Des de Gironella, Franc Serra s´ha convertit en un dels millors pilots de dirt track que hi ha a escala internacional. El berguedà ha explotat aquest curs després de ser el tercer a la general a la Copa del Món. A més, és el segon en la Copa d´Espanya a falta de dues curses. L´han convidat, i ha pogut competir, al Superprestigi de Las Vegas, als Estats Units, davant de milers d´espectadors. I també ho ha fet al Palau Sant Jordi al costat de grans pilots de velocitat com ara Marc Márquez, Tito Rabat o Toni Elías. Amb només 24 anys, Serra té molt marge per progressar.

El gironellenc ha recorregut molt camí per arribar fins aquí. Tot va començar quan tenia 12 anys, quan li van comprar una pocket bike, que en aquella època estaven de moda, i va començar a córrer en algunes curses de velocitat. En una d´aquestes curses, l´actual mecànic del líder de Moto 2, Johann Zarco, es va fixar en ell. «Em va dir que havia de provar de competir, que em veia futur», explica Serra, que a partir d´aquí va començar amb les proves de velocitat: «vam començar amb les competicions de 70 cc i vaig passar a 125. M´anava bé, però aquest món és molt car. Ho vaig deixar perquè no ens podíem mantenir. Quan ets petit és accessible, però quan vas pujant de nivell cada cop és més difícil».

Una evolució constant

Després de deixar la competició de velocitat, el pilot berguedà va provar altres modalitats com el motocròs i l´enduro, fins que un altre mecànic, aquest cop del japonès Nakagami, va contactar amb ell: «tenia un equip de supermotards i buscava un noi jove per entrenar-lo i portar-lo a l'elit. Li vaig dir que no perquè no tenia suficient pressupost, però li vaig proposar competir en dirt track, que era més assequible», assegura Serra, que des de llavors, quan tenia 21 anys, es va convertir en pilot de l´Alonso Racing Team.

La disciplina del dirt track va néixer als Estats Units i consisteix a córrer en circuits o pistes de terra o cendra. La tècnica bàsica consisteix a fer derrapar la moto als revolts i conduir-la durant la traçada combinant l'acceleració, el moviment del manillar i la posició del pilot sobre la moto. En la seva primera temporada, Serra va competir a bon nivell, tot i que «vaig cometre errors de novell, però és normal». Com que va ser un dels set primers de la Copa Rodi, va obtenir una plaça per disputar el Superprestigi, una cursa que es fa anualment al Palau Sant Jordi i on participen pilots de primer nivell com Marc i Àlex Márquez, Tito Rabat i Toni Elías, i els dos primers classificats d´Anglaterra, França i Itàlia, entre d´altres. En la temporada següent, el gironellenc es va proclamar campió de la Copa Rodi, per la qual cosa també va obtenir una plaça per al Palau Sant Jordi, i , aquest cop, per al Superprestigi d´Amèrica, una prova que es va disputar a Las Vegas: «com que havia fet molt bons resultats, van contactar amb mi i em van oferir una plaça. Va ser molt especial, mai saps si hi tornaràs a anar». Serra va fer una magnífica prova i va acabar en una notòria cinquena posició als Estats Units. Però quan va tornar va tenir un accident i es va trencar la clavícula, un dels moments més durs de la seva carrera. «Sempre hi ha moltes lesions, però són de les que et permeten seguir anant en moto, però amb la clavícula va ser dur, perquè em preparava per al Superprestigi de Barcelona. Per sort em van poder operar de seguida i vaig poder competir, tot i que no estava al 100%». L´any passat també va disputar la Copa del Món i va acabar en vuitè lloc, però el millor encara havia d´arribar.

Aquesta temporada, Serra va aconseguir el bronze, després de fer una remuntada espectacular. En la primera de les tres proves, va acabar vuitè. «Vaig tenir la sensació que hi havia molt nivell, que estàvem tres passos enrere dels rivals», però en la segona prova, a Itàlia, va ser tercer. «Vam fer millores a la moto, vaig fer una bona mànega i vam veure que tant l'equip com jo estàvem en un bon nivell». I es va confirmar en l´última prova, a França, on va tornar a ocupar el tercer lloc, que va ser la plaça final al campionat.

Després de la Copa del Món, Serra té la Copa d´Espanya com a pròxim objectiu, una competició on és el segon classificat de la general i on va guanyar l´última prova, disputada a Casserres. Només falten dues curses per saber qui s´emportarà el títol, a València i a Cadis. «Esperem fer un bon paper i aconseguir guanyar», diu Serra, que aquest 2016 va vèncer en la Copa Berga dirt track.

El futbol sala, per diversió

Serra va tres dies per setmana al gimnàs «per treballar resistència i explosivitat,» i dos dies agafa una moto petita en una pista estreta per «entrenar la tècnica i poder agafar recursos amb qualsevol gest de la moto». També s´escapa un dia a fer trial, però la motocicleta de competir només l´agafa un cop cada dues setmanes, «quan l´equip m´ho demana». A part de tot això, té temps per jugar a futbol sala amb l´equip del Casserres: van gua-nyar la lliga i van pujar de categoria. «És que a mi m´encanta l´esport, i no puc parar de fer-ne!».