Jaume Ambròs, un mestre d´educació física de 59 anys nascut al Guixaró però resident a Puig-reig des de fa anys, fa 45 anys enrolat en el món del basquetbol, en el qual ha tocat tots els àmbits, ja que ha estat jugador, entrenador i director esportiu en nombrosos clubs de les nostres comarques. Aquesta extensa trajectòria li ha valgut per ser reconegut divendres passat com un dels Històrics del Bàsquet Català, una distinció molt especial.

Quan va començar en el món del basquetbol?

Vaig començar en el basquetbol a Viladomiu Nou, ja que al Guixaró només hi havia un camp de futbol. En canvi, a Viladomiu tenien pista de bàsquet i cada any feien un partit de festa major en el qual venien jugadors del Manresa i del Barça. Quan tenia tretze anys, l´any 1968, els manresans van fer debutar el seu primer americà, Randy Stoll, i veient aquest partit em van entrar les ganes de jugar.

Va començar a jugar al Viladomiu...

Sí, va ser l´any 1971, i vaig tenir grans tècnics, especialment en Joan Basora, el primer entrenador que va dur el Manresa a una final de Copa. Ell va ser una persona clau per a mi i em va dur del Viladomiu a Manresa.

I un cop allà, va poder entrenar -se amb Ed Johnson. Com va ser l´experiència?

Poder entrenar-me amb un jugador d´aquest nivell va ser un luxe per a mi, i m´ho vaig passar molt bé en aquella etapa.

Va entrar el 1977 al Paidos com a mestre d´educació física...

Sí, i en aquells temps no hi havia equips de bàsquet, però gràcies a gent com Martí Orive i Toni Caparrós el vam començar a introduir i vam anar creixent.

Tot i això, el Paidos és un club poliesportiu...

Sí, a part del bàsquet tenim una gran escola de voleibol, per exemple. A més, com a mestre d´educació física has de donar totes les possibilitats als alumnes, així com els valors adequats.

Aquest any Sant Fruitós és la Ciutat del Bàsquet Català i ha organitzat diversos actes. S´estan complint les previsions?

En aquests quatre mesos hem procurat que tots els actes que es fan a la ciutat tinguin algun aspecte relacionat amb el bàsquet, i de moment tothom ens està ajudant molt i els estem molt agraïts.

Quins propers projectes tenen?

El dia 21 de maig tenim la final de la Lliga BAB, el 28 fem la trobada final d´escoles de bàsquet, i el 29, la fase final de Tercera Catalana Femenina, on és possible que hi hagi el nostre sènior B. A més, també farem una exposició, on donarem a conèixer el millor del bàsquet de Sant Fruitós de Bages.

Divendres passat el van reconèixer com un dels Històrics del Bàsquet Català. Què va suposar per a vostè?

És un reconeixement molt satisfactori i el vull compartir amb cada un dels membres del Paidos. A més, em va sorprendre la quantitat de gent que em va felicitar pel premi.

També van distingir Víctor Berenguer, l´expresident del CB Artés. Creu que s´ho mereix?

S´ho mereix molt, i em va fer molta il·lusió que li donessin, ja que jo vaig entrenar els seus tres fills i ens tenim un gran afecte.

En la seva trajectòria al Paidos, amb quina generació va tenir millors records?

Una de les generacions de les quals guardo millors records van ser les noies nascudes el 1984, amb les quals vam quedar subcampiones estatals infantils i campiones en cadets, amb la qual cosa Sant Fruitós ha estat la ciutat més petita que ha guanyat un estatal, un fet molt meritori. També estem tenint èxit amb les noies del 1998, que sempre competeixen al màxim nivell.