El Barça va entrar per la porta gran després de travessar un passadís sense cap obstacle a les semifinals de la Lliga de Campions, i després d'una tornada contra el París Saint-Germain que va ser plàcida i relaxant. Plàcida perquè l'equip francès ja venia derrotat de casa i no va fer perillar l'eliminatòria de quarts de final en cap moment; i relaxant, i fins a cert punt encoratjadora, perquè gràcies a les facilitats de l'adversari l'equip de Luis Enrique va poder fer una primera meitat brillant, amb tocs de qualitat, pressió ben feta i gols esplèndids. A la represa, l'equip va poder descansar de cara al partit decisiu que disputarà dissabte al camp de l'Espanyol, corresponent a la lluita per guanyar la lliga.
Els blaugrana volen confiances i Luis Enrique va alinear l'equip de gala, conscient que si els parisencs feien un gol aviat encara hi podia haver corredisses. Però de seguida es va veure que el PSG no havia viatjat amb la ment gaire posada al Camp Nou. El conjunt de Laurent Blanc s'està jugant la lliga i encara ha de disputar la final de Copa, i segurament els veu com a objectius més assequibles que protagonitzar una remuntada èpica contra un rival que ja li havia passat per damunt la setmana anterior.
Espurna de classe d'Iniesta
Així, la pressió forana no va arribar ni a la meitat de la del València, dissabte passat. La targeta groga a David Luiz, al minut 2, més per imprudència que per intensitat, va ser un miratge. El Barça tocava al centre del camp com volia, amb un Messi estàtic i, així, com qui no vol la cosa, va arribar la jugada del partit. Iniesta va arrencar a la zona del mig del seu camp, va anar-se'n com va voler de Cabaye, Cavani i Verratti, va avançar pel latifundi no ocupat que era la zona ampla parisenca i va fer una assistència perfecta a Neymar, que va desfer-se de Sirigu i va marcar a porta buida.
Només en aquell instant va semblar que el PSG tenia orgull. El Barça va abaixar el llistó i va veure com primer li anul·laven un gol a un Ibrahimovic que va ser xiulat per una part de públic, i després Jordi Alba va evitar una rematada de Matuidi com a final d'una acció poc clara a l'àrea.
La revifalla, però, no va tenir continuïtat. El Barça va poder tornar a jugar en camp contrari amb un Alves inspirat. Així, primer va deixar una pilota a Suárez, que va cedir a Messi perquè l'argentí rematés alt; després, va fer un fort xut, en què Sirigui va deixar la pilota morta perquè Neymar s'avancés a la defensa i fes una rematada fluixa; i finalment, el 2-0. Nova acció del lateral per la dreta i, aquest cop, es va canviar la pilota de peu i la va centrar amb la, a priori, cama dolenta, perquè Neymar, sol, enviés l'esfèrica a la xarxa amb el cap. El partit i l'eliminatòria van quedar liquidats, el Barça encara va poder marcar el tercer, en una rematada de cap de Piqué després d'un córner que va anar fora.
Relaxació activa
Amb tot fet a la primera meitat, tocava descansar, i el Barça de la segona part es va assemblar poc al de la primera. Això sí, va intentar mantenir una pressió constant per tal que el PSG no es revifés. Rakitic va avisar amb un xut llunyà, però el ritme ja era diferent. Els francesos van trobar més facilitats i Verratti, al minut 13, va enviar fora una rematada quan ho tenia ben bé a favor. Luis Enrique, que ja havia fet entrar Xavi per Iniesta, també va donar descans a Busquets per posar un ascendent Sergi Roberto al seu lloc.
En l'equador d'aquesta fase del partit, aquest es va convertir en una anada i tornada en què es va poder veure que al noruec que arbitrava ahir al Camp Nou li quedava una mica gran un duel de guant blanc com aquest, amb la qual cosa potser seria aconsellable que no el fessin actuar en fases posteriors. Va estar massa contemplatiu i no va tallar algunes entrades visitants amb targeta groga.
Al minut 75, entre Messi i Neymar van inventar una jugada que no va acabar en gol de poc. Faltava l'últim esforç, que el PSG, gràcies als canvis i a l'entrada de jugadors de recanvi, va aprofitar millor. Matuidi, en una rematada bloquejada, Lucas Moura i Maxwell, amb dues centrades rebutjades per la defensa, i el mateix brasiler, amb un xut alt, van perdre l'ocasió de fer el gol de l'honor. L'últim intent, però, va ser d'un Messi que ahir estava molt desaparegut, que va fer la seva diagonal habitual, va trobar zona de tir, però va rematar massa creuat, a la dreta d'un Sirigu inèdit a la segona meitat.
En plena marató de partits, el Barça va aconseguir a París convertir en gairebé intranscendent la tornada d'ahir i, un cop al camp, va transformar en un entrenament exigent i amb públic la cita. Un cop superada, espera un dels gegants europeus a semifinals.
