El Barça s’ha consolidat en el lideratge, una altra vegada en solitari, després de desfer-se del seu perseguidor més immediat, l’Atlètic de Madrid, a l’espera de si és capaç de guanyar el partit que li queda pendent a El Molinón, a més dels dos entremig que haurà de disputar (Llevant i Celta), i l’avantatge adquirit li atorga molta confiança per revalidar el títol.

Fa una mica més d’un any, la visita de l’Atlètic de Madrid al Camp Nou es presentava per al Barça com una espasa de Dàmocles per a una entitat que s’havia situat en una crisi majúscula després d’una anterior derrota contra la Reial Societat. Un any després, el retorn de l’Atlètic es presentava com una gran oportunitat per donar un cop d’autoritat a la lliga. I així sembla que ha passat. L’hecatombe cap a la qual semblava dirigit l’equip de Luis Enrique fa poc més d’un any va redreçar el rumb amb un gran partit dels blaugrana davant l’equip del Cholo Simeone, que arribava a Barcelona per pescar en forta maror.

Eren pocs els que confiaven que el Barça sabés aixecar-se després de la situació d’inestabilitat de l’entitat, però als blaugrana els va sortir un partit que ni pintat. Va ser el que per a molts ha estat la posada en escena del trident (van marcar Neymar, Suárez i Messi) i l’enlairament definitiu de l’equip català cap a una temporada que va acabar de la millor manera, amb un triplet de títols (Lliga, Copa i Lliga de Campions).

Cap a un nou rècord

Just un any després, l’Atlètic va tornar al mateix escenari però aleshores el Barça ja estava perseguint altres objectius, més consolidat i amb un assossec a l’entorn que no hi havia per aquestes dates la temporada anterior. Amb el nou triomf blaugrana davant els matalassers (2-1), l’equip de Luis Enrique obté molts èxits, com tornar al lideratge en solitari, confirmar el bon moment de resultats i marcar una tendència guanyadora, que també l’encara cap a un rècord: el de partits seguits sense perdre.

Després del 2-1 de dissabte, el Barça de Luis Enrique encadena des de l’última derrota (Sánchez Pizjuán davant el Sevilla per 2-1), 26 partits sense perdre, dels quals n’ha guanyat 21 i empatat 5. Ara mateix, la marca de l’equip de Luis Enrique està just per sota del registre del Barça de l’holandès Rinnus Michels en la temporada 1973-74 amb 27 partits sense perdre (20 victòries i 7 empats), mentre que el rècord absolut està en mans del Barça de Josep Guardiola de la temporada 2010-11, amb 28 partits sense conèixer la derrota (23 victòries i 5 empats).

El calendari immediat dels blaugrana estableix el partit d’anada de la Copa del Rei contra el València aquesta setmana al Camp Nou, el de lliga al camp del Llevant i la tornada de les semifinals de la Copa a Mestalla. Si en aquests tres partits el Barça no perd, Luis Enrique haurà sumat un nou rècord amb el seu equip.

L’exigència del gener

Aquesta marca pot arribar just en un moment sorprenent, ja que la pujada del gener es preveia molt dura per als blaugrana, que venien de disputar el Mundial de clubs, amb el cansament associat que comporta aquest torneig al Japó, i que el Barça va tornar a guanyar.

De fet, després de la victòria en la final del Japó contra el River Plate, l’equip de Luis Enrique ha encadenat 9 victòries i un empat (a la lliga contra l’Espanyol), tot això immers en un calendari molt exigent que l’ha portat a jugar també entre setmana per l’exigència de la Copa del Rei, i que tornarà a marcar l’agenda del febrer, ja que ho té tot ocupat, amb el torneig del KO, el partit pendent contra l’Sporting i l’arrencada dels vuitens de final de la Lliga de Campions.

Després d’haver firmat el segon triplet de la seva història, el Barça de Luis Enrique sembla no tenir-ne prou en aquest nou curs, i aviat se li presenta l’oportunitat, si salva l’escull en les semifinals de Copa, de colar-se en la primera final a l’espera del retorn a Europa.