Tres futbolistes de casa. Josep Lluís Fornell, Benet Bertran i Joan Segura Juanito van participar de la millor època esportiva del Puig-reig, en el seu cas a començament dels anys 60. Ells recorden les vivències i anècdotes d’una etapa gloriosa del club berguedà a Tercera Divisió (llavors no hi havia Segona B i, per tant, era la tercera categoria estatal), difícilment repetible.
«El primer equip, amb molts futbolistes vinguts de fora, no anava gaire bé, i en canvi el juvenil havia fet una temporada espectacular. Al Cafè Llobregat de Puig-reig es va formar el que s’anomenava la taula rodona, amb aficionats influents i crítics del club, que van reclamar la presència d’algun juvenil a la primera formació. Així va ser com vam entrar-hi un quants. Jo vaig debutar a Tercera Divisió al camp del Terrassa als 18 anys», explica Josep Lluís Fornell, que jugava d’extrem o davanter centre.
De la gran expectació que es creava al voltant del futbol a Puig-reig, «recordo que fins i tot es feien trens especials que venien de la Pobla de Lillet, plens de gent per veure els partits; es vivia molt a tota la comarca, tenint en compte que hi havia moltes activitat a les colònies», comenta Fornell, parlant de l’important nombre d’aficionats de tota la comarca que anaven al futbol cada quinze dies. «Tots els equips arribaven una mica espantats a Puig-reig perquè sempre passaven coses...», reconeix Benet Bertran, futbolista que feia d’interior dret. Bertran va jugar posteriorment al Manresa i té en el record algun partit tant al camp de les Cots com al Camp Nou.
A la fila de dalt, el segon per l'esquerra és Juanito i a baix, el segon per la dreta és Benet Bertran.
Fornell, Bertran i Juanito (aquest tercer jugava de lateral) coincideixen a assenyalar que «no es podia viure del futbol, i els que érem de Puig-reig encara menys; sí que rebíem alguna compensació, però només n’hi havia per a algun caprici nostre. Potser algun futbolista dels de fora, com podia ser el mateix Llibra, que era molt bo, sí que vivia a cos de rei. Ell venia de Sabadell, on s’estava, fins a Manresa en tren i en taxi pujava fins a Puig-reig. Llibra fins i tot va provar de jugar al primer equip del Barça». En algun moment, i aprofitant que molts dels jugadors venien de diferents indrets, els entrenaments es van arribar a fer a Sant Vicenç de Castellet, que era a mig camí entre Puig-reig i Barcelona i rodalia.
«El Puig-reig era com una sucursal del Manresa perquè el jugador que allà no funcionava el portaven cap aquí, alguns per acabar la seva carrera esportiva. A la comarca hi havia molta rivalitat, sobretot amb el Berga i el Gironella, i fins i tot el comerç respectiu se’n ressentia perquè la gent no volia comprar res en el poble rival», comenta Fornell, i afegeix que «els equips solien jugar amb tres defenses, interiors i extrems i la gent se sabia de memòria l’equip titular. Les pilotes i les botes no eren com les d’ara, i en la majoria de camps la dutxa era d’aigua freda; el Pujolet de Manresa era una de les excepcions en aquest sentit. Els camps eren com eren, i a Puig-reig va ser de terra fins que van haver de posar gespa perquè a Tercera Divisió era una obligació. Per cert, la gespa nostra era l’enveja de molts clubs de la categoria; estava molt ben cuidada». Del potencial ofensiu del Puig-reig, Fornell recorda que «quan jugàvem a Ripoll deien que arribaven Los Cinco Magníficos, és a dir, Fornell, Llibra, Codina, Horta i Bertran».
Benet Bertran, Joan Segura 'Juanito' i Josep Lluís Fornell en l'actualitat. FOTO: Francesc Dalmau
A Tercera Divisió, el Puig-reig havia de desplaçar-se arreu de Catalunya per jugar. «Molts de nosaltres si no hagués estat pel futbol no hauríem sortit tant, segur. Vam voltar per molts racons de la geografia catalana i això ens va servir de cultura, era una forma de fer turisme. Cada sortida, segons on anàvem era una aventura. Havíem de sortir a les 6 del matí de Puig-reig i anar recollint els jugadors pel camí fins arribar a Barcelona, on quedàvem amb els de Sabadell; a la tornada fèiem el mateix; ens quedàvem a sopar al Mundial de Barcelona i sortíem cap a Puig-reig cap a les 12 de la nit. Arribàvem a casa a les 3 de la matinada més o menys. Cap al final ja ens quedàvem a dormir a Barcelona», expliquen Fornell, Bertran i Juanito, i afegeixen que «cal tenir en compte que no tots els jugadors que es desplaçaven acabaven jugant perquè, com és sabut, en aquell temps, només eren alineats onze futbolistes i no es podien fer canvis, ni per lesions».
