Feia molt temps que no tenia contacte amb Johan Cruyff. És conegut que vaig haver de deixar el Barça B, quan n'era l'entrenador, per desavinences amb ell, i des de llavors no hi he tingut tracte directe. De tota manera, me n'arribaven notícies, i ja feia dies que es comentava que la seva malaltia no anava bé i que la seva dona estava molt preocupada. La notícia de la seva mort és un cop dur per als barcelonistes. S'ha de reconèixer que el seu percentatge de responsabilitat en els èxits de l'actual Barça i en el canvi positiu dels darrers anys és molt alt. Seria complicat quantificar-lo, però ell ho va regirar tot, des de la disposició tàctica fins al joc de posició, el de toc i, fins i tot, com funcionen les coses fora del camp. Ell va instaurar les escales salarials segons les quals els jugadors es guanyen el contracte que tenen depenent del seu rendiment i dels anys que fa que són al club. També va posar els directius al seu lloc, lluny del camp. La seva personalitat era difícil; o eres amic d'ell, o hi estaves en contra, sense terme mig.
Com a jugador, vaig coincidir amb ell només tres mesos, però van ser suficients per veure-li fer coses que no havia vist mai abans. Segons el meu punt de vista, Di Stéfano, Pelé i Messi són un graó per damunt, però ell és a l'alçada de Maradona. Al Barça, va fer-hi un any extraordinari, després, el seu rendiment va anar baixant. Per a mi, no és al nivell de Kubala, que va provocar la construcció del Camp Nou, ni de Messi, per la durada del seu rendiment, però és un dels cinc millors de la història. Cruyff, a més, va fer canviar la dinàmica negativa i ha provocat l'aparició d'hereus, amb Pep Guardiola al capdavant de tots.
