Pere Aran, un manresà de 16 anys que estudia quart d´ESO a les Dominiques, és un dels jugadors joves amb més projecció del territori català, tal com demostra la seva convocatòria per a l´estatal sub-16, en el qual la selecció catalana es va imposar a Madrid per 2-5 en la final que es va disputar a Mataró el dia 10 d´abril. Ara Aran se centra en les dues competicions amb el Manresa FS cadet: la lliga a Divisió d´Honor (la màxima categoria) i la Copa Catalunya.

Quan et vas iniciar en el món del futbol sala?

Vaig començar a jugar a futbol sala als sis anys en l´equip de la meva escola, les Dominiques. Allà hi vaig ser dues temporades, i després ja vaig anar al Manresa FS.

Com va ser el fitxatge per al club manresà?

Tot va començar a través d´uns amics, que em van dir que anés a fer proves amb el Manresa. Hi vaig anar un dijous a la tarda als entrenaments i en acabar-se la sessió em van dir que ja em volien, fins i tot per debutar el dissabte següent. Al final no vaig poder jugar aquell dia perquè encara no m´havien validat la fitxa, però ho vaig fer en el proper matx i vaig estar molt content i satisfet.

En les teves temporades a Manresa sempre has jugat a la màxima categoria, Divisió d´Honor.

Sí, teníem equips molt bons i amb química, i guanyàvem alguns partits per golejada. Al final sempre quedàvem tercers o quarts, que era un gran resultat. A més, tant Gerard Pusó com Asis Boukress, els meus tècnics, m´han ajudat molt a millorar.

Aquest curs com us va?

De moment som cinquens i tenim possibilitats d´acabar l´any quarts. Crec que és un gran mèrit tenint en compte que l´objectiu principal era la permanència i que hem hagut de fer un equip gairebé nou, ja que la majoria de jugadors de l´any passat van pujar al juvenil o van marxar a altres clubs.

De fet, a tu també et van arribar ofertes, però et vas estimar més quedar-te a Manresa. Per què?

Sí, tenia ofertes del Marfil Santa Coloma, del Les Corts, del Mataró i del Sabadell, però vaig decidir quedar-me pel transport i per tenir més temps per als estudis. Va ser una decisió dura, ja que al Marfil m´ho pagaven gairebé tot, però ara celebro haver-me quedat.

T´esperaves poder competir a l´estatal sub-16?

Sí, creia que tenia possibilitats d´anar-hi, i al final van confiar en mi i els estic molt agraït.

A la fase prèvia vau jugar contra Aragó, el campió vigent. Què us va dir el tècnic abans del duel?

Ens va donar molta confiança i ens va dir que érem millors que ells i que els podíem guanyar, un fet que al final vam assolir.

Ja a la fase final vau guanyar Galícia a semifinals i Madrid a la final. Quin dels dos partits va costar més?

Va ser més dur el matx davant Galícia, ja que era un equip més compacte que Madrid. Tot i això, a la final també ens va costar perquè se´ns van lesionar dos companys, però ens vam refer i vam poder guanyar.

Quines són les teves virtuts i els teus defectes com a jugador?

Crec que tinc una bona tècnica i un bon xut amb la cama esquerra, però he de millorar la intensitat en defensa.

Tens algun referent?

El jugador que admiro més és Ricardinho, un ala portuguès que juga a l´Inter Movistar.