Fa tot just quinze dies va poder celebrar una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Rio com a part de l´equip tècnic de la selecció. Ara la feina la té com a ajudant de Pedro Martínez al València Basket, una nova tasca motivadora per a Jaume Ponsarnau (Tàrrega, 1971), qui no obstant això tindrà la família en terres bagenques, ja que la seva esposa i els seus fills viuen a Sant Fruitós. Jaume Ponsarnau és també ambaixador molt actiu de Sant Fruitós, Ciutat del Bàsquet 2016.

Què li sembla aquesta festa de reconeixement que li fet el Paidos i l´Ajuntament santfruitosenc?

Molt honorat i agraït. D´entrada, et dóna la impressió que això no caldria, que s´ho podrien estalviar. Però ho agraeixes de cor, sobretot perquè Sant Fruitós és el poble que nosaltres hem triat per viure amb la família i ens hi sentim molt bé.

Una vegada acabats els Jocs, quin és el seu balanç personal?

El primer que penso és que ser a Rio, malgrat haver de treballar molt i de no poder fer turisme, al marge d´haver d´assolit també una medalla, és que s´ha tractat d´una gran experiència que segur mai no podré oblidar. Rercordava quan de jove veia la final de Los Angeles el 1984 i Margall era el meu ídol. A més a més, hem tingut aquest premi del bronze, vam saber com reconduir la situació i tenim uns jugadors amb molt talent i amb un compromís imprescindible i que va fer possible el redreçament. Es va trobar, entre tots plegats, com ser més competitius; va arribar la millora en el joc que va portar a les victòries, i a la medalla.

El bronze es va celebrar com si fós una plata...

Sí, sobretot com una medalla en uns Jocs Olímpics. Sí que és cert que tots tenim la sensació que en el partit de semifinals davant dels Estats Units hauríem pogut fer-ho una mica millor. Amb més encert nostre hauríem pogut guanyar; i el rebot defensiu va ser un altre dels aspectes determinants.

A Rio, després de perdre amb Brasil, va explicar que al vestidor hi va haver autocrítica. L´equip es va refer, quines creu que van ser les causes de la metamorfosi?

L´espai més important de millora va ser que hi va haver més marge en el joc ofensiu per als jugadors, a partir de voler córrer més. Surts de la tàctica i t´agafes a la qualitat dels jugadors. Vam poder derrotar Nigèria, i l´equip va superar els que eren els millors equips del grup, en aquest cas Lituània i l´Argentina, fent una demostració defensiva. La nostra defensa va ser la millor dels Jocs, va donar consistència.

I la cita clau, a quarts davant França, es va resoldre amb una gran solvència...

Sí, vam ser més equip que ells en totes les línies. Tenen de tot, una gran capacitat física i tècnica, amb els mateixos estímuls que nosaltres, però vam ser millors.

En la lluita pel bronze, davant Austràlia, es va saber lluitar fins a la darrera pilota...

Sí, va ser un partit que se´ns va complicar perquè al segon quart ens vam trobar amb un context de partit, molt físic, que no ens va anar gens bé. Ells van embrutar, van jugar dur, i el criteri arbitral es va adaptar molt al marcador. Vam tenir moltes dificultats, però en el darrer quart les pinzellades de talent que va donar Chacho i tota la categoria de Pau Gasol van ajudar a donar l´oportunitat de vèncer perquè el final va ser un cara o creu. No crec que sigui just dir que els àrbitres ens afavorissin, ja que el seu criteri durant tot el partit no ens va ser precisament favorable.

El base José Manuel Calderón ha anunciat l´adéu a la selecció. Creu que hi haurà més comiats dels pesos pesants?

Ja ho veurem, jugadors com Pau, Felipe o Navarro encara es troben bé i tenen ganes. Crec que ho marcaran les sensacions que tinguin durant la temporada, i les conseqüències de l´esforç que han fet als Jocs.

Jaume Ponsarnau continuarà de tècnic ajudant amb Espanya?

No, en tot cas caldria renovar el contracte. Sergio Scariolo també acaba i jo estic amb un club, que és el València Basket, que també hi hauria d´estar d´acord.

I quines són les seves primeres impressions al València, al costat de Pedro Martínez?

Amb el sobreesforç lògic que he de fer per adaptar-me, però amb molt bones persones que m´estan ajudant. Estic en un club que té ambicions màximes i que juga en competició europea. Per a mi és un pas més i no oblido tot el que porto al darrere, el meu inici al CN Tàrrega, el pas pel Manresa dels júniors al primer equip, i la desil·lusió a Guipúscoa.