota s'aproxima al porter "massa ràpid com perquè reaccioni a la seva adreça de moviment. L'arquer ha de suposar quina serà la direcció del tret i llançar-se cap a aquest costat amb l'esperança de tallar la pilota", va assenyalar l'article.
Atzar o no atzar
Els penals són poc freqüents durant el curs del partit i l'anàlisi d'aquests indica que tant els jugadors que els executen com els porters fan servir una estratègia mixta i trien a l'atzar si han de tirar o llançar-se a l'esquerra o la dreta, aleatòriament.
L'estudi dels centenars de penals en els duels de desempat va portar els autors a la conclusió que els porters exhibeixen en aquesta seqüència ràpida un clar patró de comportament en els seus intents per aturar la pilota.
