Hi ha tripijocs o no en el futbol modest i en el futbol base? Aquest és el debat que ha sorgit després de l´acusació, per part d´un pare d´un jugador de l´Europa, Mark Freeman, que ha denunciat un partit arreglat entre els cadets del Gimnàstic de Manresa i el Cornellà, el maig del 2015, per fer-se un favor mutu. Empatant, els dos clubs pujaven a Divisió d´Honor, la màxima categoria, en detriment d´un Europa que era tercer classificat a Preferent; els europeistes, per pujar, necessitaven la derrota del Gimnàstic i el resultat final va ser de 0 a 0.

El Gimnàstic nega cap acord entre les dues entitats, però a casa nostra, gent relacionada en el món del futbol des de diferents àmbits, té opinions diverses, no pel que fa al cas concret que ens ocupa, sinó en general, sobre la corrupció a petita escala.

L´actual delegat al Bages i Berguedà del Comitè Tècnic d´Àrbitres, Jesús Ruiz Pueyo, creu en «l´honestedat dels clubs. Moltes vegades es parla de casos de tripijocs però mai no s´han pogut demostrar. Jo penso, però, que si hi ha algun indici, s´ha d´arribar fins al final amb el cas. Pel que fa als àrbitres, no conec que mai no s´hagi suspès cap partit per veure actituds sobre el terreny de joc d´un suposat acord entre clubs; reitero que és molt difícil de demostrar. En el cas d´una reclamació, el comitè de competició de la Federació Catalana de futbol no sol demanar res als col·legiats perquè es regeix per les corresponents actes de cada enfrontament i, si allà no es reflecteix cap incidència, vol dir que l´àrbitre no ha vist cap situació anormal».

Un parer molt diferent té Josep Lluís Ruiz. El tècnic manresà pensa que els tripijocs són una cosa «habitual. Jo mateix ho he viscut. Una vegada ens van oferir diners per alinear els jugadors no habituals amb la finalitat que perdéssim un partit davant un equip que es jugava l´ascens a Tercera Divisió. Tinc clar que no ens van oferir diners només a nosaltres sinó a altres implicats, com el mateix àrbitre. Era el darrer partit de la temporada, no ens jugàvem res i per això ja tenia pensat fer un equip premiant els suplents, però amb ganes de guanyar. Vam oferir resistència, però amb 1 a 0 ens van xiular un penal que ens va fer riure i ens van expulsar un jugador, aquí es va acabar tot. El problema del futbol formatiu ara mateix és que impera la categoria, no la formació, però cadascú és responsable del que fa. Es fitxen jugadors per les categories, no per què surtin bons futbolistes. Aquest cas del Gimnàstic i el Cornellà no és una excepció, n´estic plenament convençut».

Interessos al futbol base

David Vila, president de la Sant Fruitós Escola de Futbol, pensa que «no se n´haurien de donar casos, però sé que n´hi ha. Jo mateix m´hi he trobat. No estic d´acord ni a deixar-se perdre ni a guanyar amb incentius. Ara mateix, el futbol base està molt desmarxat i es volen categories a qualsevol preu. Penso que a escala federativa s´hauria de fer alguna cosa al mercadeig constant de jugadors».

El bagenc Pep Setvalls, exjugador i actualment representant de jugadors, veu malament «fer tripijocs per canviar el signe d´un partit sigui de la categoria que sigui. Una altra cosa és incentivar per guanyar. Això crec que s´hauria de legalitzar. És cert que fins i tot en el futbol base hi ha molts interessos i algunes vegades hi ha sospites d´algun fet anormal, però està clar que no tinc la seguretat que es faci».

El delegat al Bages i Berguedà de la Federació Catalana de Futbol, Esteve Olivella, considera que «pràcticament la majoria de clubs estic convençut que fan servir el joc net, amb ganes de guanyar i competir, acceptant la derrota sense fer trampes, i respectant els jugadors contraris i els àrbitres. Tot el que es parla, no es pot demostrar».