Hi participa des del 2002; alguna vegada no hi ha acudit per lesions físiques, altres per no tenir les màquines en condicions. Recordo les seves primeres participacions; el veia com un descerebrat, un nen que donava molt de gas. Amb els darrers anys ha anat madurant i agafant experiència. Des que participa, la seva creu, els seus grans rivals han estat els Kamaz. L'equip rus té el suport d´una de les primeres potències mundials. És una joguina de Vladimir Putin. Presupost ilimitat i l'obligació de guanyar,. Els seus pilots, copilots i mecànics venen a competir com els antics atletes de l´est anaven al Jocs Olímpics. Seriosos, durs i implacables buscant la victòria. L´equip De Rooy,en canvi, és petit i familiar; només cinc mecànics desenvolupen i treballen en exclusivitat tot l´any.
Quan s´acosta el Dakar arribem a ser uns 40, en contra de les quasi 80 persones de l´equip Kamaz. És una lluita de David contra Goliat, comparable al moment històric i polític que Catalunya està vivint. Sempre ens han fet creure que David guanya; la història demostra que quasi sempre és al contrari. Kamaz ha estat sempre dalt del podi des que jo vaig al Dakar, menys en els anys 2007 i el 2012. I moltes vegades ocupant els tres graons, primer, segon i tercer. En Goliat s´imposa però sempre hi haurà un moment per fer realitat la llegenda quan David fa caure el gegant d´un cop de roc. Ara ha arribat el nostre moment i ho hem aprofitat. En Gerard s´ha passat els últims dies preocupat, intranquil mirant el retrovisor per veure si venien els russos. Nerviós, buscava entre la pols els camions blaus. Jo li deia : «calma, si venen deixa'ls passar, que corrin el que vulguin, ja van tard».Era massa tard per guanyar-nos.
