Sensació de proximitat i estimació dels amics, tant a dalt com a baix de l´escenari, que van voler rememorar el que va ser per a ells l´Andreu Vivó. Poc després de l´acte de bateig amb el seu nom de la sala de gimnàstica del Complex Vell Congost, el teatre Kursaal es va omplir amb vuit-centes persones per assistir a una gala que va tenir aprovació unànime. Era el record de com era Vivó, com a gimnasta d´elit però sobretot els seus trets més característics com a persona. L´Egiba, amb la col·laboració de la Catalana de Gimnàstica i també de l´Ajuntament de Manresa, va saber combinar, en un innovador i molt brillant còctel, gimnàstica, dansa, acrobàcia i música, amb presència, divendres a la nit, de molts amics de Vivó.

Després de cada interpretació, els seus protagonistes deixaven unes pedretes al peu de l´olivera que era ubicada en un lateral de l´escenari. Una altra olivera és al Collbaix, recordant on va morir Vivó als 34 anys, el 2012.

L´acte al Kursaal es va obrir amb unes paraules d´Ona Carbonell, la multimedallista en la modalitat de natació sincronitzada, la qual va fer esment als anys que va compartir amb Vivó al CAR de Sant Cugat. No va parlar però no va faltar aquest divendres tampoc Gervasio Deferr, el doble campió olímpic. L´alcalde, Valentí Junyent, va recordar com de merescut era l´homenatge en un breu parlament adreçat a tots els presents i, en especial, a la família. Van ser les últimes paraules que es van pronunciar, fora de les de la veu en off, que van ser a càrrec d´un vibrant Jordi Basté i que van servir per anar introduint les parts de l´espectacle, amb il·lustracions d´evocadores fotos de Vivó. Tots els textos tenien com a autora Míriam Font, entrenadora de l´Egiba.

«Infància moguda» va obrir la nit amb Raül Grau convertint una calaixera en un poltre amb arcs i la percussió a càrrec de Dan Arisa. Mireia Vila i el seu violí, amb Hey brother havien posat en situació. «Perseverança en l´entrenament» van ser una recreació dels temps de preparació amb els gimnastes de l´Egiba en acció i música d´U2. En «Déus de l´Olimp» arribava el moment de veure l´exercici que va realitzar Vivó en els Jocs Olímpics de Sydney, que va ser rebut amb grans aplaudiments i a més hi va haver Ortzi Acosta, acròbata i exmembre del Cirque du Soleil, com a artista convidada a les paral·leles. «Terra estimada» va ser un cant a l´amor envers Catalunya que tenia Vivó i s´obria amb la interpretació dels Segadors a càrrec dels músics Magí Canyelles (a la tenora), Mireia Vila (violí) i Alguer Vendrell i Raül Rubio (acordions). Tot seguyt va ser Ferran Esquirol, de l´Esbart, qui dansava en el ball d´homenatge i l´exgimnasta Oriol Combarros, un company de la generació de Vivó, pujava per la tela amb el ritme de Dan Arisa i Mireia Vila.

En «Nits de llibertat», amb banda sonora de Boig per tu de Sau, es recordava el vessant més festiu de Vivó i, en el capítol de «Tocant el cel», la predilecció de l´exgimnasta per les muntanyes i per l´escalada amb Ortzi Acosta de nou en acció.

La culminació a una hora plena de ritme i de moltes emocions va ser «L´últim salt» obert amb Queen i un himne que canta que, malgrat tot, l´espectacle ha de continuar. Els artistes que havien participat en les parts anteriors van tenir l´afegit de gimnastes de l´Egiba en el tro final, ple de salts. Va tancar una festa que hauria fet feliç l´Andreu.