Maria Sellés, una esportista de 14 anys nascuda a Bellver de Cerdanya i que estudia tercer d’ESO a l’institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, és una de les esquiadores més prometedores del territori català, tal com va demostrar en els Jocs Infantils d’Hivern que es van fer a Innsbruck (Àustria) del 12 al 15 de gener. En aquest campionat Sellés es va penjar dos bronzes, en la cursa d’estil clàssic i en la de relleus. A més, la bellverenca va ser segona en la prova de 10 quilòmetres de la Marxa Beret, que es va fer el cap de setmana passat.

Quan et vas iniciar en el món de l’esquí?

Vaig començar de ben petita, quan només tenia un any i mig d’edat. La meva mare, que és la directora del Club Esquí Bellver, i el meu pare em portaven a les estacions de Lles i Aransa, i allà m’hi vaig enganxar.

Ho compaginaves amb algun altre esport?

Sí, des de petita també practicava la natació, però només ho feia com una afició, mai vaig arribar a competir. Però aquest any ho he hagut de deixar ja que aquest any m’entreno al Centre de Tecnificació i m’he estimat més donar prioritat a l’esquí.

Quins canvis han suposat per a tu entrar al Centre de Tecnificació?

L’adaptació ha estat complicada, ja que ara m’entreno cada dia a excepció dels dilluns. Abans d’aquesta temporada m’exercitava menys i tenia més temps per a altres aficions, com la natació o tocar el violí.

Al gener vas participar en els Jocs Infantils d’Hivern. Com els vas afrontar?

Abans de començar a competir estava molt nerviosa, ja que sabia que era una oportunitat que no podia deixar escapar, no es va als Jocs Infantils cada dia.

T’esperaves guanyar medalles?

La veritat és que no m’ho esperava. Pensava que si competia bé, podria quedar entre les vint primeres, i si tenia una mica de sort entre les deu millors. Però en cap cas m’imaginava pujar al podi.

El primer bronze el vas aconseguir en la cursa d’estil clàssic. Com ho vas viure?

Vam haver de fer un circuit de 3 quilòmetres, i tot i que estava acostumada a traçats de 5 km crec que vaig fer una bona cursa i em vaig poder endur el bronze.

I el segon va ser en relleus.

Sí, van fer els equips mitjançant un sorteig en el qual no et podia tocar amb cap altre esquiador del teu país. El circuit era de 1,5 km. Jo vaig sortir la primera i vaig donar el relleu en tercer lloc. L’altra noia, però, va perdre molts llocs. Al final, els dos nois van recuperar posicions i vam acabar de nou tercers.

En la modalitat d’esprint no va anar tant bé i vas acabar vuitena. Com va anar?

No massa bé, ja que a les semifinals vaig caure i no em vaig poder classificar per a la final, un fet que em va fer molta ràbia. A la final de consolació vaig poder acabar segona, i per tant vaig ser vuitena en la classificació general.

En quina modalitat d’esquí et sents més còmode?

L’esquí clàssic és la modalitat que m’agrada més i em va millor per les meves qualitats.

Com et definiries com a esquiadora?

Crec que tinc gran part de la tècnica molt ben assimilada, tot i que encara em falta millorar en alguns aspectes, com ara les posicions de les mans i els genolls.

Tens algun referent en l’esquí de fons?

Em fixo molt en la igualadina Laura Orgué, una esportista que treballa molt i ha obtingut molts èxits en la seva carrera. A més, la vaig poder conèixer en un campus i em va donar bons consells.