Abans de pujar ports de muntanya com el Tourmalet, els ciclistes necessiten agafar forces. El símil es podria aplicar al Barça, que tindrà tres setmanes boges amb visites a Sevilla i Espanyol, i partit a casa contra el València, trufat tot amb una eliminatòria de Champions contra el París Saint-Germain. Davant d'aquest panorama, Luis Enrique va poder fer descansar homes com Piqué, Mathieu, Iniesta, Busquets, que estava sancionat, i Neymar i aconseguir el propòsit. Sense fer un gran espectacle, els blaugrana van vèncer amb claredat l'Almeria de Sergi Barjuan, un rival més decent que el Granada de diumenge al Bernabéu i que té el seu propi Alpe d'Huez a l'horitzó si vol salvar la categoria.
La primera part del Barça va ser fluixa. Més que fluixa. I es va exemplificar en les accions de Messi. Va errar-les gairebé totes. Centrades, passades, driblades i fins i tot va perdre una pilota al mig del camp que va desembocar en una targeta a Mascherano per parar Thievy. Però va tenir un rampell de genialitat i va fer el gol que va provocar que el seu equip anés al vestidor amb avantatge, ni que fos escàs.
Envoltar l'autobús
L'Almeria va plantejar una defensa de sis, amb Wellington Silva i Edgar Méndez situats com a veritables laterals que flanquejaven els quatre centrals. Davant de l'autobús presentat per Sergi Barjuan, un Barça sense Neymar i molt lent va tenir moltes dificultats.
Va semblar que començava bé, amb dos cops de cap seguits, de Suárez i Messi, que no van trobar la xarxa. Els andalusos, que no havien inquietat, van fer-ho sobretot al minut 14, quan Wellington Silva va rematar massa creuada una centrada de Thievy. L'avís va esperonar míninament els blaugrana, que van tenir aproximacions tímides de Suárez, Messi i Pedro abans del gol, de l'única acció aprofitable. Messi va veure que a l'exterior hi havia més espai, va córrer cap allà, va fer la diagonal encarant Casado i, en lloc de forçar, va engaltar un xut fort que va batre Julián. El Barça va poder tornar a hibernar fins al descans, només destorbat per rematades d'Espinosa i Edgar Méndez, massa fluixes.
A la segona meitat, l'Almeria va cometre un error. Es va obrir pensant que trobaria forats i podria aspirar a marcar davant del curt 1-0 en contra. El problema, contra un Barça tan vertical, són els espais que es deixen darrere i els blaugrana van trigar només deu minuts a aprofitar-se'n. Després d'accions d'anada i tornada, amb acció perillosa de Thievy inclosa, Luis Suárez va agafar la pilota a la dreta de l'atac blaugrana, per una vegada no va buscar Messi per passar-li la pilota de manera obsessiva com fa tot l'equip, i va recordar el brutal ariet de l'època del Liverpool amb un xut amb l'esquerra potent que va doblegar la mà dreta de Julián.
Mitja hora sobrera
Amb el partit enllestit, Luis Enrique va voler fer canvis, va donar descans a Alves i Rakitic, i el partit es va alentir. Messi buscava, bastant pel seu compte, la manera de reduir la diferència amb Cristiano Ronaldo al capdavant de la classificació de màxims golejadors i, de passada, va trobar temps per servir un córner que va rematar de cap Bartra a la xarxa. L'argentí encara va veure com li anul·laven un gol per falta i com errava un llançament directe per la intervenció de Julián.
Del partit, com a mínim, se'n va aprofitar el descompte. Primer per veure un golàs esplèndid de Thomas, de mitja xilena, anul·lat per falta de Soriano a Bartra i després per observar com Pedro trencava el fora de joc a passada de Messi i servia en safata el quart a Suárez. Ara sí que comencen les veritables etapes de muntanya.
